| Els bandos en lluita es van denominar a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se va anar constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccion generals de febrer de 1936; mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''fasciste'' i ''roig'', respectivament. | | Els bandos en lluita es van denominar a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se va anar constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccion generals de febrer de 1936; mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''fasciste'' i ''roig'', respectivament. |
− | En línies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la esquerra política, les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]- en recolzament més amplis) i el moviment obrer (molt dividit, que va protagonisar durant la guerra una frustrada ''Revolució espanyola'' i violents enfrontaments interns, la església catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència. | + | En llínies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la esquerra política, les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]- en recolzament més amplis) i el moviment obrer (molt dividit, que va protagonisar durant la guerra una frustrada ''Revolució espanyola'' i violents enfrontaments interns, la església catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència. |
| El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]). | | El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]). |