78 854
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 35:
Llínea 35: − +
Text reemplaça - 'basses' a 'bases'
La [[llengua valenciana]] és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del [[llatí]], que té [[Sigle d'Or lliterari]], molt abans que la resta de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment <ref>"Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" ([[Diputació de Valéncia]]. [[2007]]), [[Joan Ignaci Culla Hernández]] i [[Mª Teresa Puerto Ferré]]. ISBN 978-84-7795-470-5. Valencia</ref>.
La [[llengua valenciana]] és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del [[llatí]], que té [[Sigle d'Or lliterari]], molt abans que la resta de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment <ref>"Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" ([[Diputació de Valéncia]]. [[2007]]), [[Joan Ignaci Culla Hernández]] i [[Mª Teresa Puerto Ferré]]. ISBN 978-84-7795-470-5. Valencia</ref>.
El desenroll financer conseguit pel Regne de Valéncia, va generar una expansió urbana i un gran creiximent demogràfic, tot això assentà les basses per al floriment cultural i lliterari.
El desenroll financer conseguit pel Regne de Valéncia, va generar una expansió urbana i un gran creiximent demogràfic, tot això assentà les bases per al floriment cultural i lliterari.
La poesia va conseguir el cim del seu major esplendor. La Valéncia del [[sigle XV]] va reunir a un extraordinari grup de lliterats de totes les capes de l'aristocràcia valenciana, tenint com màxims exponents a [[Jordi Sant Jordi]] (cortesà), [[Ausias March]] (feudal), [[Joanot Martorell]] (cavalleresca), [[Roiç de Corella]] i [[sor Isabel de Villena]] (urbana i clerical),...
La poesia va conseguir el cim del seu major esplendor. La Valéncia del [[sigle XV]] va reunir a un extraordinari grup de lliterats de totes les capes de l'aristocràcia valenciana, tenint com màxims exponents a [[Jordi Sant Jordi]] (cortesà), [[Ausias March]] (feudal), [[Joanot Martorell]] (cavalleresca), [[Roiç de Corella]] i [[sor Isabel de Villena]] (urbana i clerical),...