Canvis

=== Participació estrangera ===

=== Participació estrangera ===

Les principals potències democràtiques d'Europa, [[França]] (excepte un periodo inicial en què va vendre avions i va proporcionar pilots a la República) i [[Gran Bretanya]] es van mantindre oficialment neutrals, pero la dita neutralitat era enganyosa, ya que van impondre un embargament d'armes i un bloqueig naval (poc efectiu, ja que els dos bans van rebre armament i municions per via marítima) a [[Espanya]], ademés d'intentar descorajar a la participació antifasciste dels seus ciutadans en suport de la causa republicana. Pero a pesar d'estos intents, molts francesos i anglesos ([[Malraux]], [[Orwell]], etc.) van participar individualment com a voluntaris en la lluita. Dos temors alimentaven esta política: el triomf de la revolució a Espanya i una confrontació total en l'àmbit europeu.

Les principals potències democràtiques d'Europa, [[França]] (excepte un periodo inicial en que va vendre avions i va proporcionar pilots a la República) i [[Gran Bretanya]] es van mantindre oficialment neutrals, pero la dita neutralitat era enganyosa, ya que van impondre un embargament d'armes i un bloqueig naval (poc efectiu, ya que els dos bandos van rebre armament i municions per via marítima) a [[Espanya]], ademés d'intentar descorajar a la participació antifasciste dels seus ciutadans en recolzament de la causa republicana. Pero a pesar d'estos intents, molts francesos i anglesos ([[Malraux]], [[Orwell]], etc.) van participar individualment com a voluntaris en la lluita. Dos temors alimentaven esta política: el triumfo de la revolució a Espanya i una confrontació total en l'àmbit europeu.

La neutralitat de les democràcies occidentals va tindre la seua justificació oficial a través de la seua participació en el denominat [[Comité de No Intervenció]], del qual formaven part, ademés de França i Anglaterra, [[Itàlia]], [[Alemanya]], la [[URS]] i atres països menors.

La neutralitat de les democràcies occidentals va tindre la seua justificació oficial a través de la seua participació en el denominat [[Comité de No Intervenció]], del qual formaven part, ademés de França i Anglaterra, [[Itàlia]], [[Alemanya]], la [[URS]] i atres països menors.

Si la misió del comité era impedir el suministrament d'armes a qualsevol dels dos bans enfrontats, és fàcil suposar, veient la seua composició, que la seua gestió necessàriament hauria de ser un complet fracàs, com aixina va ocórrer.

Si la missió del comité era impedir el suministrament d'armes a qualsevol dels dos bandos enfrontats, és fàcil suposar, veient la seua composició, que la seua gestió necessàriament hauria de ser un complet fracàs, com aixina va ocórrer.

A pesar de tot, el fet cert és que mentres els nacionals van rebre armament, equip i efectius de les potències fascistes, la República només va rebre ajuda important des dels llunyans URS i, en molta menor mesura, de [[Mèxic]]. Les principals democràcies occidentals ([[Gran Bretanya]], [[França]] o els [[Estats Units]]), no li van prestar ajuda, temoroses del seu caràcter revolucionari i d'un enfrontament obert en Alemanya i Itàlia.

A pesar de tot, el fet cert és que mentres els nacionals van rebre armament, equip i efectius de les potències fascistes, la República només va rebre ajuda important des dels lluntans URSS i, en molta menor mesura, de [[Mèxic]]. Les principals democràcies occidentals ([[Gran Bretanya]], [[França]] o els [[Estats Units]]), no li van prestar ajuda, temoroses del seu caràcter revolucionari i d'un enfrontament obert en Alemanya i Itàlia.

Les potències democràtiques, concentrades en la seua política d'apaivagament dels règims fascistes, no miraven en bons ulls l'oposició frontal de les esquerres revolucionàries, en les que veien una certa amenaça que s'estenguera el ''mal eixemple soviètic''. Per això, la República era vista per eixos països com un règim inclinat a un comunisme a què no tenien gran simpatia.

