Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'
Llínea 254: Llínea 254:  
{{AP|Mormonisme i Islam}}
 
{{AP|Mormonisme i Islam}}
   −
L'apreciació de l'Iglésia per al paper de [[Mahoma]] en la història es pot llegir en la Declaració de [[1978]] de la Primera Presidència. Este informe a [[Mahoma]] entre els "grans líders religiosos del món" que va rebre "una porció de la llum divina" i diu que "...les veritats morals van ser donades per Deu [els líders] per investigar a nacions sinceres i proporcionar un major nivell de comprensió de cada ser humà".<ref>« Questions et réponses », L’Étoile, avril 1988, p. 32.</ref>
+
L'apreciació de l'Iglésia per al paper de [[Mahoma]] en l'història es pot llegir en la Declaració de [[1978]] de la Primera Presidència. Este informe a [[Mahoma]] entre els "grans líders religiosos del món" que va rebre "una porció de la llum divina" i diu que "...les veritats morals van ser donades per Deu [els líders] per investigar a nacions sinceres i proporcionar un major nivell de comprensió de cada ser humà".<ref>« Questions et réponses », L’Étoile, avril 1988, p. 32.</ref>
    
Segons B. H. Roberts ([[1857]]-[[1933]]), els anys setanta: "L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies és creat per a l'educació dels hòmens i és una de les maneres que Deu fa servir per donar a conéixer la la veritat, pero no llimitat a esta institució per conseguir este objectiu, no està llimitada en el temps o lloc. Deu alça equí i allà, entre tots els fills dels hòmens, sabis i profetes<ref>[http://res.joseph-smith.ch/magazines/liahona/fr/2002/liahona_2002-06.pdf Point de vue de l’Église sur Mahomet - James A. Toronto, Liahona juin 2002,p31]</ref> que són dels seus pròpia llengua i la seua pròpia nacionalitat i parlar a la gent perqué entenguen. ... Tots els grans mestres són els servents de Déu en tots els països i totes les époques. S'inspiren en els hòmens, elegits per educar els fills de Deu, en les condicions en que viuen".<ref>Defense of the Faith and the Saints, 2 volumes (1907), 1:512-513.</ref>
 
Segons B. H. Roberts ([[1857]]-[[1933]]), els anys setanta: "L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies és creat per a l'educació dels hòmens i és una de les maneres que Deu fa servir per donar a conéixer la la veritat, pero no llimitat a esta institució per conseguir este objectiu, no està llimitada en el temps o lloc. Deu alça equí i allà, entre tots els fills dels hòmens, sabis i profetes<ref>[http://res.joseph-smith.ch/magazines/liahona/fr/2002/liahona_2002-06.pdf Point de vue de l’Église sur Mahomet - James A. Toronto, Liahona juin 2002,p31]</ref> que són dels seus pròpia llengua i la seua pròpia nacionalitat i parlar a la gent perqué entenguen. ... Tots els grans mestres són els servents de Déu en tots els països i totes les époques. S'inspiren en els hòmens, elegits per educar els fills de Deu, en les condicions en que viuen".<ref>Defense of the Faith and the Saints, 2 volumes (1907), 1:512-513.</ref>
Llínea 263: Llínea 263:  
{{AP|Mormonisme i judaisme}}
 
{{AP|Mormonisme i judaisme}}
   −
Els Sants dels Últims Dies reclamen pertany a la casa d'[[Israel]], ya sigues familiars directes o per adopció. Com a tal, el [[judaisme]] és la base de la història dels mormons. Els judeus són considerats com un poble del pacte de [[Deu]], celebrada a alta estima i respectada en la fe mormona. L'Iglésia és per tant molt Filó en la seua doctrina. Des de la perspectiva de la comunitat judia, les credences mormons en relació en la seua pertinença a la Casa d'Israel són generalment rebujats, tant teològica i cultural.
+
Els Sants dels Últims Dies reclamen pertany a la casa d'[[Israel]], ya sigues familiars directes o per adopció. Com a tal, el [[judaisme]] és la base de l'història dels mormons. Els judeus són considerats com un poble del pacte de [[Deu]], celebrada a alta estima i respectada en la fe mormona. L'Iglésia és per tant molt Filó en la seua doctrina. Des de la perspectiva de la comunitat judia, les credences mormons en relació en la seua pertinença a la Casa d'Israel són generalment rebujats, tant teològica i cultural.
    
El concepte de reivindicació de la pertinença a la Casa d'Israel produïx problemes entre religions diferents. Encara que hi ha conflictes, les relacions han arribat poques vegades, si alguna vegada, a l'antisemitisme i antimormonisme.
 
El concepte de reivindicació de la pertinença a la Casa d'Israel produïx problemes entre religions diferents. Encara que hi ha conflictes, les relacions han arribat poques vegades, si alguna vegada, a l'antisemitisme i antimormonisme.

Menú de navegació