Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  16:23 11 jun 2013
m
Text reemplaça - 'sudoest' a 'suroest'
Llínea 35: Llínea 35:  
Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de [[Pere IV]], desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unidés unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio|Caspio]] fins [[Catay]] ([[China]]), en la que considera l'informació de [[Marco Polo]], Jordanus i atres.
 
Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de [[Pere IV]], desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unidés unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio|Caspio]] fins [[Catay]] ([[China]]), en la que considera l'informació de [[Marco Polo]], Jordanus i atres.
   −
En el [[segle XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable per el seu primor  en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura sudoesteada que pot vore's en ella és un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en [[Mallorca]]; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en [[Mallorca]] ''
+
En el [[segle XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable per el seu primor  en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura suroesteada que pot vore's en ella és un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en [[Mallorca]]; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en [[Mallorca]] ''
    
=== Portulans portuguessos ===
 
=== Portulans portuguessos ===

Menú de navegació