Canvis

La història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge.

L'història anterior és, en el millor dels cassos, dubtosa. No obstant, la seua veneració com a màrtir va començar relativament pronte. Es tenen notícies a través de relats de [[pelegrí]]s d'una església construïda en [[Diospolis]] (l'antiga [[Lydda]]) en el seu honor durant el regnat de [[Constantino I el Grande|Constantino I]], que es va convertir en el centre del culte oriental a Jorge.

Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[archidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del cult de Jorge. Un pelegrí anònim de [[Piacenza]] menciona el mateix cap al [[570]].

Cap als anys [[518]]–[[530]], el [[archidiaca]] i [[bibliotecari]] [[Teodosi]] relata que Diospolis era el centre del cult de Jorge. Un pelegrí anònim de [[Piacenza]] menciona el mateix cap al [[570]].

En algunes històries apareix el rei, son pare, demanant per la vida de la seua filla, pero sense èxit. Quan estava a punt de ser devorada pel dragó, apareix Jorge en un dels seus viages (sovint a [[cavall]]), s'enfronta en el dragó, ho mata i salva a la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el [[paganisme]] i abracen el [[cristianisme]].

En algunes històries apareix el rei, son pare, demanant per la vida de la seua filla, pero sense èxit. Quan estava a punt de ser devorada pel dragó, apareix Jorge en un dels seus viages (sovint a [[cavall]]), s'enfronta en el dragó, ho mata i salva a la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el [[paganisme]] i abracen el [[cristianisme]].

La història, antigament considerada verdadera, ha sigut abandonada progressivament. D'atra banda, pocs dubten que continga un ric simbolisme religiós, per al que s'han propost diverses interpretacions.

L'història, antigament considerada verdadera, ha sigut abandonada progressivament. D'atra banda, pocs dubten que continga un ric simbolisme religiós, per al que s'han propost diverses interpretacions.

* Una antiga interpretació cristiana del mit: Jorge seria el creent, el cavall blanc l'Església i el dragó representaria el [[paganisme]], la [[idolatria]], la tentació i [[Satanàs]].

* Una antiga interpretació cristiana del mit: Jorge seria el creent, el cavall blanc l'Església i el dragó representaria el [[paganisme]], la [[idolatria]], la tentació i [[Satanàs]].

Jordi es va convertir en el protector dels creuats en la conquista de [[Jerusalem]] ([[15 de juliol]] de [[1099]]). Com a ''soldat Christi'', és dir, 'soldat de Crist', es va convertir en patró dels [[cavaller]]s i soldats, i en protector d'algunes [[Órdens militares|órdens religioses militars]], com l'[[Orde Teutònica]] ([[sigle XII]]) o els [[templer]]s.  

Jordi es va convertir en el protector dels creuats en la conquista de [[Jerusalem]] ([[15 de juliol]] de [[1099]]). Com a ''soldat Christi'', és dir, 'soldat de Crist', es va convertir en patró dels [[cavaller]]s i soldats, i en protector d'algunes [[Órdens militares|órdens religioses militars]], com l'[[Orde Teutònica]] ([[sigle XII]]) o els [[templer]]s.  

Cap al sigle XII, la llegenda àuria es va estendre per Europa. [[Santiago de la Voràgine]] (cap a [[1230]] – [[13 de juliol]] de [[1298]]), [[arquebisbe]] de [[Gènova]] va escriure la ''[[Legenda sanctorum]] '', una colecció de faules sobre distints sants. La història de Jordi de Capadòcia destacava entre atres. El llibre, pel valor que tenia a ulls dels [[llector]]s del [[sigle XIII]], va acabar coneixent-se com ''Legenda àuria''.

Cap al sigle XII, la llegenda àuria es va estendre per Europa. [[Santiago de la Voràgine]] (cap a [[1230]] – [[13 de juliol]] de [[1298]]), [[arquebisbe]] de [[Gènova]] va escriure la ''[[Legenda sanctorum]] '', una colecció de faules sobre distints sants. L'història de Jordi de Capadòcia destacava entre atres. El llibre, pel valor que tenia a ulls dels [[llector]]s del [[sigle XIII]], va acabar coneixent-se com ''Legenda àuria''.

L'informació continguda en els seus 177 capítuls (que en atres edicions són 182) actualment es considera falsa, pero de notable valor lliterari. S'estima que el llibre va tindre una profunda influència en l'extensió de la llegenda en Occident, tant a nivell popular com en la [[lliteratura]] i la [[pintura]] d'[[Europa Occidental]].

L'informació continguda en els seus 177 capítuls (que en atres edicions són 182) actualment es considera falsa, pero de notable valor lliterari. S'estima que el llibre va tindre una profunda influència en l'extensió de la llegenda en Occident, tant a nivell popular com en la [[lliteratura]] i la [[pintura]] d'[[Europa Occidental]].