3686
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 6:
Llínea 6: − +
Text reemplaça - ' la idea' a ' l'idea'
El Consell general i particular de la ciutat de Xàtiva el [[16 de novembre]] de [[1596]] decidix construir una nova colegiata, i en la festa de [[Sant Vicent Màrtir]], el [[22 de giner]] de [[1598]], es coloca la primera pedra de la mà de l'[[arquebisbe de Valéncia]] [[Joan de Ribera]].
El Consell general i particular de la ciutat de Xàtiva el [[16 de novembre]] de [[1596]] decidix construir una nova colegiata, i en la festa de [[Sant Vicent Màrtir]], el [[22 de giner]] de [[1598]], es coloca la primera pedra de la mà de l'[[arquebisbe de Valéncia]] [[Joan de Ribera]].
La construcció s'interrompí moltes voltes, passant per diverses fases i ha durat quasi tres-cents anys. La Seu es concebí com l'obra més esplèndida de la ciutat, pensant en dimensions catedralícies en la idea de recuperar l'antic [[bisbat de Xàtiva]].
La construcció s'interrompí moltes voltes, passant per diverses fases i ha durat quasi tres-cents anys. La Seu es concebí com l'obra més esplèndida de la ciutat, pensant en dimensions catedralícies en l'idea de recuperar l'antic [[bisbat de Xàtiva]].
L'any [[1966]] el Papa [[Pau VI]] en 1966 va concedir l'us de la mitra abacial, anell i bàcul a l'abat del Capítul Colegial. El mateix Papa en [[1973]] va declarar Basílica menor a la Colegiata i el [[2 de febrer]] de [[1974]] l'arquebisbe de Valéncia consagrà el temple.
L'any [[1966]] el Papa [[Pau VI]] en 1966 va concedir l'us de la mitra abacial, anell i bàcul a l'abat del Capítul Colegial. El mateix Papa en [[1973]] va declarar Basílica menor a la Colegiata i el [[2 de febrer]] de [[1974]] l'arquebisbe de Valéncia consagrà el temple.