78 888
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 13:
Llínea 13: − +
Text reemplaça - 'sucesió' a 'successió'
== Primera etapa ==
== Primera etapa ==
En la primera etapa, que dura fins 1360, [[Eduart III]] se sent pressionat pels francesos des d'[[Escocia]] per lo que decidix reclamar el titul de rei de Franci com hereu de la seu tio Carles IV, buscant un clima d'inestabilitat en [[Flandes]]. Se produi una important batalla naval en Sluys que supuso la primera derrota francesa i la destrucció de la seua flota, pero mes sanguinosa encara fon la sucesió en el ducat de [[Bretanya]], lloc estrategic entre abdos països, i a on [[Anglaterra]] torna a donar un dur colp en la presa del port de Brest.
En la primera etapa, que dura fins 1360, [[Eduart III]] se sent pressionat pels francesos des d'[[Escocia]] per lo que decidix reclamar el titul de rei de Franci com hereu de la seu tio Carles IV, buscant un clima d'inestabilitat en [[Flandes]]. Se produi una important batalla naval en Sluys que supuso la primera derrota francesa i la destrucció de la seua flota, pero mes sanguinosa encara fon la successió en el ducat de [[Bretanya]], lloc estrategic entre abdos països, i a on [[Anglaterra]] torna a donar un dur colp en la presa del port de Brest.
En 1346 el rei angles desembarà en [[Normandia]] acompanyat d'uns quinze mil homens en l'intenció d'arribar fins [[Paris]]. Abans se feren en la ciutat de [[Calais]], lo que facilitava el trafic de tot tipo de mercancies des de Dover. La situació era cada vegada mes favorable per als anglesos, fins i tot en [[Escocia]] el rei [[Davit II]] havia segut presoner, pero la pesta negra aplaçà un temps les intencions angleses, fins que el primogenit del rei, el Princep Negre tornà a la carrega i se anexionà [[Burdeus]], [[Toulouse]], [[Poitiers]], mentres el nou rei frances [[Joan II]] fon capturat i traslladat a la [[Torre de Londres]]. Esta primera etapa conclou en l'[[acort de Bretigny]], en el que se cedix una gran part de [[França]] ad [[Anglaterra]]: [[Aquitania]], [[Normandia]], [[Maine]], [[Turena]] i [[Anjou]] i tres millons de corones d'or per a lliberar al rei. Aixo si, Eduart III renuncià a les seues drets sobre la corona francesa.
En 1346 el rei angles desembarà en [[Normandia]] acompanyat d'uns quinze mil homens en l'intenció d'arribar fins [[Paris]]. Abans se feren en la ciutat de [[Calais]], lo que facilitava el trafic de tot tipo de mercancies des de Dover. La situació era cada vegada mes favorable per als anglesos, fins i tot en [[Escocia]] el rei [[Davit II]] havia segut presoner, pero la pesta negra aplaçà un temps les intencions angleses, fins que el primogenit del rei, el Princep Negre tornà a la carrega i se anexionà [[Burdeus]], [[Toulouse]], [[Poitiers]], mentres el nou rei frances [[Joan II]] fon capturat i traslladat a la [[Torre de Londres]]. Esta primera etapa conclou en l'[[acort de Bretigny]], en el que se cedix una gran part de [[França]] ad [[Anglaterra]]: [[Aquitania]], [[Normandia]], [[Maine]], [[Turena]] i [[Anjou]] i tres millons de corones d'or per a lliberar al rei. Aixo si, Eduart III renuncià a les seues drets sobre la corona francesa.