3686
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
m
Text reemplaça - ' la idea' a ' l'idea'
Llínea 2:
Llínea 2:
'''Els cordonets de [[Sant Pasqual Baylón]] ''' són unes chicotetes polseres de fil o llana que reproduïxen el cordó [[franciscans|franciscà]]. Este és una corda de colors que els [[flare]]s porten nugades a la seua cintura. Els dos extrems de la mateixa pengen sobre la cama dreta i en un dels extrems hi ha tres nucs, que simbolisen els tres vots de la vida religiosa: pobrea, castitat i obediència. Els cordonets també porten estos tres nucs en Recort del cordó franciscà, orde de què era religiós Sant Pasqual Baylón.
'''Els cordonets de [[Sant Pasqual Baylón]] ''' són unes chicotetes polseres de fil o llana que reproduïxen el cordó [[franciscans|franciscà]]. Este és una corda de colors que els [[flare]]s porten nugades a la seua cintura. Els dos extrems de la mateixa pengen sobre la cama dreta i en un dels extrems hi ha tres nucs, que simbolisen els tres vots de la vida religiosa: pobrea, castitat i obediència. Els cordonets també porten estos tres nucs en Recort del cordó franciscà, orde de què era religiós Sant Pasqual Baylón.
−L'orige dels cordonets els trobem en [[1940]] quan [[Teresa Gumbau]], devota de Sant Pasqual Baylón, va tindre la idea de confeccionar-los per a que la gent poguera portar algun objecte piadós que servira per a recordar al Sant.
+L'orige dels cordonets els trobem en [[1940]] quan [[Teresa Gumbau]], devota de Sant Pasqual Baylón, va tindre l'idea de confeccionar-los per a que la gent poguera portar algun objecte piadós que servira per a recordar al Sant.
Teresa confeccionava els cordonets en restes de fils o llanes i després els entregava a les [[monges clarises]] del convent de Sant Pasqual Baylón. Allí els beneïa el capellà i després eren passats per les relíquies del Sant i es deixaven un temps en la cela a on va morir.
Teresa confeccionava els cordonets en restes de fils o llanes i després els entregava a les [[monges clarises]] del convent de Sant Pasqual Baylón. Allí els beneïa el capellà i després eren passats per les relíquies del Sant i es deixaven un temps en la cela a on va morir.