Canvis

La '''Constitució espanyola de 1812''', també denominada '''''La Pepa''''', fon promulgada per les [[Corts Generals]] d'[[Espanya]] el [[19 de març]] de [[1812]] en [[Cadis]]. L'importància històrica de la mateixa és gran, al tractar-se de la primera Constitució promulgada en Espanya, a més de ser una de les més lliberals del seu temps. Respecte a l'orige del seu sobrenom, ''la Pepa'', fon promulgada el dia de [[Josep (pare de Jesús)|Sant Josep]], d'a on vindria el sobrenom de ''Pepa''.

La '''Constitució espanyola de 1812''', també denominada '''''La Pepa''''', fon promulgada per les [[Corts Generals]] d'[[Espanya]] el [[19 de març]] de [[1812]] en [[Cadis]]. L'importància històrica de la mateixa és gran, al tractar-se de la primera Constitució promulgada en Espanya, a més de ser una de les més lliberals del seu temps. Respecte a l'orige del seu sobrenom, ''la Pepa'', fon promulgada el dia de [[Josep (pare de Jesús)|Sant Josep]], d'a on vindria el sobrenom de ''Pepa''.

Oficialment va estar en vigència dos anys, des de la seua promulgació fins al [[24 de març]] de [[1814]], en la volta a Espanya de [[Ferran VII]]. Posteriorment va estar vigent durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), així com durant un breu periodo en [[1836]]-[[1837]], davall el govern progressiste que preparava la [[Constitució espanyola de 1837|Constitució de 1837]]. No obstant això, a penes si va entrar en vigor ''de facto'', lloc que en el seu periodo de gestació bona part d'Espanya es trobava en mans del govern pro francés de [[Josep I]], la resta en mà de juntes interines més preocupades a organisar la seua oposició a Josep I, i la resta dels territoris de la corona espanyola (els virregnats) es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per la invasió napoleònica.

Oficialment va estar en vigència dos anys, des de la seua promulgació fins al [[24 de març]] de [[1814]], en la volta a Espanya de [[Ferran VII]]. Posteriorment va estar vigent durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), aixina com durant un breu periodo en [[1836]]-[[1837]], davall el govern progressiste que preparava la [[Constitució espanyola de 1837|Constitució de 1837]]. No obstant això, a penes si va entrar en vigor ''de facto'', lloc que en el seu periodo de gestació bona part d'Espanya es trobava en mans del govern pro francés de [[Josep I]], la resta en mà de juntes interines més preocupades a organisar la seua oposició a Josep I, i la resta dels territoris de la corona espanyola (els virregnats) es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per la invasió napoleònica.

La constitució establia el [[sufragi universal]], la llibertat d'imprenta, abolia la inquisició, acordava el repartiment de terres i la llibertat d'indústria, entre atres coses.

La constitució establia el [[sufragi universal]], la llibertat d'imprenta, abolia la inquisició, acordava el repartiment de terres i la llibertat d'indústria, entre atres coses.

La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la van acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] van començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'Orense, als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la van acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] van començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'Orense, als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

Les deliberacions de les Corts van ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts van delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: així com Nova Espanya, el Carib, la Florida, i el Perú sí que van acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no van enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veien la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Talls. En atres aspectes, les talls van haver de véncer les reticències d'alguns membres a promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Església, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències van ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va avançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts van ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a què estava somesa Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.  

Les deliberacions de les Corts van ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts van delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el Carib, la Florida, i el Perú sí que van acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no van enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veien la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Talls. En atres aspectes, les talls van haver de véncer les reticències d'alguns membres a promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Església, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències van ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va avançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts van ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a què estava somesa Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.  

La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, 16 d'abril de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].

La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, 16 d'abril de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].

La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la van acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] van començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la van acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] van començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

Les deliberacions de les Corts van ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts van delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: així com Nova Espanya, el Carib, la Florida, i el Perú sí que van acudir, el Riu de la Plata i Veneçuela no van enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veien la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Talls. En atres aspectes, les talls van haver de véncer les reticències d'alguns membres a promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Església, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències van ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va avançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts van ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a què estava somesa Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la Constitució espanyola de 1812 es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de [[Sant Josep]] (19 de març) d'aquell any.  

Les deliberacions de les Corts van ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts van delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el Carib, la Florida, i el Perú sí que van acudir, el Riu de la Plata i Veneçuela no van enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veien la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Talls. En atres aspectes, les talls van haver de véncer les reticències d'alguns membres a promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Església, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències van ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va avançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts van ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a què estava somesa Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la Constitució espanyola de 1812 es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de [[Sant Josep]] (19 de març) d'aquell any.  

La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, 16 d'abril de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].

La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, 16 d'abril de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].

Sens dubte, a això va contribuir la fluida comunicació entre [[Amèrica]] i la península, i viceversa: Cartes privades, decrets, diaris, periòdics, el propi ''Diari de Sessions'' de Talls, pamflets, fulls volants, correspondència mercantil, lliteratura, obres de teatre, cançons patriòtiques, etc., que a bordo de naus espanyols, anglesos o neutrals informaven sobre els acontenyiments ocorreguts en l'un i l'atre continent. Va haver-hi idees, pero també va haver-hi acció, atés que es van convocar processos electorals municipals, provincials i a Talls, i es van verificar les eleccions, la qual cosa va provocar una intensa politisació en abdós espais.

Sens dubte, a això va contribuir la fluida comunicació entre [[Amèrica]] i la península, i viceversa: Cartes privades, decrets, diaris, periòdics, el propi ''Diari de Sessions'' de Talls, pamflets, fulls volants, correspondència mercantil, lliteratura, obres de teatre, cançons patriòtiques, etc., que a bordo de naus espanyols, anglesos o neutrals informaven sobre els acontenyiments ocorreguts en l'un i l'atre continent. Va haver-hi idees, pero també va haver-hi acció, atés que es van convocar processos electorals municipals, provincials i a Talls, i es van verificar les eleccions, la qual cosa va provocar una intensa politisació en abdós espais.

Així mateix, l'enviament de numerari per part de consolats de comerç, amos de mines, facendats, recaptacions patriòtiques, etc., al Govern peninsular va ser constant, i imprescindible per a pagar la intervenció dels anglesos, així com l'armament de les partides guerrilleres darrere de la derrota de l'eixèrcit espanyol en la [[batalla d'Ocaña]], el [[19 de novembre]] de [[1809]].

Així mateix, l'enviament de numerari per part de consolats de comerç, amos de mines, facendats, recaptacions patriòtiques, etc., al Govern peninsular va ser constant, i imprescindible per a pagar la intervenció dels anglesos, aixina com l'armament de les partides guerrilleres darrere de la derrota de l'eixèrcit espanyol en la [[batalla d'Ocaña]], el [[19 de novembre]] de [[1809]].

És important insistir en el fet que estes medides  en el respala de les major part de la  

És important insistir en el fet que estes medides  en el respala de les major part de la