Les potències democràtiques, concentrades en la seua política d'apagament dels règims fascistes, no miraven en bons ulls l'oposició frontal de les esquerres revolucionàries, en les que veïen una certa amenaça que s'estenguera el ''mal eixemple soviètic''. Per això, la República era vista per eixos països com un règim inclinat a un comunisme al qui no tenien gran simpatia.

La Guerra Civil Espanyola fon una guerra total en què abdós bans es van bolcar en tots els recursos disponibles i van fer ús fins a de l'últim home. Per tant, qualsevol ajuda era poca, sent esta significativament major per al ban sublevat, la qual cosa resultaria decisiu en el transcurs de la guerra.

La Guerra Civil Espanyola fon una guerra total en que abdós bandos es van bolcar en tots els recursos disponibles i van fer ús fins a de l'últim home. Per tant, qualsevol ajuda era poca, sent esta significativament major per al ban sublevat, la qual cosa resultaria decisiu en el transcurs de la guerra.

==== Alemanya ====

==== Alemanya ====

Va ajudar Franco enviant a Espanya la [[Llegió Còndor]], i milers de tècnics i assessors militars.<br />

Va ajudar Franco enviant a Espanya la [[Llegió Còndor]], i milers de tècnics i assessors militars.<br />

Va aprofitar la guerra per a provar els seus nous models d'armes i tàctiques. Es van provar els caces Messerschmitt Bf 109, Junkers Ju 87 A/B i els bombarders Junkers Ju 52 i [[Heinkel He 111]].<br />

Va aprofitar la guerra per a provar els seus nous models d'armes i tàctiques. Es van provar els caces Messerschmitt Bf 109, Junkers Ju 87 A/B i els bombarders Junkers Ju 52 i [[Heinkel He 111]].<br />

Va estrenar a Espanya les seues tàctiques de bombardeig sobre ciutats. Encara que no fon l'únic, el més famós fon el [[bombardeig de Guernica]] representat per [[Picasso]] en el seu quadro ''[[Guernica (quadro)|Guernica]] '', exposat en el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937.<br />

Va estrenar a Espanya les seues tàctiques de bombardeig sobre ciutats. Encara que no fon l'únic, el més famós fon el [[bombardeig de Guernica]] representat per [[Picasso]] en el seu quadro ''[[Guernica (quadro)|Guernica]] '', expost en el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937.<br />

La Llegió va fer el seu última desfilada oficial a Espanya el 22 de maig de 1939, quatre dies després 5.136 oficials i soldats alemanys van eixir per barco per a Alemanya, emportant-se en ells unes 700 tones d'equip i la major part dels avions que quedaven. Des de la seua arribada a Espanya al juliol de 1936 havien reivindicat la destrucció de 386 avions enemics (313 d'ells en combat aeri), en la pèrdua de 232 dels seus ( dels quals només 72 van ser destruïts per l'acció enemiga). Ademés, els avions de la Llegió Còndor havien llançat unes 21.000 tones de bombes, contribuint en no escasa mesura a la victòria final dels nacionals. 226 membres de la Llegió van perdre la vida a Espanya.

La Llegió va fer el seu última desfilada oficial a Espanya el 22 de maig de 1939, quatre dies després 5.136 oficials i soldats alemanys van eixir per barco per a Alemanya, emportant-se en ells unes 700 tonellades d'equip i la major part dels avions que quedaven. Des de la seua arribada a Espanya al juliol de 1936 havien reivindicat la destrucció de 386 avions enemics (313 d'ells en combat aéreu), en la pèrdua de 232 dels seus ( dels quals només 72 van ser destruïts per l'acció enemiga). Ademés, els avions de la Llegió Còndor havien llançat unes 21.000 tonellades de bombes, contribuint en no escassa mesura a la victòria final dels nacionals. 226 membres de la Llegió van perdre la vida a Espanya.

