Llínea 10: |
Llínea 10: |
| Es creu que la llegenda de Jordi es va originar en el [[sigle IV]]: hauria naixcut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romà]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (després Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill després d'enviudar. Així i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jordi. | | Es creu que la llegenda de Jordi es va originar en el [[sigle IV]]: hauria naixcut en una família cristiana de finals del [[sigle III]]. Geroncio, son pare, originari de [[Capadòcia]], servia com a oficial en l'eixèrcit [[antiga Roma|romà]]. Sa mare Policromia va tornar a la seua ciutat natal, [[Lydda]] (després Diospolis, actualment [[Lod]], en [[Israel]]), en el seu jove fill després d'enviudar. Així i tot fon capaç de donar-li una bona educació al chicotet Jordi. |
| | | |
− | El jove segons pareix va seguir els passos de son pare i es va unir a l'eixèrcit poc després d'arribar a la majoria d'edat. A causa del seu [[carisma]] va pujar pronte de grau, arribant abans dels 30 a ser [[tribuno]] i ''[[conde|comes]]''. Cap ad eixa época ya se li havia destinat en [[Nicomèdia]] com a membre de la guàrdia personal de l'[[emperador]] romà [[Dioclecià]] (qui va regnar entre el [[284]] i el [[305]]). | + | El jove segons pareix va seguir els passos de son pare i es va unir a l'eixèrcit poc després d'arribar a la majoria d'edat. A causa del seu [[carisma]] va pujar pronte de grau, arribant abans dels 30 a ser [[tribuno]] i ''[[conde|comes]] ''. Cap ad eixa época ya se li havia destinat en [[Nicomèdia]] com a membre de la guàrdia personal de l'[[emperador]] romà [[Dioclecià]] (qui va regnar entre el [[284]] i el [[305]]). |
| | | |
| En [[303]], Dioclecià va emetre un edicte autorisant la [[Persecució de Diocleciano|persecució]] sistemàtica dels cristians a lo llarc i ample de l'imperi. El seu césar [[Galeri]] fon el responsable de la decisió i continuaria la persecució durant el seu propi regnat (del [[305]] al [[311]]). Pareix que Jorge va rebre ordes de participar en la persecució, pero que va preferir donar a conéixer la seua condició de [[cristianisme|cristià]] i criticar la decisió de l'emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenant la [[tortura]] que va soportar sense emetre una sola queixa, i posteriorment ho va eixecutar. | | En [[303]], Dioclecià va emetre un edicte autorisant la [[Persecució de Diocleciano|persecució]] sistemàtica dels cristians a lo llarc i ample de l'imperi. El seu césar [[Galeri]] fon el responsable de la decisió i continuaria la persecució durant el seu propi regnat (del [[305]] al [[311]]). Pareix que Jorge va rebre ordes de participar en la persecució, pero que va preferir donar a conéixer la seua condició de [[cristianisme|cristià]] i criticar la decisió de l'emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenant la [[tortura]] que va soportar sense emetre una sola queixa, i posteriorment ho va eixecutar. |
Llínea 32: |
Llínea 32: |
| En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''». | | En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''». |
| | | |
− | Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]]'', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''». | + | Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''». |
| | | |
| Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] l'any [[680]]. | | Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] l'any [[680]]. |
Llínea 38: |
Llínea 38: |
| En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador jueu [[Samaria|samaritano]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s. | | En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador jueu [[Samaria|samaritano]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s. |
| | | |
− | El nom de ''[[al-Hadr]]'' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]]'' o ''[[al-Khadir]]'', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]]'' o ''[[al-Jidr]]''. | + | El nom de ''[[al-Hadr]] '' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]] '' o ''[[al-Khadir]] '', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]] '' o ''[[al-Jidr]] ''. |
| | | |
