Canvis

Esta processó com tal només va durar un any, ja que en [[1356]] va morir Hugo de Fenollet, i davant de les amenaces bèliques del rei castellà Pere el Cruel, es va decidir que esta se suspenguera, acordant-se que la festivitat se celebrara alternativament en una parròquia de la ciutat.  

Esta processó com tal només va durar un any, ja que en [[1356]] va morir Hugo de Fenollet, i davant de les amenaces bèliques del rei castellà Pere el Cruel, es va decidir que esta se suspenguera, acordant-se que la festivitat se celebrara alternativament en una parròquia de la ciutat.  

L'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de Pere "El Cerimoniós" és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, així com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, així com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.  

L'any [[1372]] sent bisbe de la diòcesis el Cardenal Jaume d'Aragó, net del Rei Jaume II i cosí germà de Pere "El Cerimoniós" és quan de nou resorgix i és a partir d'eixe moment quan la festivitat comença a prendre auge i solemnitat, afegint-se a la festa la música en els instruments de l'época, aixina com els balls o danses de les quals hui algunes inclús perduren, aixina com dels numerosos gremis que existien en les seues banderes i portant una ciri de huit onces cada una de les persones pertanyents a cada gremi.  

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente a Saragossa, en [[1415]] és el Papa Luna qui assistix a esta, en [[1427]] després és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en 1827, la reina Isabel II ab el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en ''1888'' la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] ab motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

Tal era l'esplendor de la processó que es tenen notícies que l'any [[1401]] Blanca d'Aragó fa que es repetixca. El rei Martí l'Humà i la reina Joana de Sicília acodixen a presenciar-la, posteriorment en [[1414]] durant la coronació del Rei d'Aragó Ferran d'Antequera desija que esta es represente a Saragossa, en [[1415]] és el Papa Luna qui assistix a esta, en [[1427]] després és solicitada pel Rei [[Alfons el Magnànim]], en [[1466]] la presència el rei Joan II d'Aragó, els [[Reis Catòlics]] en [[1481]], posteriorment en [[1501]] la Reina Joana de Nàpols, novament en [[1528]] l'emperador Carlos V, al Giner de [[1585]] per [[Felip II]], en [[1612]] pel Rei Felip III en motiu de les seues bodes reals, el Príncep d'Angulema en [[1815]], Ferran VII en 1827, la reina Isabel II ab el seu fill el futur [[Alfons XII]] en [[1858]], en ''1888'' la va presenciar [[Alfons XIII]] i de nou finalment l'any [[1893]] ab motiu del primer Congrés Eucarístic Nacional.

En la proclamació de la II República, la festa es va llimitar novament que esta es realisara en l'interior de les esglésies, fent-se des de [[1931]] fins a [[1935]].  

En la proclamació de la II República, la festa es va llimitar novament que esta es realisara en l'interior de les esglésies, fent-se des de [[1931]] fins a [[1935]].  

Acabada la [[Guerra Civil]], els Ajuntaments "de la victòria", fent cas omís al que significava la tradició valenciana, la van centrar només en la seua part religiosa, i quedant representada pels Banderoles, els Jagants i els Nanos, els Cirialots, els Apòstols i els Evangelistes, així com alguns personages més.

Acabada la [[Guerra Civil]], els Ajuntaments "de la victòria", fent cas omís al que significava la tradició valenciana, la van centrar només en la seua part religiosa, i quedant representada pels Banderoles, els Jagants i els Nanos, els Cirialots, els Apòstols i els Evangelistes, aixina com alguns personages més.

Finalment és a partir de la década dels anys 50 al 60 quan un grup de valencians que es resistixen a la perduda de la tradició en la processó, encarnen els personages abans citats, arribant década després de década a la formació del Grup de Mecha i a continuació l'Associació Amics del Corpus de la Ciutat de [[Valéncia]], reprenent l'esplendor que la Processó del Corpus va tindre en els seus inicis.

Finalment és a partir de la década dels anys 50 al 60 quan un grup de valencians que es resistixen a la perduda de la tradició en la processó, encarnen els personages abans citats, arribant década després de década a la formació del Grup de Mecha i a continuació l'Associació Amics del Corpus de la Ciutat de [[Valéncia]], reprenent l'esplendor que la Processó del Corpus va tindre en els seus inicis.