==== Itàlia ====

==== Itàlia ====

Va enviar a Espanya al ''[[Corpo Truppe Volontarie]] '' i la [[aviació Llegionària]].<br />

Va enviar a Espanya al ''[[Corpo Truppe Volontarie]] '' i la [[aviació Llegionària]].<br />

Va ajudar al bloqueig de l'armament enviat des dels URS a Espanya en accions puntuals de la seua pròpia Armada.<br />

Va ajudar al bloqueig de l'armament enviat des de l'URSS a Espanya en accions puntuals de la seua pròpia Armada.<br />

Va aportar quatre «submarins llegionaris» a la flota de Franco i li va vendre quatre destructors i dos submarins. L'ajuda italiana fon, en paraules de R. Serrano Suñer, l'ajuda més «''gran, delicada i dessinteresada''», puix és de mencionar que Itàlia tenia a Espanya tres divisions completes i que, mentres [[Alemanya]] cobrava immediatament l'ajuda material, Itàlia oferia l'ajuda pràcticament gratuïta. Ademés, [[Itàlia]] va colaborar en prop de 300 avions a la causa rebel.<ref>[http://www.ucm.es/BUCM/revistas/ghi/0214400x/articulos/CHCO9797110055A.PDF ''El Mediterrani, camp de batalla de la Guerra Civil espanyola: la intervenció naval italiana. Una primera aproximació documental''], per José Miguel Camp Ris (Departament d'Història Contemporània. UNED. De Madrid).</ref>

Va aportar quatre «submarins llegionaris» a la flota de Franco i li va vendre quatre destructors i dos submarins. L'ajuda italiana fon, en paraules de R. Serrano Suñer, l'ajuda més «''gran, delicada i desinteressada''», puix és de mencionar que Itàlia tenia a Espanya tres divisions completes i que, mentres [[Alemanya]] cobrava immediatament l'ajuda material, Itàlia oferia l'ajuda pràcticament gratuïta. Ademés, [[Itàlia]] va colaborar en prop de 300 avions a la causa rebel.<ref>[http://www.ucm.es/BUCM/revistas/ghi/0214400x/articulos/CHCO9797110055A.PDF ''El Mediterràneu, camp de batalla de la Guerra Civil espanyola: la intervenció naval italiana. Una primera aproximació documental''], per José Miguel Camp Ris (Departament d'Història Contemporànea. UNED. De Madrid).</ref>

==== URSS ====

==== URSS ====

Van provar tàctiques i comportament en combat dels I-15 («Mosques») i I-16 («Xatos»), aixina com tàctiques de carros i bombardejos a objectius navals.<ref>Hugh Thomas</ref> Van aportar assessors militars, i inclús oficials de marina per a manar alguns submarins republicans.<ref>[http://www.euskosare.org/komunitateak/jakinet/florentino_totorica/at_download/file  El C-6, comandat pel rus Nikolai Yegipko].</ref><ref>[http://perso.wanadoo.es/pfcurto/serie_c.Html Submarí C-1]. A l'agost de 1936 és nomenat comandant l'oficial rus Burmistrov, que va substituir al C.C. Lara.</ref><ref>{{cita|Para cap de la flotilla dels tres submarins, el C-2, el C-4 i el C-6, es va nomenar el rus Burmistrov, pasant el C-6 al comandament del seu compatriota Eguipko, que encara que no tinc notícia que arribara a afonar cap barco, sí que, almanco, va mantindre al seu submarí en activitat fins a l'últim moment. Abdós conseguirien l'almirallat en la Marina soviètica, i Eguipko eixerciria en els anys setanta el lloc d'almirall-cap de la base de Leningrad.|[http://www.asturiasrepublicana.com/cervera5.Html El «Cervera» a la vista!]}}</ref>

