Canvis

Als 18, al front de la cavalleria triumfo contra els Mesures en la [[batalla de Queronea]]. Les relacions tempestuoses entre els seus pares fa que Filip desterre a Olimpia a Epiro, qui parti de la ma del seu fill. Assessinat el seu pare a instancies de Paussanias en l'any 336 ac., i a les seues 20, accedix, despres de el magnicidi al que molts vincularen junt en la seua mare, al tro macedoni. En realitat, la successio correspondía a el seu germanastre Arrideo, fill de [[Filipo]] i una ballarina, pero que patia alguna deficiencia mental que ho relegà de la lluita pel poder. La mort del rei fon la oportunitat dels grecs d'amollar-se del jou cruel al que els sometia Filip, sublevándose, algunes ciutats, a l'autoritat real. (Despres de la [[guerra del Peloponeso]], Filip utilisà la Grecia dividida pels conflictes entre [[Esparta]] i [[Atenes]] per a, en el seu eixercit, reunificar la regio baix els seus designis).

Als 18, al front de la cavalleria triumfo contra els Mesures en la [[batalla de Queronea]]. Les relacions tempestuoses entre els seus pares fa que Filip desterre a Olimpia a Epiro, qui parti de la ma del seu fill. Assessinat el seu pare a instancies de Paussanias en l'any 336 ac., i a les seues 20, accedix, despres de el magnicidi al que molts vincularen junt en la seua mare, al tro macedoni. En realitat, la successio correspondía a el seu germanastre Arrideo, fill de [[Filipo]] i una ballarina, pero que patia alguna deficiencia mental que ho relegà de la lluita pel poder. La mort del rei fon la oportunitat dels grecs d'amollar-se del jou cruel al que els sometia Filip, sublevándose, algunes ciutats, a l'autoritat real. (Despres de la [[guerra del Peloponeso]], Filip utilisà la Grecia dividida pels conflictes entre [[Esparta]] i [[Atenes]] per a, en el seu eixercit, reunificar la regio baix els seus designis).

Tebas fon el cap de l'alçament (a la que se plegaren Grecia, Ambracia, etc) fent correr el rumor de la mort d'Aleixandre, i la primera que chafà quan detingue als rebels. esta es la primera oportunitat, tambe, en que manifestà una crueltat poc comu, passant per l'armes i venent com esclaus als habitants de les ciutats sublevades. Posada en perill la frontera nort per un enemic molt superior, Aleixandre el Magne se dirigix cap a alli i procedix a l'enfortiment de la mateixa demostrant una notable capacitat estrategica i una tremenda valentia. En l'any 334, als 22 anys, inici la campanya contra Persia, qui fora l'enemic historic de Grecia, unida per primera volta. A les vores del riu Granicus, en el Asia Menor, gana la batalla homonima contra les forces perses del rei Dari III, la seua primer gran victoria, en la que 31.000 macedonis derrotaren a casi 80.000 asiatics, mes el guardia personal de Dari (els “10.000 immortals”).

Tebas fon el cap de l'alçament (a la que se plegaren Grecia, Ambracia, etc) fent correr el rumor de la mort d'Aleixandre, i la primera que chafà quan detingue als rebels. esta es la primera oportunitat, també, en que manifestà una crueltat poc comu, passant per l'armes i venent com esclaus als habitants de les ciutats sublevades. Posada en perill la frontera nort per un enemic molt superior, Aleixandre el Magne se dirigix cap a alli i procedix a l'enfortiment de la mateixa demostrant una notable capacitat estrategica i una tremenda valentia. En l'any 334, als 22 anys, inici la campanya contra Persia, qui fora l'enemic historic de Grecia, unida per primera volta. A les vores del riu Granicus, en el Asia Menor, gana la batalla homonima contra les forces perses del rei Dari III, la seua primer gran victoria, en la que 31.000 macedonis derrotaren a casi 80.000 asiatics, mes el guardia personal de Dari (els “10.000 immortals”).

== Expansion de l'Imperi d'Aleixandre Magne ==

== Expansion de l'Imperi d'Aleixandre Magne ==

== Expedicio a l'India ==

== Expedicio a l'India ==

Decidix partir cap a l'[[India]], emulant a la seua admirat deu Baco, ante el descontent de les seues generals que tan soles anhelaven el retorn a les seues llares. A les seues fileres se unen efectius perses i indis. A vores de l'Hispades derrota al rei Poro; arriba a Patala i organisa la tornada a la seua terra de tot l'eixercit. En el cami se casa en atra Barsine, esta, fill de Dari III, assessinada despres per Roxana abans de donar a llum a Aleixandre IV. Se casa, tambe, en Parysatis, fill d'Oco. Els anys finals se caracterisaren per les constants porgues que realisava entre les seues fileres frut de la paranoya que ho afectava.

Decidix partir cap a l'[[India]], emulant a la seua admirat deu Baco, ante el descontent de les seues generals que tan soles anhelaven el retorn a les seues llares. A les seues fileres se unen efectius perses i indis. A vores de l'Hispades derrota al rei Poro; arriba a Patala i organisa la tornada a la seua terra de tot l'eixercit. En el cami se casa en atra Barsine, esta, fill de Dari III, assessinada despres per Roxana abans de donar a llum a Aleixandre IV. Se casa, també, en Parysatis, fill d'Oco. Els anys finals se caracterisaren per les constants porgues que realisava entre les seues fileres frut de la paranoya que ho afectava.

== El final d'Aleixandre Magne ==

== El final d'Aleixandre Magne ==