Canvis

Naixque en [[Orán (Argelia)|Orán]], per eixa epoca, colonia francesa d'[[Argelia]], en el si d'una de les millors families de la ciutat. Son pare, descendent d'un [[baro]] frances, era president d'una companyia de segurs i propietari de varies sales de cine. La seua yaya materna era [[Espanya|espanyola]].

Naixque en [[Orán (Argelia)|Orán]], per eixa epoca, colonia francesa d'[[Argelia]], en el si d'una de les millors families de la ciutat. Son pare, descendent d'un [[baro]] frances, era president d'una companyia de segurs i propietari de varies sales de cine. La seua yaya materna era [[Espanya|espanyola]].

En Argelia, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua familia. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]]''. Li atreya el mon dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' pati [[acosse escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famos''».

En Argelia, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua familia. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el mon dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' pati [[acosse escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famos''».

En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posicio, i acodi a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]]'', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despres de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.  

En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posicio, i acodi a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despres de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.  

En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre mes dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior,qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidi sumar-li al seu taller.

En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre mes dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior,qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidi sumar-li al seu taller.

La colaboracio de [[Pierre Bergé]] fon substancial per a que Saint Laurent aplegase a erigir una empresa solida. Encara que interromperen la seua relacio sentimental en 1976, seguiren convivint en la mateixa casa i colaborant, i Bergé fon el soport imprescindible que permete a Saint Laurent seguir creant i superar les seues crisis emocionals.

La colaboracio de [[Pierre Bergé]] fon substancial per a que Saint Laurent aplegase a erigir una empresa solida. Encara que interromperen la seua relacio sentimental en 1976, seguiren convivint en la mateixa casa i colaborant, i Bergé fon el soport imprescindible que permete a Saint Laurent seguir creant i superar les seues crisis emocionals.

Les seues coleccions en els anys 60 destacaren per l'incorporacio del [[esmoquin]] al vestuari femeni i per l'implantacio del ''[[prêt-à-porter]]'' com una llinia comercial completa; de fet fon el primer creador d'alta costura que presentà una llinia d'esta nova categoria de moda. En 1966 inaugurà el seu primer local que comercialisava ''[[prêt-à-porter]]''. Tambe fon el primer dissenyador que incorporà dones de [[raça negra]] com models en les seues desfilades.

Les seues coleccions en els anys 60 destacaren per l'incorporacio del [[esmoquin]] al vestuari femeni i per l'implantacio del ''[[prêt-à-porter]] '' com una llinia comercial completa; de fet fon el primer creador d'alta costura que presentà una llinia d'esta nova categoria de moda. En 1966 inaugurà el seu primer local que comercialisava ''[[prêt-à-porter]] ''. Tambe fon el primer dissenyador que incorporà dones de [[raça negra]] com models en les seues desfilades.

Els seus dissenys mai deixaven indiferents als critics. La desfilada de primavera d'hivern de 1966, inspirat en [[Mondrian]], causà sensacio, pero atres propostes no se lliuraren de critiques negatives. En 1971 Saint Laurent  llançà una coleccio inspirada en els anys 40 que fon ''massacrada'' perque s'entengue que enaltia els temps de l'ocupacio [[nazi]] («que ell no coneixque») i el «lleig utilitarisme de la posguerra».  

Els seus dissenys mai deixaven indiferents als critics. La desfilada de primavera d'hivern de 1966, inspirat en [[Mondrian]], causà sensacio, pero atres propostes no se lliuraren de critiques negatives. En 1971 Saint Laurent  llançà una coleccio inspirada en els anys 40 que fon ''massacrada'' perque s'entengue que enaltia els temps de l'ocupacio [[nazi]] («que ell no coneixque») i el «lleig utilitarisme de la posguerra».  

Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]]'' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i converti a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda|icon d'estil]] i musa personal.

Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]] '' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i converti a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda|icon d'estil]] i musa personal.

[[Categoria:Disseny]]

[[Categoria:Disseny]]