Van provar tàctiques i comportament en combat dels I-15 («Mosques») i I-16 («Xatos»), aixina com tàctiques de carros i bombardejos a objectius navals.<ref>Hugh Thomas</ref> Van aportar assessors militars, i inclús oficials de marina per a manar alguns submarins republicans.<ref>[http://www.euskosare.org/komunitateak/jakinet/florentino_totorica/at_download/file  El C-6, comandat pel rus Nikolai Yegipko].</ref><ref>[http://perso.wanadoo.es/pfcurto/serie_c.Html Submarí C-1]. A l'agost de 1936 és nomenat comandant l'oficial rus Burmistrov, que va substituir al C.C. Lara.</ref><ref>{{cita|Para cap de la flotilla dels tres submarins, el C-2, el C-4 i el C-6, es va nomenar el rus Burmistrov, passant el C-6 al comandament del seu compatriota Eguipko, que encara que no tinc notícia que arribara a afonar cap barco, sí que, al manco, va mantindre al seu submarí en activitat fins a l'últim moment. Abdós conseguirien l'almirantat en la Marina soviètica, i Eguipko eixerciria en els anys setanta el lloc d'almirant-cap de la base de Leningrad.|[http://www.asturiasrepublicana.com/cervera5.Html El «Cervera» a la vista!]}}</ref>

El 29 d'octubre de 1936, 15 tancs rusos [[T-26]] tripulats per rusos i manats per Paul Armen (a Greiser), ataquen a la cavalleria franquiste asajant les tàctiques de ''Blitzkrieg'' alemanya tan admirades a Rúsia.<ref>Thomas, tom II, p. 514.</ref> En 1937 hi havia 125 carros de combat rusos al comandament del general rus ''Rudolf''.<ref name=autogenerated1>Thomas, tom II, p. 732.</ref>

El 29 d'octubre de 1936, 15 tancs russos [[T-26]] tripulats per rusos i manats per Paul Armen (a Greiser), ataquen a la cavalleria franquiste ensajant les tàctiques de ''Blitzkrieg'' alemanya tan admirades a Rúsia.<ref>Thomas, tom II, p. 514.</ref> En 1937 hi havia 125 carros de combat russos al comandament del general rus ''Rudolf''.<ref name=autogenerated1>Thomas, tom II, p. 732.</ref>

La majoria dels ''Xatos'' i tots els ''Mosques'' estaven pilotats per pilots rusos.<ref name=autogenerated1 />

La majoria dels ''Xatos'' i tots els ''Mosques'' estaven pilotats per pilots rusos.<ref name=autogenerated1 />

El 26 de de 1937, dos avions pilotats per rusos bombardegen al cuirasat alemany ''Deustchland'' en aigües de [[Eivisa]], matant a 22 mariners i ferint a 75, dels que més tard moririen 9.<ref>Thomas, tom II, p. 739.</ref>

El 26 de de 1937, dos avions pilotats per russos bombardegen al acoraçat alemany ''Deustchland'' en aigües de [[Eivissa]], matant a 22 mariners i ferint a 75, dels que més tard moririen 9.<ref>Thomas, tom II, p. 739.</ref>

La [[Unió Soviètica]] va vendre a la República una quantitat indeterminada d'armes, vehiculs i material. Alguns autors parlen de 680 avións, 331 carros de combat, 1.699 peces de artilleria, 60 cotes blindats, 450.000 fusells Mosin Nagant, 20.486 metralladores i fusells metralladors [[DPM]] i 30.000 tones de munició.<ref>José Mª Manrique Lucas Molina Franco, ''Les armes de la Guerra Civil Espanyola'', L'esfera dels llibres, ISBN 84-9734-475-8.</ref> La República presuntament va pagar estos i un atre enviaments en les reserves d'or del Banc d'Espanya. Cal tindre en conte que, llavors, Espanya poseïa la quarta reserva d'or més gran del món, en un valor aproximat de 783 millons de dòlars, dels que es van pagar als URS uns 500 millons de dòlars.<ref>Thomas, tom I, p. 483.</ref> Alguns han condemnat, possiblement en raó, als URS d'abusar de la precària situació republicana per a vendre'ls armes a preus excessius, arribant alguns (Gerald Howson) a parlar d'una verdadera ''estafa''. Els soviètics també van enviar molts assessors militars, els quals van participar activament, inclús en els combats.<ref>Thomas.</ref> Tant el ban nacional com els propis republicans van criticar l'eixida de reserves d'or, realisada en secret, sostenint que havia sigut un espoli, i es va encunyar l'expressió «L'or de Moscú», alegant que era una espècie de conte del Govern republicà, depositada a Moscou i no un pagament pel material bèlic adquirit.

