Canvis

== Règim hidrològic ==

== Règim hidrològic ==

El '''Vinalopó''' rep varies aportacions al seu cabal. Conta en dos rius afluents, el [[riu Marchal]], un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de [[Banyeres]] i el [[Tarafa]], el qual passa per [[Asp]]. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura d'[[Elda-Petrer]], en rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de [[Santa Eulàlia]], desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de [[Villena]], així com aigües residuals d'esta ciutat.

El '''Vinalopó''' rep varies aportacions al seu cabal. Conta en dos rius afluents, el [[riu Marchal]], un chicotet riu de curt recorregut que desemboca en el Vinalopó dins del municipi de [[Banyeres]] i el [[Tarafa]], el qual passa per [[Asp]]. Ademés, rep las aportacions de numeroses rambles, que realisen una funció de drenage en les serres de l'interior. Sobre tot a l'altura d'[[Elda-Petrer]], en rambles com Pusa, Melva, Sapo o Bateig. A l'altura de [[Santa Eulàlia]], desemboca també en el riu la Sequia del Rei, que aporta aigües salines d'una conca endorreica de [[Villena]], aixina com aigües residuals d'esta ciutat.

És un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en [[Santa Eulàlia]] (pedania pertanyent a [[Villena]]) on alcança el seu màxim cabal en 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, així com les aportacions d'aigües residuals i industrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta en una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions en quantiosos danys humans i materials en [[Elda]], en diverses ocasions, com en [[1906]] o [[1982]].

És un riu d'escàs cabal, que presenta el màxim en hivern en [[Santa Eulàlia]] (pedania pertanyent a [[Villena]]) on alcança el seu màxim cabal en 0,85 m³/s. L'utilisació de les seues aigües per al regadiu en el curs alt, la falta de pluges en la zona, aixina com les aportacions d'aigües residuals i industrials, fan que el riu tinga un cabal escàs, molt sali i contaminat. No obstant, conta en una important conca de 1.692 km² que inclús ha aplegat a ser de tamany insuficient en époques de creixcudes, provocant inundacions en quantiosos danys humans i materials en [[Elda]], en diverses ocasions, com en [[1906]] o [[1982]].

Degut als estius secs que sofrix la zona, el riu, pels camps d'[[Elig]], en la seua zona més pròxima a la desembocadura, s'ha quedat en numeroses époques sense cabal, lo que ha provocat que, al tractar-se d'una zona agrícola, els treballs de les terres en planura hagen eliminat el llit natural d'eixida del riu al mar, que se produïa a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]].  

Degut als estius secs que sofrix la zona, el riu, pels camps d'[[Elig]], en la seua zona més pròxima a la desembocadura, s'ha quedat en numeroses époques sense cabal, lo que ha provocat que, al tractar-se d'una zona agrícola, els treballs de les terres en planura hagen eliminat el llit natural d'eixida del riu al mar, que se produïa a l'altura de les [[Salines de Santa Pola]].  

Atres activitats a destacar son la producció de '''pedra i marbre''', [[Novelda]] concentra un gran número d'indústries que se dediquen a l'extracció i manufactura d'estos materials, molt abundants en la comarca. La '''peixca''', activitat important en el port de [[Santa Pola]]. Així com el '''turisme''', tant en [[Santa Pola]] com en les urbanisacions costeres d'[[Elig]] (Arenals del Sol, El Altet, La Marina, etc.)

Atres activitats a destacar son la producció de '''pedra i marbre''', [[Novelda]] concentra un gran número d'indústries que se dediquen a l'extracció i manufactura d'estos materials, molt abundants en la comarca. La '''peixca''', activitat important en el port de [[Santa Pola]]. Així com el '''turisme''', tant en [[Santa Pola]] com en les urbanisacions costeres d'[[Elig]] (Arenals del Sol, El Altet, La Marina, etc.)

El règim demogràfic del Vall ha aumentat considerablement. Les tres comarques del Vinalopó sumen 485.000 habitants. El núcleu principal és [[Elig]] 225.000 hab., seguit de la conurbació de [[Elda]]-[[Petrer]]-[[Monover]] 100.000 hab., de l'eix [[Novelda]]-[[Asp]]-[[Monfort]] que conta en prop de 50.000 hab., així com atres núcleus com [[Villena]] 35.000 o [[Santa Pola]] més de 25.000.

El règim demogràfic del Vall ha aumentat considerablement. Les tres comarques del Vinalopó sumen 485.000 habitants. El núcleu principal és [[Elig]] 225.000 hab., seguit de la conurbació de [[Elda]]-[[Petrer]]-[[Monover]] 100.000 hab., de l'eix [[Novelda]]-[[Asp]]-[[Monfort]] que conta en prop de 50.000 hab., aixina com atres núcleus com [[Villena]] 35.000 o [[Santa Pola]] més de 25.000.

== Mig Ambient ==

== Mig Ambient ==