| '''Zeami Motokiyo''', també nomenat '''Kanze Motokiyo ''' fon un [[actor]] i [[dramaturc]] [[Japó|japonés]]. Ademés d'escriure una gran quantitat d'obres, Zeami va escriure manuals de teoria teatral, publicats en [[1910]], i va establir el teatre [[no]] com una forma seria de [[art]]. Els seus llibres no són només instruccions, sino també, tractats estètics basats en la [[cultura]] espiritual del Japó. Els més celebres són "''El llibre de la transmissió de la flor i l'estil''", ''Füshi kaden'' (????), escrit en [[1423]] i el conjunt de tractats "''Les tradicions secretes del no''", les que van ser trobades en [[1909]] i publicats en [[1960]]. | | '''Zeami Motokiyo''', també nomenat '''Kanze Motokiyo ''' fon un [[actor]] i [[dramaturc]] [[Japó|japonés]]. Ademés d'escriure una gran quantitat d'obres, Zeami va escriure manuals de teoria teatral, publicats en [[1910]], i va establir el teatre [[no]] com una forma seria de [[art]]. Els seus llibres no són només instruccions, sino també, tractats estètics basats en la [[cultura]] espiritual del Japó. Els més celebres són "''El llibre de la transmissió de la flor i l'estil''", ''Füshi kaden'' (????), escrit en [[1423]] i el conjunt de tractats "''Les tradicions secretes del no''", les que van ser trobades en [[1909]] i publicats en [[1960]]. |
− | Zeami fon educat per son pare, Kan'ami, qui també era actor i gràcies a esta unió pare-fill es va establir el teatre no. Quan la companyia de Kan'ami es va mostrar a [[Ashikaga Yoshimitsu]], el ''[[shogun]]'' de Japó, ell va demanar a Zeami que la cort tinguera una educació en les arts. El ''shogun'' va prendre el chicot com el seu amant, en la tradició shudo (??), en [[1374]]. | + | Zeami fon educat per son pare, Kan'ami, qui també era actor i gràcies a esta unió pare-fill es va establir el teatre no. Quan la companyia de Kan'ami es va mostrar a [[Ashikaga Yoshimitsu]], el ''[[shogun]] '' de Japó, ell va demanar a Zeami que la cort tinguera una educació en les arts. El ''shogun'' va prendre el chicot com el seu amant, en la tradició shudo (??), en [[1374]]. |
| Després que Zeami succeïra a son pare, ell va continuar realisant i adaptant el seu propi estil al que és hui en dia el no. Una mescla de [[pantomima]] i d'acrobàcia vocal, sent este estil el que ha fascinat japonesos per centenars d'anys. | | Després que Zeami succeïra a son pare, ell va continuar realisant i adaptant el seu propi estil al que és hui en dia el no. Una mescla de [[pantomima]] i d'acrobàcia vocal, sent este estil el que ha fascinat japonesos per centenars d'anys. |