La [[Unió Soviètica]] va vendre a la República una quantitat indeterminada d'armes, vehículs i material. Alguns autors parlen de 680 avions, 331 carros de combat, 1.699 peces de artilleria, 60 cotes blindats, 450.000 fusells Mosin Nagant, 20.486 ametralladores i fusells ametralladors [[DPM]] i 30.000 tones de munició.<ref>José Mª Manrique Lucas Molina Franco, ''Les armes de la Guerra Civil Espanyola'', L'esfera dels llibres, ISBN 84-9734-475-8.</ref> La República presuntament va pagar estos i un atre enviaments en les reserves d'or del Banc d'Espanya. Cal tindre en conte que, llavors, Espanya poseïa la quarta reserva d'or més gran del món, en un valor aproximat de 783 millons de dólars, dels que es van pagar als URS uns 500 millons de dòlars.<ref>Thomas, tom I, p. 483.</ref> Alguns han condenat, possiblement en raó, a la URSS d'abusar de la precària situació republicana per a vendre'ls armes a preus excessius, arribant alguns (Gerald Howson) a parlar d'una verdadera ''estafa''. Els soviètics també van enviar molts assessors militars, els quals van participar activament, inclús en els combats.<ref>Thomas.</ref> Tant el ban nacional com els propis republicans van criticar l'eixida de reserves d'or, realisada en secret, sostenint que havia sigut un espoli, i es va encunyar l'expressió «L'or de Moscú», alegant que era una espècie de conte del Govern republicà, depositada a Moscou i no un pagament pel material bèlic adquirit.

==== COMINTERN ====

==== COMINTERN ====

El [[Comintern]] va organisar i va dirigir a través del [[NKVD]] una tropa de voluntaris perquè foren a lluitar en favor de la República, les popularment conegudes com ''Brigades Internacionals''. Els voluntaris americans van formar el Batalló Lincoln i els canadencs el Batalló Mackenzie-Papineau (els ''Mac-Paps''). També va haver-hi un chicotet grup de pilots nort-americans que van formar el Esquadró Yankee, liderat per [[Bert Acosta]]. Va haver-hi brigadistes famosos, escriptors i poetes com [[Ralph Fox]], [[Ernest Hemingway]], [[Charles Donelly]], [[John Cornford]] i [[Christopher Caudwell]] que descriurien les seues experiències en el front. Van lluitar al voltant de 40.000 brigadistes i atres 20.000 van servir en unitats mèdiques o auxiliars. El [[23 de setembre]] de [[1938]] es va ordenar la seua retirada total, a fi de modificar la posició de ''no-intervenció'' mantinguda pel Regne Unit i França.

El [[Comintern]] va organisar i va dirigir a través del [[NKVD]] una tropa de voluntaris per a que foren a lluitar en favor de la República, les popularment conegudes com ''Brigades Internacionals''. Els voluntaris americans van formar el Batalló Lincoln i els canadencs el Batalló Mackenzie-Papineau (els ''Mac-Paps''). També va haver-hi un chicotet grup de pilots nort-americans que van formar el Esquadró Yankee, liderat per [[Bert Acosta]]. Va haver-hi brigadistes famosos, escriptors i poetes com [[Ralph Fox]], [[Ernest Hemingway]], [[Charles Donelly]], [[John Cornford]] i [[Christopher Caudwell]] que descriurien les seues experiències en el front. Van lluitar al voltant de 40.000 brigadistes i atres 20.000 van servir en unitats mèdiques o auxiliars. El [[23 de setembre]] de [[1938]] es va ordenar la seua retirada total, a fi de modificar la posició de ''no-intervenció'' mantinguda pel Regne Unit i França.

