Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | image_mapa = 250px-LocationMorocco svg.png | | | image_mapa = 250px-LocationMorocco svg.png |
| | lema_nacional = ''Allāh, al-Watan, al-Malik''<br/>([[Idioma àrap|àrap]]: «Deu, Pàtria, Rei»)'' | | | lema_nacional = ''Allāh, al-Watan, al-Malik''<br/>([[Idioma àrap|àrap]]: «Deu, Pàtria, Rei»)'' |
− | | himne_nacional =''[[Hymne Chérifien]]'' (Himne del Jerife) | + | | himne_nacional =''[[Hymne Chérifien]] '' (Himne del Jerife) |
| | capital = [[Rabat]] | | | capital = [[Rabat]] |
| | capital_població = 1.622.860 (2004) | | | capital_població = 1.622.860 (2004) |
Llínea 84: |
Llínea 84: |
| | | |
| === Primers temps islàmics === | | === Primers temps islàmics === |
− | Marroc es va modernisar a finals del [[sigle VII]], en l'aplegada de l'[[islam]], que produí la conversió de molts berebers i la formació d'estats com el ''[[Regne de Nekor]]''. El país pronte pergué el control del distant [[Califat Abbasí]] de [[Bagdat]] baix el poder d'Idris I, fundador de la dels [[Idrissos]] l'any [[789]]. El Marroc es convertí en el centre d'aprenentage i la major potència regional. | + | Marroc es va modernisar a finals del [[sigle VII]], en l'aplegada de l'[[islam]], que produí la conversió de molts berebers i la formació d'estats com el ''[[Regne de Nekor]] ''. El país pronte pergué el control del distant [[Califat Abbasí]] de [[Bagdat]] baix el poder d'Idris I, fundador de la dels [[Idrissos]] l'any [[789]]. El Marroc es convertí en el centre d'aprenentage i la major potència regional. |
| | | |
| El país conseguí el seu major poder quan una série de dinasties [[Ètnia bereber|berebers]] van reemplaçar als [[idrissos]] àraps. Primer els [[almoràvit]]s, després els [[almohade]]s, els que vorien Marroc després de governar gran part del noroest africà, aixina com grans territoris de la [[Península Ibèrica]] o [[Al-Àndalus]]. Chicotets estats de la regió, com [[Barghawata]] i Banu Isam, foren conquistats. L'imperi s'afonà a causa d'un llarc periodo de [[guerra civil|guerres civils]]. | | El país conseguí el seu major poder quan una série de dinasties [[Ètnia bereber|berebers]] van reemplaçar als [[idrissos]] àraps. Primer els [[almoràvit]]s, després els [[almohade]]s, els que vorien Marroc després de governar gran part del noroest africà, aixina com grans territoris de la [[Península Ibèrica]] o [[Al-Àndalus]]. Chicotets estats de la regió, com [[Barghawata]] i Banu Isam, foren conquistats. L'imperi s'afonà a causa d'un llarc periodo de [[guerra civil|guerres civils]]. |
Llínea 130: |
Llínea 130: |
| Pero des de 1962 hi hagué un alluntament entre el rei i els partits polítics. En el fondo a [[Hassan II]] ([[1961]]–[[1999]]) mai li agradaren ni el parlament ni la democràcia. En [[1963 ]] dimitiren els ministres de l'Istiqlal. Mesos després hi hagueren eleccions en que l'Istiqlal guanya en el camp i l'UNFP en Casablanca, Rabat i Agadir. Des de llavors i fins a [[1996]] l'Istiqlal i l'UNFP han estat en l'oposició. Entre 1962 i [[1990]] la Direcció Nacional de Seguritat i la policia reprimixen la població, mentres que la corrupció acampen a gust en les dos institucions. Entre [[1965]] i 1970, per causa d'una rebelió popular en Casablanca, Hassan II va suspendre la constitució i va proclamar l'[[Estat d'Excepció]]. En [[1970]] s'aprovà una nova constitució feta a mida del rei, a qui s'opongueren l'Istiqlal i l'UNFP. Una tercera constitució es va aprovar en [[1972]], segons la qual l'administració tria a un terç dels diputats. Hassan patí entre [[1971]] i [[1973]] tres intents d'assessinat per part de l'eixèrcit. | | Pero des de 1962 hi hagué un alluntament entre el rei i els partits polítics. En el fondo a [[Hassan II]] ([[1961]]–[[1999]]) mai li agradaren ni el parlament ni la democràcia. En [[1963 ]] dimitiren els ministres de l'Istiqlal. Mesos després hi hagueren eleccions en que l'Istiqlal guanya en el camp i l'UNFP en Casablanca, Rabat i Agadir. Des de llavors i fins a [[1996]] l'Istiqlal i l'UNFP han estat en l'oposició. Entre 1962 i [[1990]] la Direcció Nacional de Seguritat i la policia reprimixen la població, mentres que la corrupció acampen a gust en les dos institucions. Entre [[1965]] i 1970, per causa d'una rebelió popular en Casablanca, Hassan II va suspendre la constitució i va proclamar l'[[Estat d'Excepció]]. En [[1970]] s'aprovà una nova constitució feta a mida del rei, a qui s'opongueren l'Istiqlal i l'UNFP. Una tercera constitució es va aprovar en [[1972]], segons la qual l'administració tria a un terç dels diputats. Hassan patí entre [[1971]] i [[1973]] tres intents d'assessinat per part de l'eixèrcit. |
| | | |
− | El govern marroquí estagué marcat per un gran malestar polític, i la seua resposta despiadada davant dels moviments opositors es va guanyar el nom de ''[[Anys de plom (El Marroc)|Anys de plom]]''. L'[[enclavament]] espanyol de [[Ifni]] al sur del país, tornà a ser part del nou Marroc en [[1969]]. | + | El govern marroquí estagué marcat per un gran malestar polític, i la seua resposta despiadada davant dels moviments opositors es va guanyar el nom de ''[[Anys de plom (El Marroc)|Anys de plom]] ''. L'[[enclavament]] espanyol de [[Ifni]] al sur del país, tornà a ser part del nou Marroc en [[1969]]. |
| | | |
| Marroc invadí el [[Sàhara Occidental]] militarment en novembre de [[1975]], en contra dels desijos dels [[saharauis]], els quals van guerrejar contra Marroc entre [[1976]] i [[1986]], i de les resolucions de nacions Unides, que continuen incloent al dit territori en la [[Anex:Llista de les nacions Unides de territoris no autònoms|llista de territoris no autònoms]] i, per tant, subjectes a descolonisació. A pesar d'ocupar la major part del territori, la resolució final de l'estatus d'eixos territoris encara seguix sense resoldre's. El referèndum promés en [[1981]] encara no s'ha celebrat. | | Marroc invadí el [[Sàhara Occidental]] militarment en novembre de [[1975]], en contra dels desijos dels [[saharauis]], els quals van guerrejar contra Marroc entre [[1976]] i [[1986]], i de les resolucions de nacions Unides, que continuen incloent al dit territori en la [[Anex:Llista de les nacions Unides de territoris no autònoms|llista de territoris no autònoms]] i, per tant, subjectes a descolonisació. A pesar d'ocupar la major part del territori, la resolució final de l'estatus d'eixos territoris encara seguix sense resoldre's. El referèndum promés en [[1981]] encara no s'ha celebrat. |