Llínea 54: |
Llínea 54: |
| Les varietats de sementes han segut millorades hasda el punt de poder germinar més ràpit i adaptar-se'n a estacions més breus en distints climes. Les sementes actuals poden resistir a epsticides capaces d'exterminar a totes les plants vets. Els cultius hidropònics, un métot per a cultivar sense terra, utilisantsolucions de nutrients químics, poden ajudar a cobrir la creixen necesitat de producció a mida que la població mundial aumenta. | | Les varietats de sementes han segut millorades hasda el punt de poder germinar més ràpit i adaptar-se'n a estacions més breus en distints climes. Les sementes actuals poden resistir a epsticides capaces d'exterminar a totes les plants vets. Els cultius hidropònics, un métot per a cultivar sense terra, utilisantsolucions de nutrients químics, poden ajudar a cobrir la creixen necesitat de producció a mida que la població mundial aumenta. |
| | | |
− | Atres técniques modernes que han contribuït al desenroll de la agricultura son les empaquetat, prcoesament i mercadeig. Aixina,el procesament dels aliments, com el congelat ràpit i la deshidratació han obert nous hiroçonts a la comercialisació dels productes i aumentat els posibles mercats. | + | Atres técniques modernes que han contribuït al desenroll de la agricultura son les empaquetat, prcoesament i mercadeig. Aixina,el procesament dels aliments, com el congelat ràpit i la deshidratació han obert nous hiroçonts a la comercialisació dels productes i aumentat els possibles mercats. |
| | | |
| == Tipos d'agricultura == | | == Tipos d'agricultura == |
Llínea 112: |
Llínea 112: |
| La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp. | | La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp. |
| | | |
− | L'agricultura és un tema clau en la lluita per la justicia global. A pesar d'existir un excés de menjar en els mercats mundials, que fa que els preus caiguen de forma continuada, encara no s'ha resolt el problema de la fam en el mon. La ràpida pérdua de terres cultivables i la disminució de la cantitat d'aigua dolça disponible, de la que un 70% s'utilisa per a la agricultura, son hui una de les principals causes de la pobrea. La lluita contra la fam que patixen 800 millons de sers humans no es posible sense una profunda reforma de la política agrària global. | + | L'agricultura és un tema clau en la lluita per la justicia global. A pesar d'existir un excés de menjar en els mercats mundials, que fa que els preus caiguen de forma continuada, encara no s'ha resolt el problema de la fam en el mon. La ràpida pérdua de terres cultivables i la disminució de la cantitat d'aigua dolça disponible, de la que un 70% s'utilisa per a la agricultura, son hui una de les principals causes de la pobrea. La lluita contra la fam que patixen 800 millons de sers humans no es possible sense una profunda reforma de la política agrària global. |
| | | |
| Els països rics protegixen als seus agricultors, ben a través de subvencions a la producció, be a través de fortes aranceles als productes extrangers. Açò causa que els agricultors de països pobres es vegen incapaços de competir en igualtat, per lo que actualment existix una gran oposició per part de molts sectors a estos recolzaments. | | Els països rics protegixen als seus agricultors, ben a través de subvencions a la producció, be a través de fortes aranceles als productes extrangers. Açò causa que els agricultors de països pobres es vegen incapaços de competir en igualtat, per lo que actualment existix una gran oposició per part de molts sectors a estos recolzaments. |
| | | |
− | Les patents otorgades a les companyies que desenrollen nous tipos de sementes per ingenieria genètica han permés que se llicencien als agricultors les sementes de forma molt similar a la utilisada per a llicenciar software. Açò ha canviat la balança de poder en favor dels fabricants de sementes, que poden ara dictar térmens i condicions ans imposibles. | + | Les patents otorgades a les companyies que desenrollen nous tipos de sementes per ingenieria genètica han permés que se llicencien als agricultors les sementes de forma molt similar a la utilisada per a llicenciar software. Açò ha canviat la balança de poder en favor dels fabricants de sementes, que poden ara dictar térmens i condicions ans impossibles. |
| Degut a que si el agricultor no acceïx a les demandes de la companyia, esta no li vén la sement. Açò ha fet que molts els acusen de biopirateria, ya que moltes d'estes empreses es dediquen a investigar les propietats de les plantes, partint de coneiximents milenaris. Donant-se la paradoja de que al patentar estos coneiximents, obligant als pobles dels que han deprés dit coneiximent, a pagar-lis per el seu us. | | Degut a que si el agricultor no acceïx a les demandes de la companyia, esta no li vén la sement. Açò ha fet que molts els acusen de biopirateria, ya que moltes d'estes empreses es dediquen a investigar les propietats de les plantes, partint de coneiximents milenaris. Donant-se la paradoja de que al patentar estos coneiximents, obligant als pobles dels que han deprés dit coneiximent, a pagar-lis per el seu us. |
| | | |