Canvis

* Còrnic primitiu: oscilaria entre el [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.

* Còrnic primitiu: oscilaria entre el [[600]] i el [[800]] d. C. i d'eixa etapa no n'hi ha registres escrits.

* Còrnic antic: desde el 800 al [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.

* Còrnic antic: des de el 800 al [[1200]], d'esta etapa procedis el ''Vocabularium Cornicum''.

* Còrnic mig: desde el 1200 al [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.

* Còrnic mig: des de el 1200 al [[1575]], datant de la segon mitat d'este periodo la majoria de la lliteratura tradicional cornuallesa.

* Còrnic tardiu: desde el 1575 al [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el [[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc.

* Còrnic tardiu: des de el 1575 al [[1800]], a voltes també referit com a còrnic modern, per analogia en el [[anglés]] modern, [[francés]] modern, etc.

Despareixqué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en [[1676]].

Despareixqué com a idioma d'us habitual en el [[sigle XVIII]], sustituit per la llengua anglesa i definitivament prop del any [[1800]]. Se sol dir que [[Dolly Pentrateat]] (morta en [[1777]]) fon la seua última parlant nativa, encara que sosté aixina mateix que hi hagué parlants natius posteriors. A pesar de les seues supostes últimes paraules ''Me ne vidn cewsel sawnek!'' (¡No vuic parlar anglés!), Dolly parlava algo d'anglés ademés de còrnic, de forma que se supon que el últim parlant monollingüe pot ser Chesten Marchant, mort en [[1676]].

A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, desde el primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha aconseguit notablement. El començament del resurgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlà, degut sobre tot a la falta de comunicació ai a la dificultat dels parlants per a reunir-se. En tot i això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport al llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.

A pesar d'haber desaparegut en el sigle XVIII, des de el primer quart del [[sigle XX]] n' hi ha intents de recuperació, lo qual s'ha aconseguit notablement. El començament del resurgiment data de [[1904]], quan Henry Jenner publicà el seu "Handbook of the Cornish Language"; durant els siguients xixanta anys, es recuperà el llenguage escrit i, en un àmbit molt reduït, la llengua parlà, degut sobre tot a la falta de comunicació ai a la dificultat dels parlants per a reunir-se. En tot i això, el millorament dels mijos de comunicació i de transport al llarc del sigle XX feren més fàcil la comunicació entre els parlants: n'hi han casos de pares que escomençaren a parlar als seus fills en còrnic, lo qual ha creat nous parlants natius, tras més d'un sigle de silenci.

Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han adeprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.

Pese al número creixent de persones que heu coneixen i gasten, allò no vol dir que la llengua haja alcançat un nivell de normalitat, en poblacions dels quals els seus parlants parlen còrnic la major part del temps; la majoria dels parlants heu han adeprés en la escola, lo qual és una traba per al coneiximent i la fluidea normal de la llengua. El interés per conservarla es demostra principalment per mig de classes, jocs, cançons, pasejos, servicis religiosos i balls tradicionals.