==== atres països ====

==== atres països ====

* Van ajudar als sublevats [[Irlanda]], en la brigada del general Eoin Duffy i [[Portugal]], en tropes de voluntaris, denominades Viriatos i permetent el pas de suministraments alemanys pels seus ports.

* Van ajudar als sublevats [[Irlanda]], en la brigada del general Eoin Duffy i [[Portugal]], en tropes de voluntaris, denominades Viriatos i permetent el pas de suministraments alemanys pels seus ports.

* [[Mèxic]] va recolzar la causa republicana de forma militar, diplomàtica i moral: proveint a les forces lleials de 20.000 [[rifle]]s, municions (es parla d'un aproximat de 28 millons de cartutos), 8 bateries, alguns avions i menjar aixina com creant asils per a intelectuals, famílies i chiquets que van arribar al port de [[Veracruz]].

* [[Mèxic]] va recolzar la causa republicana de forma militar, diplomàtica i moral: proveint a les forces lleals de 20.000 [[rifle]]s, municions (es parla d'un aproximat de 28 millons de cartuchos), 8 bateries, alguns avions i menjar aixina com creant asils per a intelectuals, famílies i chiquets que van arribar al port de [[Veracruz]].

* [[França]] va facilitar a la República al principi de la guerra avions i pilots, pels que va cobrar uns 150 millons de dòlars.

* [[França]] va facilitar a la República al principi de la guerra avions i pilots, pels que va cobrar uns 150 millons de dólars.

* [[EE. UU.]] va vendre avions a la República i gassolina a Franco.<ref>Noam Chomsky, ''Estats fallits: l'abús de poder i l'atac a la democràcia'', Barcelona, Edicions B, 2007, p. 77.</ref>

* [[EE. UU.]] va vendre avions a la República i gasolina a Franco.<ref>Noam Chomsky, ''Estats fallits: l'abús de poder i l'atac a la democràcia'', Barcelona, Edicions B, 2007, p. 77.</ref>

* La majoria de les [[enaixades i llegacions estrangeres embajadas i llegacions estrangeres de Madrid i alguns consolats de capitals de província van eixercir una important labor humanitària donant [[asil polític]] a milers d'espanyols d'abdós bans que es trobaven en perill de mort.<ref>[http://www.secc.es/media/docs/6_4_Moral_Roncal.Pdf ''L'ASIL DIPLOMÀTIC: UN CONDICIONANT DE LES RELACIONS INTERNACIONALS DE LA REPÚBLICA DURANT LA GUERRA CIVIL'' Antonio Manuel Moral Rosinyol Universitat d'Alcalá de Fenars]</ref> Argentina va cooperar en l'evacuació d'asilats cap a França en dos barcos de la [[Armada Argentina]], el ''25 de maig'' i el ''Tucumán''

* La majoria de les [[embaixades i llegacions estrangeres de Madrit i alguns consolats de capitals de província van eixercir una important llabor humanitària donant [[asil polític]] a milers d'espanyols d'abdós bandos que es trobaven en perill de mort.<ref>[http://www.secc.es/media/docs/6_4_Moral_Roncal.Pdf ''L'ASIL DIPLOMÀTIC: UN CONDICIONANT DE LES RELACIONS INTERNACIONALS DE LA REPÚBLICA DURANT LA GUERRA CIVIL'' Antonio Manuel Moral Rosinyol Universitat d'Alcalá de Fenars]</ref> Argentina va cooperar en l'evacuació d'asilats cap a França en dos barcos de la [[Armada Argentina]], el ''25 de maig'' i el ''Tucumán''

=== La repressió en retaguàrdia ===

=== La repressió en retaguàrdia ===