Canvis

== Orige ==

== Orige ==

Els cronistes de l'època de Tomich, a finals de l'[[Edat Mija]] i principis de la [[Edat Moderna|Moderna]], tenien la necessitat d'explicar l'orige dels topònims i gentilicis, i per falta de recursos, en moltes ocasions, justificaven l'etimologia d'estos inventant llegendes i analogies sense la menor veracitat, adaptant la llegenda o analogia respectiva a cada topònim. Aixina, aparegueren llegendes com la de relacionar [[Terol]] en un bou (en castellà "toro=Teruel"), [[Barbastre]] en un "astre barbut" (en castellà "barba+astro=Barbastro"), [[Barcelona]] en una "barca nona", o [[Catalunya]] en un tal "Otger Cataló" provinent del [[Languedoc]]. En el cas de Lleida, l'explicació es feu a base de separar "Lleida" en "Llei" i "da" (quedant aixina Lleida explicada, com "la ciutat que dona llei", encara que fora una etimologia forçada). El problema que es trobà Tomich, era que l'unica forma de sostindre esta teoria, era "demostrar" d'alguna forma que Lleida havia "donat llei" (és dir, les [[Costums de Lleida]]) ad alguna ciutat o poble; pero esta ciutat no podia ser ni catalana (puix en Catalunya regien els [[Usatges]] i les [[Costums de Tortosa]]) ni aragonesa (puix fon Aragó qui donà les "Costums" a Lleida), ni castellana (puix el Regne de Castella no pertanyia a la [[Corona d'Aragó]]). És dir, que per eliminació solament quedava una regió a la que Lleida hauria pogut "donar llei", i esta era el Regne de Valéncia, i en concret sa capital Valéncia.

Els cronistes de l'época de Tomich, a finals de l'[[Edat Mija]] i principis de la [[Edat Moderna|Moderna]], tenien la necessitat d'explicar l'orige dels topònims i gentilicis, i per falta de recursos, en moltes ocasions, justificaven l'etimologia d'estos inventant llegendes i analogies sense la menor veracitat, adaptant la llegenda o analogia respectiva a cada topònim. Aixina, aparegueren llegendes com la de relacionar [[Terol]] en un bou (en castellà "toro=Teruel"), [[Barbastre]] en un "astre barbut" (en castellà "barba+astro=Barbastro"), [[Barcelona]] en una "barca nona", o [[Catalunya]] en un tal "Otger Cataló" provinent del [[Languedoc]]. En el cas de Lleida, l'explicació es feu a base de separar "Lleida" en "Llei" i "da" (quedant aixina Lleida explicada, com "la ciutat que dona llei", encara que fora una etimologia forçada). El problema que es trobà Tomich, era que l'unica forma de sostindre esta teoria, era "demostrar" d'alguna forma que Lleida havia "donat llei" (és dir, les [[Costums de Lleida]]) ad alguna ciutat o poble; pero esta ciutat no podia ser ni catalana (puix en Catalunya regien els [[Usatges]] i les [[Costums de Tortosa]]) ni aragonesa (puix fon Aragó qui donà les "Costums" a Lleida), ni castellana (puix el Regne de Castella no pertanyia a la [[Corona d'Aragó]]). És dir, que per eliminació solament quedava una regió a la que Lleida hauria pogut "donar llei", i esta era el Regne de Valéncia, i en concret sa capital Valéncia.

Per esta raò, dos sigles després de la conquista de Valéncia, Tomich escrigué sobre ella:

Per esta raò, dos sigles després de la conquista de Valéncia, Tomich escrigué sobre ella:

*[[Pere Antoni Beuter|Beuter]], popularisà la història en [[1538]], cifrant a les donzelles en 300. Escolano tornà a parlar del tema en [[1610]], donant atra volta diferents cifres, usant anacronismes (com l'us d'armes de foc per les tropes de Jaume I), i dient que Alcarraz i Prades aportaren 40 i 20 dones respectivament, quan ni tan sevol en ple [[1585]] Alcarraz tenia 80 habitants i quan, en ple sigle XIX, Prades aplegava solament als 36.

*[[Pere Antoni Beuter|Beuter]], popularisà la història en [[1538]], cifrant a les donzelles en 300. Escolano tornà a parlar del tema en [[1610]], donant atra volta diferents cifres, usant anacronismes (com l'us d'armes de foc per les tropes de Jaume I), i dient que Alcarraz i Prades aportaren 40 i 20 dones respectivament, quan ni tan sevol en ple [[1585]] Alcarraz tenia 80 habitants i quan, en ple sigle XIX, Prades aplegava solament als 36.

*La demografia de Lleida (conquistada en [[1149]]) era encara molt pobre en l'època en que [[Valéncia]] fon conquistada i s'edificà la [[Porta de l'Almoïna]] de la catedral valentina; i no podia exportar grans contingents d'emigrants ad atres terres puix s'hauria despoblat.

*La demografia de Lleida (conquistada en [[1149]]) era encara molt pobre en l'época en que [[Valéncia]] fon conquistada i s'edificà la [[Porta de l'Almoïna]] de la catedral valentina; i no podia exportar grans contingents d'emigrants ad atres terres puix s'hauria despoblat.

*Segons el llibre del Repartiment, solament unes 90 cases de Valéncia foren ocupades per emigrants de Lleida, una cantitat ínfima comparada en les aproximadament 456 cases ocupades que ocuparen [[Terol|terolans]] (unes 228 cases) i [[Barcelona|barcelonesos]] (les atres 228), i no molt major que les cases ocupades per [[Saragossa|saragossans]] (unes 82), [[Daroca|darocans]] (unes 96) o [[Calatayut|bilbilitencs]] (unes 79).

*Segons el llibre del Repartiment, solament unes 90 cases de Valéncia foren ocupades per emigrants de Lleida, una cantitat ínfima comparada en les aproximadament 456 cases ocupades que ocuparen [[Terol|terolans]] (unes 228 cases) i [[Barcelona|barcelonesos]] (les atres 228), i no molt major que les cases ocupades per [[Saragossa|saragossans]] (unes 82), [[Daroca|darocans]] (unes 96) o [[Calatayut|bilbilitencs]] (unes 79).