Canvis

<noinclude>

<noinclude>

El '''Xúquer''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]], situat en l'est d'[[Espanya]]. Té una llongitut de 497,5 km, travessa les províncies de [[Conca]], [[Albacete]] i [[Valéncia]], i desemboca en el [[mar Mediterràneu]]. Naix a 1.700 [[msnm]], en el vertent meridional del cerro de Sant Felip (Serra de Tragacete) i prop també del naiximent del riu ''Cuervo'' (conca del [[Tajo]]), del Guadalaviar o [[Túria]] i del propi [[Tajo]], en la [[Cordillera Ibèrica]]. Pot dir-se que les principals serres de la zona limítrofa entre [[Conca]] i [[Terol]], en especial, ''los [[Montes Universales]]'', constituïxen un [[divortium aquarum]] o divisòria d'aigües entre els rius de la [[vertent]] atlàntica i els que drenen cap al [[mar mediterràneu]] incloent, òbviament, la conca del riu [[Ebre]].

El '''Xúquer''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]], situat en l'est d'[[Espanya]]. Té una llongitut de 497,5 km, travessa les províncies de [[Conca]], [[Albacete]] i [[Valéncia]], i desemboca en el [[mar Mediterràneu]]. Naix a 1.700 [[msnm]], en el vertent meridional del cerro de Sant Felip (Serra de Tragacete) i prop també del naiximent del riu ''Cuervo'' (conca del [[Tajo]]), del Guadalaviar o [[Túria]] i del propi [[Tajo]], en la [[Cordillera Ibèrica]]. Pot dir-se que les principals serres de la zona limítrofa entre [[Conca]] i [[Terol]], en especial, ''los [[Montes Universales]] '', constituïxen un [[divortium aquarum]] o divisòria d'aigües entre els rius de la [[vertent]] atlàntica i els que drenen cap al [[mar mediterràneu]] incloent, òbviament, la conca del riu [[Ebre]].

== Curs superior ==

== Curs superior ==

En la seua obra fa una detallada explicació sobre la conca baixa del Xúquer emfatisant els problemes d'inundacions que van obligar a l'abandó d'alguns poblats ubicats en les zones crítiques durant les creixcudes (per eixemple, la destrucció del lloc dit de Paixarella, en la confluència del riu [[Albaida]] en el Xúquer per diverses inundacions en el segle XVIII), a l'agricultura de totes les poblacions de la Ribera i, sobretot, als efectes del cultiu creixent de l'arròs en terres de la dita comarca. La seua oposició al cultiu de l'arròs és basava en el fet que existia una correlació estreta entre el cultiu de l'arròs i la major mortalitat de la zona respecte a les zones o municipis en que no és cultivava este cereal:

En la seua obra fa una detallada explicació sobre la conca baixa del Xúquer emfatisant els problemes d'inundacions que van obligar a l'abandó d'alguns poblats ubicats en les zones crítiques durant les creixcudes (per eixemple, la destrucció del lloc dit de Paixarella, en la confluència del riu [[Albaida]] en el Xúquer per diverses inundacions en el segle XVIII), a l'agricultura de totes les poblacions de la Ribera i, sobretot, als efectes del cultiu creixent de l'arròs en terres de la dita comarca. La seua oposició al cultiu de l'arròs és basava en el fet que existia una correlació estreta entre el cultiu de l'arròs i la major mortalitat de la zona respecte a les zones o municipis en que no és cultivava este cereal:

{{cita|''L'experiència va donar orige a aquell proverbi valencià: Si vols viure poc i fer-te ric, vesten a [[Alberic]]; si en vols mes, a [[Massalavés]]''. (Antonio José Cavanilles)<ref>Antonio José Cavanilles. Obra esmentada, Tom primer, p. 196</ref>}}

{{cita|''L'experiència va donar orige a aquell proverbi valencià: Si vols viure poc i fer-te ric, vesten a [[Alberic]]; si en vols mes, a [[Massalavés]] ''. (Antonio José Cavanilles)<ref>Antonio José Cavanilles. Obra esmentada, Tom primer, p. 196</ref>}}

=== Azorín ===

=== Azorín ===

== Règim fluvial ==

== Règim fluvial ==

El [[Règim fluvial|règim]] del riu en la seua capçalera és pluvio-nival en un màxim primaveral i un cabal abundant. En el seu curs mig i baix depén més de les pluges estacionals, conseguint un màxim en la primavera d'hivern coincidint en la ''[[gota freda]]'' tan característica de les terres valencianes. Com a conseqüència de les pluges torrencials ha conseguit els cabals més alts d'Espanya després de l'[[Ebre]]. Les principals [[inundació|riuades]] de l'història en [[Alzira]] són:

El [[Règim fluvial|règim]] del riu en la seua capçalera és pluvio-nival en un màxim primaveral i un cabal abundant. En el seu curs mig i baix depén més de les pluges estacionals, conseguint un màxim en la primavera d'hivern coincidint en la ''[[gota freda]] '' tan característica de les terres valencianes. Com a conseqüència de les pluges torrencials ha conseguit els cabals més alts d'Espanya després de l'[[Ebre]]. Les principals [[inundació|riuades]] de l'història en [[Alzira]] són:

* [[4 de novembre]] de [[1864]]: 13.000 m&sup3;/s, coneguda com ''Riuada de Sant Carles''.

* [[4 de novembre]] de [[1864]]: 13.000 m&sup3;/s, coneguda com ''Riuada de Sant Carles''.

* [[20 d'octubre]] de [[1982]]: 16.000 m&sup3;/s, coneguda com ''[[Pantanada de Tous]]''.

* [[20 d'octubre]] de [[1982]]: 16.000 m&sup3;/s, coneguda com ''[[Pantanada de Tous]] ''.

* [[5 de novembre]] de [[1987]]: 5.200 m&sup3;/s

* [[5 de novembre]] de [[1987]]: 5.200 m&sup3;/s