Canvis

*Postclàssic: la llengua parlada se va alluntant progresivament de la llengua estàndar, que la escola tracta de conservar, i de la llengua lliteraria. Esta distància creixquent farà que de les diverses maneres de parlar llatí naixquen les llengües romàniques. I la llengua escrita, que inevitablement també s'allunta, encara que manco, de la del periodo anterior, se transforma en el llatí escolàstic o curial.

*Postclàssic: la llengua parlada se va alluntant progresivament de la llengua estàndar, que la escola tracta de conservar, i de la llengua lliteraria. Esta distància creixquent farà que de les diverses maneres de parlar llatí naixquen les llengües romàniques. I la llengua escrita, que inevitablement també s'allunta, encara que manco, de la del periodo anterior, se transforma en el llatí escolàstic o curial.

*Tardiu: els pares de l'Iglèsia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. A este periodo perteneixen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.

*Tardiu: els pares de l'Iglèsia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. A este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.

*Medieval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per ende, el llatí lliterari es refugia en l'Iglèsia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehicul de comunicació universal dels intelectuals medievals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme acelerat. Ya que les llengües romances foren apareguent poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia següent utilisat com a lingua franca i culta, no se pot donar una data en la que se deixà de utilisar com a llengua materna.

*Medieval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per ende, el llatí lliterari es refugia en l'Iglèsia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehicul de comunicació universal dels intelectuals medievals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme acelerat. Ya que les llengües romances foren apareguent poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia següent utilisat com a lingua franca i culta, no se pot donar una data en la que se deixà de utilisar com a llengua materna.