78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 7:
Llínea 7: − +
Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'
El palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues façanes s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny de Hipólit Rovira.
El palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues façanes s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny de Hipólit Rovira.
Presidida per la image de la [[Mare de Deu]], des d'ella descendixen dos cabals d'[[aigua]] en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos [[riu|rius]], tot en un aspecte de desbordant voluptuositat.
Presidida per l'image de la [[Mare de Deu]], des d'ella descendixen dos cabals d'[[aigua]] en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos [[riu|rius]], tot en un aspecte de desbordant voluptuositat.
En eixa época tota la façana estava decorada en frescs de Rovira, pero en [[1867]] el palau va patir una nova remodelació -obra de José Ferrer-, i en ella varen desaparéixer les pintures, que estaven en mal estat per la humitat, sent substituïdes per estucs en tons de color gris i rosa, imitant marbres, i ademés es varen realisar també els balcons de sabor francés, en baranes ondulants.
En eixa época tota la façana estava decorada en frescs de Rovira, pero en [[1867]] el palau va patir una nova remodelació -obra de José Ferrer-, i en ella varen desaparéixer les pintures, que estaven en mal estat per la humitat, sent substituïdes per estucs en tons de color gris i rosa, imitant marbres, i ademés es varen realisar també els balcons de sabor francés, en baranes ondulants.