Canvis

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una basse naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfurtà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].

En época musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la tiafa creada en [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la ivnasió almoràvide.

En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la ivnasió almoràvide.

A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincoproporarà a la Corona i expermienta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que se independisà administrativament enetre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerci de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses extrangeres en el consiguent aument de la població, que pasà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Sucesió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. Elc castell, seriament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincoproporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerci de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses extrangeres en el consiguent aument de la població, que pasà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

== Economia ==

== Economia ==

== Gastronomia i festes ==

== Gastronomia i festes ==

L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, pulp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases son la base de una exceplent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.

L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, pulp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases son la base de una excelent gastronomia, al o que n'hi ha que afegir els cítrics.

En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]].

En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la Mar]].

== Política ==

== Política ==

El [[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als concellals que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalció [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demòcrata 1, tornantse a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.

El [[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per el [[PSPV]] gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalció [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 concellals, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demòcrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.

{{Alcaldes_Espanya

{{Alcaldes_Espanya