Canvis

El principal caracteristica d'este avió era el minucios disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construccio de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despres portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys 1943 a 1945. Una de les coses mes dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren mes resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.  

El principal caracteristica d'este avió era el minucios disseny en detall fet per l'ingenier Rudolf Blaser per a la construccio de les seues components en fabriques escampes, sent 24 els subcontratistes que participaren en el programa, per a despres portar les peces als llocs de montage prop de les pistes. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i el Bomber Command entre els anys 1943 a 1945. Una de les coses mes dotores era que les superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisage eren accionats electricament, per lo que eren mes resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemes hidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava en un compartiment blindat darrere del pilot.  

Atresdetalls interessants eren els indicadors de posicio del tren d'aterrisageprincipal, els quals eren unes barres de color roig que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcsaterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea moltestable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda mes avant pera l'utilisacio dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient erala mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, perodurant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelentvisibilitat cap a tots costats.  

Atresdetalls interessants eren els indicadors de posicio del tren d'aterrisageprincipal, els quals eren unes barres de color roig que sobreeixien de l'extradosalar a l'estendre's este. A diferencia del Bf-109 tenia uns llarcsaterrisadors articulats a un terç de l'envergadura total, lo qual ho fea moltestable i en una gran llum sobre el sol, que seria una gran ajuda mes avant pera l'utilisació dels diversos sistemes d'armament. El tren d'aterrisage setancava en una tapa al tocar el pou corresponent. El principal inconvenient erala mala visibilitat cap a davant durant els desagafes i aterrisages, perodurant el vol la cupula de plexiglas d'una sola peça proveia una excelentvisibilitat cap a tots costats.  

Lapotencia del motor BMW-139 era entregada a una heliç de velocitat constant VDM,la qual estava carenada en una ogiva aerodinamica per ad aumentar la penetracioen l'aire (la qual es casi impossible d'explicar en paraules), la refrigeraciónestava facilitada per una soplante de 10 pales endentada a 3,5 voltes mes queles revolucions del motor, davant de la primera estrela de cilindres. Els tubosd'escap descarregaven a abdos costats del fuselaje i baix l'ala entre els pousdel tren d'aterrisage. En el disseny original, l'armament anava a estarinstalat solament en les ales. Les dimensions generals eren d'un llarcaproximat de 8,7 m, envergadura de 9,5 m i superficie alar de 14,86 m².  

Lapotencia del motor BMW-139 era entregada a una heliç de velocitat constant VDM,la qual estava carenada en una ogiva aerodinamica per ad aumentar la penetracioen l'aire (la qual es casi impossible d'explicar en paraules), la refrigeraciónestava facilitada per una soplante de 10 pales endentada a 3,5 voltes mes queles revolucions del motor, davant de la primera estrela de cilindres. Els tubosd'escap descarregaven a abdos costats del fuselaje i baix l'ala entre els pousdel tren d'aterrisage. En el disseny original, l'armament anava a estarinstalat solament en les ales. Les dimensions generals eren d'un llarcaproximat de 8,7 m, envergadura de 9,5 m i superficie alar de 14,86 m².