Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
8 bytes afegits ,  08:52 12 jun 2013
m
Text reemplaça - 'tambe' a 'també'
Llínea 1: Llínea 1: −
Historicament, la '''cavalleria''' son aquelles unitats militars que lluiten en moviment a cavall. Algunes unitats de la cavalleria, com els dragons, podrien lluitar a peu. Alguns autors consideren que les unitats d'[[artilleria]] montades son tambe cavalleria, encara que estes son unitats d'apoyo, no de combat. La cavalleria ha existit durant mils d'anys, les primeres se remonten al segle XI AC. Des de la [[Segona Guerra Mundial]], el terme tambe s'aplica a les unitats equipades en tancs .
+
Historicament, la '''cavalleria''' son aquelles unitats militars que lluiten en moviment a cavall. Algunes unitats de la cavalleria, com els dragons, podrien lluitar a peu. Alguns autors consideren que les unitats d'[[artilleria]] montades son també cavalleria, encara que estes son unitats d'apoyo, no de combat. La cavalleria ha existit durant mils d'anys, les primeres se remonten al segle XI AC. Des de la [[Segona Guerra Mundial]], el terme també s'aplica a les unitats equipades en tancs .
    
Des de els primers temps la cavalleria tenia la ventaja d'una millor movilitat, per lo que es un
 
Des de els primers temps la cavalleria tenia la ventaja d'una millor movilitat, per lo que es un
 
"Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el mes minim esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment".  
 
"Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el mes minim esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment".  
Un home que lluita a cavall tambe tenia les ventages d'una major alçada, la velocitat i la massa inercial sobre un oponent en peu. Atre element de la guerra montada a cavall es l'impacte psicològic d'un soldat a cavall que pot infligir a un oponent.
+
Un home que lluita a cavall també tenia les ventages d'una major alçada, la velocitat i la massa inercial sobre un oponent en peu. Atre element de la guerra montada a cavall es l'impacte psicològic d'un soldat a cavall que pot infligir a un oponent.
 
La movilitat i el valor del choc de la cavalleria fon molt apreciat i explotat en les forces armades en l'[[Edat antiga]] i [[edat mija]]; algunes forces de cavalleria eren en la seua majoria, sobre tot en les societats nomades d'[[Asia]], en particular, els eixercits mogols. En [[Europa]], la cavalleria se converti cada volta mes armada (pesat), i, finalment, se feu conegut pels [[cavallers]].  
 
La movilitat i el valor del choc de la cavalleria fon molt apreciat i explotat en les forces armades en l'[[Edat antiga]] i [[edat mija]]; algunes forces de cavalleria eren en la seua majoria, sobre tot en les societats nomades d'[[Asia]], en particular, els eixercits mogols. En [[Europa]], la cavalleria se converti cada volta mes armada (pesat), i, finalment, se feu conegut pels [[cavallers]].  
   Llínea 18: Llínea 18:     
Tambe podem retrotraure-mos al sigle XVII a. de C., ya que els hicses invadiren [[Egipte]], derrocant al farao del seu tro he instaurant un regim d'ocupacio que no acabà fins l'expulsio dels hicses d'[[Egipte]] en 1550 a. de C.; no obstant, aci poc se pot contar, ya que les fonts degudes a que ocorreu fa moltissim temps no son clares.
 
Tambe podem retrotraure-mos al sigle XVII a. de C., ya que els hicses invadiren [[Egipte]], derrocant al farao del seu tro he instaurant un regim d'ocupacio que no acabà fins l'expulsio dels hicses d'[[Egipte]] en 1550 a. de C.; no obstant, aci poc se pot contar, ya que les fonts degudes a que ocorreu fa moltissim temps no son clares.
Mes tart els assirians tambe demostraren el seu poder belic en els carros de guerra, aplicant tactiques desapiadades sobre la poblacio enemic i sembrant el terror en dita poblacio, SOJUZGÓ molts pobles en l'area mesopotamica a on regne.
+
Mes tart els assirians també demostraren el seu poder belic en els carros de guerra, aplicant tactiques desapiadades sobre la poblacio enemic i sembrant el terror en dita poblacio, SOJUZGÓ molts pobles en l'area mesopotamica a on regne.
    
Temps despres la cavalleria d'[[Aleixandre Magne]], (qui contribució a la destruccio de l'[[imperi persa]] fon determinant) seria un eixemple anys mes tart, de trobar-mos una cavalleria que no era un mer acompanyament de l'infanteria, sino una arma que podria resumir-se en lo que digue el seu pare [[Filip]] en essencia, “l'infanteria aguanta i la cavalleria pegada”.
 
Temps despres la cavalleria d'[[Aleixandre Magne]], (qui contribució a la destruccio de l'[[imperi persa]] fon determinant) seria un eixemple anys mes tart, de trobar-mos una cavalleria que no era un mer acompanyament de l'infanteria, sino una arma que podria resumir-se en lo que digue el seu pare [[Filip]] en essencia, “l'infanteria aguanta i la cavalleria pegada”.
   −
[[Pirro]], rei d'[[Epiro]], fon un governant inteligent i que en les seues enfrontaments en els romans tambe va descobrir les virtuts que entranyaven la cavalleria i que tambe sabe adaptar a el seu eixercit emulant a [[Aleixandre Magne]], al qual ell admirava molt.
+
[[Pirro]], rei d'[[Epiro]], fon un governant inteligent i que en les seues enfrontaments en els romans també va descobrir les virtuts que entranyaven la cavalleria i que també sabe adaptar a el seu eixercit emulant a [[Aleixandre Magne]], al qual ell admirava molt.
    
