Canvis

L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] repartí cases i terres a alguns caballers (tal volta en pagament de la seua aportació per a sufragar els gastos de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de [[1238]] se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida <cite>''tres jovades in alqueria de Maçlata''</cite>, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del [[segle XIV]], varis senyors.

L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] repartí cases i terres a alguns caballers (tal volta en pagament de la seua aportació per a sufragar els gastos de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de [[1238]] se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida <cite>''tres jovades in alqueria de Maçlata''</cite>, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del [[segle XIV]], varis senyors.

En la traducció del ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia]]'' que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar ([[1199]]-[[1260]]) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient:

En la traducció del ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia]] '' que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar ([[1199]]-[[1260]]) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient:

<cite>

<cite>

* ''<<¿A on estan Valéncia i les seues cases, els chillits i el gorgear dels seus pardals i els cants de les seues palomes?.>>''

* ''<<¿A on estan Valéncia i les seues cases, els chillits i el gorgear dels seus pardals i els cants de les seues palomes?.>>''

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

Mislata no té una gastronomia autòctona local debut a la proximitat en la capital per tant, les receptes valencianes s'han obert pas entre els habitants d'esta població, al igual que en la de tantes atres regions de la comarca. La [[paella]], l'[[arròs al forn]], el congret valencià, l'[[arròs en bledes]], els [[caragol|caragols]] (''caragolada'') o l'[[all i oli]]'' son els plats més tradicionals de la cuina valenciana i també de la de Mislata, que en algunes receptes caseres han anat conferenciant un accent diferencial entre el rest, l'igual que els dolços: pastiços de moniato, rossencs, ''rosquilles del músic'', ''la coca boba'' i la [[Mona de Pasqua|mona de pasqua]].

Mislata no té una gastronomia autòctona local debut a la proximitat en la capital per tant, les receptes valencianes s'han obert pas entre els habitants d'esta població, al igual que en la de tantes atres regions de la comarca. La [[paella]], l'[[arròs al forn]], el congret valencià, l'[[arròs en bledes]], els [[caragol|caragols]] (''caragolada'') o l'[[all i oli]] '' son els plats més tradicionals de la cuina valenciana i també de la de Mislata, que en algunes receptes caseres han anat conferenciant un accent diferencial entre el rest, l'igual que els dolços: pastiços de moniato, rossencs, ''rosquilles del músic'', ''la coca boba'' i la [[Mona de Pasqua|mona de pasqua]].

== Política ==

== Política ==