Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  21:14 10 jun 2013
m
Text reemplaça - 'així' a 'aixina'
Llínea 50: Llínea 50:     
Estos jaciments, junt en atres del terme municipal (“Apedreaos”, “Moluengo”) i de la comarca (“El Molón” en [[Camporrobles]], “La Peladilla” en [[Fuenterrobles]]) estaven relacionats en l'important ciutat ibèrica de Kelin (en ''Los Villares'' de [[Capdet de les Fonts]]).  
 
Estos jaciments, junt en atres del terme municipal (“Apedreaos”, “Moluengo”) i de la comarca (“El Molón” en [[Camporrobles]], “La Peladilla” en [[Fuenterrobles]]) estaven relacionats en l'important ciutat ibèrica de Kelin (en ''Los Villares'' de [[Capdet de les Fonts]]).  
L'història de Venta del Moro esta fortament lligada a la de [[Requena]], de la que ha sigut aldea fins a la seua definitiva segregació en [[1836]]. La comarca en general ha sigut un territori fronterer d'escàs poblament, pero en una activitat important de transit de mercaderies. Ya a partir de l'any [[1021]], Requena marcà la divisòria entre els regnes de taifa de [[Toledo]] i [[Valéncia]]. El Tractat de Cazola en [[1179]] entre [[Alfons VII]] de Castella i [[Alfons II]] d'Aragó reservava la reconquista de Requena als castellans, com així succeí en Ferrando III entre [[1237]] i [[1238]]. [[Alfons X]] entregà la seua carta de població a Requena en [[1257]]. Requena se va vore pronte favorida per la concessió de Port Sec en [[1264]] i Almoixerifat com aduana de [[Castella]], on devien tributar les mercaderies en trànsit.
+
L'història de Venta del Moro esta fortament lligada a la de [[Requena]], de la que ha sigut aldea fins a la seua definitiva segregació en [[1836]]. La comarca en general ha sigut un territori fronterer d'escàs poblament, pero en una activitat important de transit de mercaderies. Ya a partir de l'any [[1021]], Requena marcà la divisòria entre els regnes de taifa de [[Toledo]] i [[Valéncia]]. El Tractat de Cazola en [[1179]] entre [[Alfons VII]] de Castella i [[Alfons II]] d'Aragó reservava la reconquista de Requena als castellans, com aixina succeí en Ferrando III entre [[1237]] i [[1238]]. [[Alfons X]] entregà la seua carta de població a Requena en [[1257]]. Requena se va vore pronte favorida per la concessió de Port Sec en [[1264]] i Almoixerifat com aduana de [[Castella]], on devien tributar les mercaderies en trànsit.
    
El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en 1579 del Bisbe de [[Conca|Conca (Espanya)]] i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de [[1588]] se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que només pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.  
 
El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en 1579 del Bisbe de [[Conca|Conca (Espanya)]] i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de [[1588]] se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que només pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.  

Menú de navegació