− | L'història de ''[[al-Jidr]]'' en el profeta [[Moisés]] en el [[Sagrat Alcorà]] àrap: ''[[al-Qur'an al-Karim]]'' a on se'l nomena [[Musa]] es troba en la torba 18, [[Surat al-Kahf]]. És una història característica per a les realitats místiques i gnòstiques del [[sufisme]], la ciència esotèrica de l'islam. | + | L'història de ''[[al-Jidr]] '' en el profeta [[Moisés]] en el [[Sagrat Alcorà]] àrap: ''[[al-Qur'an al-Karim]] '' a on se'l nomena [[Musa]] es troba en la torba 18, [[Surat al-Kahf]]. És una història característica per a les realitats místiques i gnòstiques del [[sufisme]], la ciència esotèrica de l'islam. |
| | | |
| == La llegenda del dragó == | | == La llegenda del dragó == |
| | | |
| | | |
− | En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]]'', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]]. | + | En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]] '', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]]. |
| | | |
| Ha de tindre's en conte que la llegenda es relata en diverses parts de [[Europa]] i [[Àsia Menor]] com pròpia (i inclús en el [[Japó]], on es pot equiparar Jorge en el déu del tro Susano-oh, a la princesa en la donzella Kushinada i al dragó en [[Yamata-no-Orochi]]), aixina que els detalls varien segons la tradició local. | | Ha de tindre's en conte que la llegenda es relata en diverses parts de [[Europa]] i [[Àsia Menor]] com pròpia (i inclús en el [[Japó]], on es pot equiparar Jorge en el déu del tro Susano-oh, a la princesa en la donzella Kushinada i al dragó en [[Yamata-no-Orochi]]), aixina que els detalls varien segons la tradició local. |
Llínea 70: |
Llínea 70: |
| Jordi es va convertir en el protector dels creuats en la conquista de [[Jerusalem]] ([[15 de juliol]] de [[1099]]). Com a ''soldat Christi'', és dir, 'soldat de Crist', es va convertir en patró dels [[cavaller]]s i soldats, i en protector d'algunes [[Órdens militares|órdens religioses militars]], com l'[[Orde Teutònica]] ([[sigle XII]]) o els [[templer]]s. | | Jordi es va convertir en el protector dels creuats en la conquista de [[Jerusalem]] ([[15 de juliol]] de [[1099]]). Com a ''soldat Christi'', és dir, 'soldat de Crist', es va convertir en patró dels [[cavaller]]s i soldats, i en protector d'algunes [[Órdens militares|órdens religioses militars]], com l'[[Orde Teutònica]] ([[sigle XII]]) o els [[templer]]s. |
| | | |
− | Cap al sigle XII, la llegenda àuria es va estendre per Europa. [[Santiago de la Voràgine]] (cap a [[1230]] – [[13 de juliol]] de [[1298]]), [[arquebisbe]] de [[Gènova]] va escriure la ''[[Legenda sanctorum]]'', una colecció de faules sobre distints sants. La història de Jordi de Capadòcia destacava entre atres. El llibre, pel valor que tenia a ulls dels [[llector]]s del [[sigle XIII]], va acabar coneixent-se com ''Legenda àuria''. | + | Cap al sigle XII, la llegenda àuria es va estendre per Europa. [[Santiago de la Voràgine]] (cap a [[1230]] – [[13 de juliol]] de [[1298]]), [[arquebisbe]] de [[Gènova]] va escriure la ''[[Legenda sanctorum]] '', una colecció de faules sobre distints sants. La història de Jordi de Capadòcia destacava entre atres. El llibre, pel valor que tenia a ulls dels [[llector]]s del [[sigle XIII]], va acabar coneixent-se com ''Legenda àuria''. |
| | | |
| L'informació continguda en els seus 177 capítuls (que en atres edicions són 182) actualment es considera falsa, pero de notable valor lliterari. S'estima que el llibre va tindre una profunda influència en l'extensió de la llegenda en Occident, tant a nivell popular com en la [[lliteratura]] i la [[pintura]] d'[[Europa Occidental]]. | | L'informació continguda en els seus 177 capítuls (que en atres edicions són 182) actualment es considera falsa, pero de notable valor lliterari. S'estima que el llibre va tindre una profunda influència en l'extensió de la llegenda en Occident, tant a nivell popular com en la [[lliteratura]] i la [[pintura]] d'[[Europa Occidental]]. |
Llínea 85: |
Llínea 85: |
| | | |
| === [[França]] === | | === [[França]] === |
− | Existixen 81 [[localitat]]s i diversos centenars d'iglésies en el nom de ''[[Saint-georges]]''. | + | Existixen 81 [[localitat]]s i diversos centenars d'iglésies en el nom de ''[[Saint-georges]] ''. |
| | | |
| === [[Geòrgia]] === | | === [[Geòrgia]] === |