Mes tart tenim atre eixemple de sap fer en l'excelent cavalleria cartaginesa d'[[Anibal]], la qual fon una esquema basica en l'endentat de l'eixercit cartagines durant la seua guerra contra Roma en la segona guerra Punica (i que la seua posterior absencia numerica fon decisiva en la seua derrota en [[Zama]] en el 202 a. de C.).
 
Mes tart tenim atre eixemple de sap fer en l'excelent cavalleria cartaginesa d'[[Anibal]], la qual fon una esquema basica en l'endentat de l'eixercit cartagines durant la seua guerra contra Roma en la segona guerra Punica (i que la seua posterior absencia numerica fon decisiva en la seua derrota en [[Zama]] en el 202 a. de C.).
Llínea 60: Llínea 60:  
Una batalla coneguda com la batalla de Rocroy en l'any 1643, tingue a la cavalleria francesa com exponent de la grandea del seu bon us. La derrota que infligi a l'infanteria espanyola, la qual no havia segut derrotada clarament des de finals del [[sigle XV]], donava un nou paper magnificent a la cavalleria; a la par que se podia extrapolar els resultats d'esta batalla a la d'Adrianòpolis en l'any 378, (en la qual la cavalleria goda massacrà a l'infanteria romana) declinant (encara que no del tot) el paper de l'infanteria i donar mes protagonisme a la cavalleria.
 
Una batalla coneguda com la batalla de Rocroy en l'any 1643, tingue a la cavalleria francesa com exponent de la grandea del seu bon us. La derrota que infligi a l'infanteria espanyola, la qual no havia segut derrotada clarament des de finals del [[sigle XV]], donava un nou paper magnificent a la cavalleria; a la par que se podia extrapolar els resultats d'esta batalla a la d'Adrianòpolis en l'any 378, (en la qual la cavalleria goda massacrà a l'infanteria romana) declinant (encara que no del tot) el paper de l'infanteria i donar mes protagonisme a la cavalleria.
   −
La cavalleria començà a tindre mes protagonisme, si be es cert que les armes de foc tambe evolucionaren, donant a l'infanteria un poder de foc, que estava contrarrestant i poder d'atac de la cavalleria sobre l'infanteria; un eixemple ho tenim en la guerra dels set anys:
+
La cavalleria començà a tindre mes protagonisme, si be es cert que les armes de foc també evolucionaren, donant a l'infanteria un poder de foc, que estava contrarrestant i poder d'atac de la cavalleria sobre l'infanteria; un eixemple ho tenim en la guerra dels set anys:
 
La [[batalla de Minden]] en els planices del mateix nom, l'eixercit frances que se dirigia a [[Hannover]] ([[Alemanya]]) en 1757, fon interceptat per tropes britaniques, alli se desenrollà una batalla que tingue en un dels seus combats la carrega de la cavalleria francesa sobre l'infanteria britanica.
 
La [[batalla de Minden]] en els planices del mateix nom, l'eixercit frances que se dirigia a [[Hannover]] ([[Alemanya]]) en 1757, fon interceptat per tropes britaniques, alli se desenrollà una batalla que tingue en un dels seus combats la carrega de la cavalleria francesa sobre l'infanteria britanica.
    
== Edat contemporanea ==
 
== Edat contemporanea ==
 
[[Image:HUSARES FRANCESES 172.jpg|right|thumb|<center>Hussars francesos</center>]]
 
[[Image:HUSARES FRANCESES 172.jpg|right|thumb|<center>Hussars francesos</center>]]
Ya en el [[sigle XIX]], en les guerres napoleoniques, la cavalleria de [[Napoleo]] tingue un paper predominant en les seues famoses carregues, pero tambe es cert que l'infanteria fon la regina de les batalles i encara que la cavalleria tingue un gran paper, l'infanteria no se deixà eclipsar per la mateixa. La potencia de foc fon important en les carregues de cavalleria sobre l'infanteria.
+
Ya en el [[sigle XIX]], en les guerres napoleoniques, la cavalleria de [[Napoleo]] tingue un paper predominant en les seues famoses carregues, pero també es cert que l'infanteria fon la regina de les batalles i encara que la cavalleria tingue un gran paper, l'infanteria no se deixà eclipsar per la mateixa. La potencia de foc fon important en les carregues de cavalleria sobre l'infanteria.
    
Encara que moltes voltes la cavalleria conseguia trencar les llinies enemiques, l'utilisació inteligent dels quadros d'infanteria, podia fer que presentaren un mur infranquejable que detinguera les carregues de cavalleria. Aci tenim un eixemple clar en el [[princep]] [[Carles d'Austria]] en la campanya contra Napoleo en l'any 1809; consegui crear uns quadros d'infanteria que mai la cavalleria napoleonica sabe perforar, patint la mateixa numeroses baixes.
 
Encara que moltes voltes la cavalleria conseguia trencar les llinies enemiques, l'utilisació inteligent dels quadros d'infanteria, podia fer que presentaren un mur infranquejable que detinguera les carregues de cavalleria. Aci tenim un eixemple clar en el [[princep]] [[Carles d'Austria]] en la campanya contra Napoleo en l'any 1809; consegui crear uns quadros d'infanteria que mai la cavalleria napoleonica sabe perforar, patint la mateixa numeroses baixes.
127 672

edicions

Menú de navegació