Canvis

[[Image:llengues de america.png|thumb|right|300px|Distribució de les llengües indígenes americanes.]]

[[Image:llengues de america.png|thumb|right|300px|Distribució de les llengües indígenes americanes.]]

Les '''llengües indígenes d'Amèrica''' són aquelles llengües originades i desenrollades en el continent americà, incloint-ne les illes de la seua plataforma continental, desde el poblament del mateix fins a ans de l'arribà de colons d'atres regions del planeta, havent-se extinguit varies d'elles desde llavors fins a l'actualitat.

Les '''llengües indígenes d'Amèrica''' són aquelles llengües originades i desenrollades en el continent americà, incloint-ne les illes de la seua plataforma continental, des de el poblament del mateix fins a ans de l'arribà de colons d'atres regions del planeta, havent-se extinguit varies d'elles des de llavors fins a l'actualitat.

Consten de variesfamílies de llengúes aixina com diverses llengües aillades i inclasificaes. En varies oportunitats foren proposts grups majors de clasificació que hui en dia no guarden consens en la comunitat científica. És sumament dubtós que puga parlar-se d'una sola família nomenà ameríndia, de la mateixa manera que no existix una família de llengües papuana ni una família caucàsica, sino que eixos térmens soles fan referència a la geografia aixina tampoc se pot determinar que, genèticament parlant, les llengües d'Amèrica provinguen d'un sols orige.

Consten de variesfamílies de llengúes aixina com diverses llengües aillades i inclasificaes. En varies oportunitats foren proposts grups majors de clasificació que hui en dia no guarden consens en la comunitat científica. És sumament dubtós que puga parlar-se d'una sola família nomenà ameríndia, de la mateixa manera que no existix una família de llengües papuana ni una família caucàsica, sino que eixos térmens soles fan referència a la geografia aixina tampoc se pot determinar que, genèticament parlant, les llengües d'Amèrica provinguen d'un sols orige.

== Història ==

== Història ==

Ans de l'arribà dels europeusal ''Nou Mon'' les llengües ameríndies es parlaven desde lo que hui es Canadà fins a la punta meridional de Sudamèrica per quins foren dits ameríndis. Durant els últims 500 anys moltes de les ètnies i llengües natives americanes han desaparegut, a volts sense deixar rastre. Hui dia tres llengües indoeuropees (anglés, espanyol i portugués) són políticament dominants de cada país d'Amèrica i les llengües natives tenen una reputació de segon categoria.

Ans de l'arribà dels europeusal ''Nou Mon'' les llengües ameríndies es parlaven des de lo que hui es Canadà fins a la punta meridional de Sudamèrica per quins foren dits ameríndis. Durant els últims 500 anys moltes de les ètnies i llengües natives americanes han desaparegut, a volts sense deixar rastre. Hui dia tres llengües indoeuropees (anglés, espanyol i portugués) són políticament dominants de cada país d'Amèrica i les llengües natives tenen una reputació de segon categoria.

En lo que respecta a les llengües dels llocs que colonisàren els espanyols Giovanni Botero publicà en 1600 un llibre titualt ''La relazioni universali'', en el que afirma que en les llengües guaraní, quechua i náhuatl se podi viajar per tot el Nou Mon. Tal volta estes llengúes eren una espècie de llengües franques gastaes per a la intercomunicació entre les diferents ètnies i pobles.

En lo que respecta a les llengües dels llocs que colonisàren els espanyols Giovanni Botero publicà en 1600 un llibre titualt ''La relazioni universali'', en el que afirma que en les llengües guaraní, quechua i náhuatl se podi viajar per tot el Nou Mon. Tal volta estes llengúes eren una espècie de llengües franques gastaes per a la intercomunicació entre les diferents ètnies i pobles.

Se coneixen anècdotes sobre les dificultats que encontràren els misioners al voler dependre les llengües ameríndies. Es diu que els agustins necesitaven inteprets durant un any i que després podien parlar en la llengua indígena. Pero es conta també que un fraile portugués, després de recòrrer [[Brasil]] durant dotze anys confesa que no sap res encara i declara que va a consultar un Art per a escomençar en els nominatius. Hasda el ilustre Pare Vierira, al referir-se a les llengües del interior del país, diu que a voltes, a pesar de que posva la orella contra la boca del "bàrbar", no conseguia distinguir les sílabes o percivir les vocals i consonants. Estes dificultats fonètiques foren mencionaes molt a sovint.

Se coneixen anècdotes sobre les dificultats que encontràren els misioners al voler dependre les llengües ameríndies. Es diu que els agustins necesitaven inteprets durant un any i que després podien parlar en la llengua indígena. Pero es conta també que un fraile portugués, després de recòrrer [[Brasil]] durant dotze anys confesa que no sap res encara i declara que va a consultar un Art per a escomençar en els nominatius. Hasda el ilustre Pare Vierira, al referir-se a les llengües del interior del país, diu que a voltes, a pesar de que posva la orella contra la boca del "bàrbar", no conseguia distinguir les sílabes o percivir les vocals i consonants. Estes dificultats fonètiques foren mencionaes molt a sovint.