Canvis

Defenia que s'havia d'ensenyar coses practiques, utils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora mes racional i sobre assunts mes humans. L'educació per a [[Lluis Vives]] deu començar des dels bolquers, a carrec de la mare i fent que el chiquet senta sempre un llenguage net, pur i correcte.  

Defenia que s'havia d'ensenyar coses practiques, utils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora mes racional i sobre assunts mes humans. L'educació per a [[Lluis Vives]] deu començar des dels bolquers, a carrec de la mare i fent que el chiquet senta sempre un llenguage net, pur i correcte.  

A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractac De anima et vita, on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida. Per mig de la voluntat pot adherir-se al be que produix la felicitat. L'anima és un principi actiu essencial que habita en un cos apte per a la vida. La memoria es el deposit de l'anima. Tenia ses propies terories sobre doctrina social, que expongue en De subventione pauperum, obra tinguda en conte en el Senat de Bruges i algunes de ses idees portades a la practica. Vives va sostindre que hi havia que combatre la vagancia, la caritat que la fomenta, i l'avaricia com a causa de la desigualtat economica. Era partidari de prohibir la mendicitat a les persones que son aptes per al treball i no hi havia que donar almoina als pobrets extrangers. En els seus famosos Dialecs surgix el Lluis Vives global, a on demostra lo utils que son la [[Gramatica]] i la [[Retorica]] i veu la [[Musica]] dins de les [[Matematiques]], considerant-la de gran utilitat pedagogica.

A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractac De anima et vita, on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida. Per mig de la voluntat pot adherir-se al be que produix la felicitat. L'anima és un principi actiu essencial que habita en un cos apte per a la vida. La memoria es el deposit de l'anima. Tenia ses propies terories sobre doctrina social, que expongue en De subventione pauperum, obra tinguda en conte en el Senat de Bruges i algunes de ses idees portades a la practica. Vives va sostindre que hi havia que combatre la vagancia, la caritat que la fomenta, i l'avaricia com a causa de la desigualtat economica. Era partidari de prohibir la mendicitat a les persones que son aptes per al treball i no hi havia que donar almoina als pobrets estrangers. En els seus famosos Dialecs surgix el Lluis Vives global, a on demostra lo utils que son la [[Gramatica]] i la [[Retorica]] i veu la [[Musica]] dins de les [[Matematiques]], considerant-la de gran utilitat pedagogica.

Ideologicament, la filosofia de Vives reflexa l'actitut ideologica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives senti en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosofics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradicio greco-cristiana. Per aço, és considerat el més important filosof cristià del [[Renaiximent]], alhora que sociolec, humaniste, teolec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluis Vives i March''' ha segut definit per sos biografs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de la [[Edat Mija]] al [[Renaiximent]].

Ideologicament, la filosofia de Vives reflexa l'actitut ideologica del [[Renaiximent]], alluntant-se de l'[[Edat Mija]]. Vives senti en tot moment una gran inquietut reformista i preparà els estudis filosofics per a entrar en una nova etapa, un nou periodo, com en una nova vida, en una mentalitat distinta, basada sempre en la tradicio greco-cristiana. Per aço, és considerat el més important filosof cristià del [[Renaiximent]], alhora que sociolec, humaniste, teolec, pedagoc i lliterat. '''Joan Lluis Vives i March''' ha segut definit per sos biografs com u dels valencians més universals de la cultura cristiana occidental. Allumenà intelectualment el pas de la [[Edat Mija]] al [[Renaiximent]].