Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
26 bytes afegits ,  18:38 10 jun 2013
m
Text reemplaça - ']]''' a ']] '''
Llínea 6: Llínea 6:  
Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tingut durant la [[Segona República Espanyola]].
 
Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tingut durant la [[Segona República Espanyola]].
   −
Debutà com a director en [[1951]] en la película ''[[Esa pareja feliz]]'', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]]'' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''. Treballà en  set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]].
+
Debutà com a director en [[1951]] en la película ''[[Esa pareja feliz]] '', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]] '' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]] ''. Treballà en  set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]].
   −
El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]]''.
+
El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]] ''.
   −
En [[1986]] va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en [[1993]] el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]]''. La seua película ''[[Plácido]]'' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en [[1961]]. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en [[1980]] i l'Orde Italiana de Commendatore.
+
En [[1986]] va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en [[1993]] el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]] ''. La seua película ''[[Plácido]] '' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en [[1961]]. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en [[1980]] i l'Orde Italiana de Commendatore.
    
Ha obtingut premis i guardons internacionals en els més importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], [[Montreal]] i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.
 
Ha obtingut premis i guardons internacionals en els més importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], [[Montreal]] i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.
Llínea 19: Llínea 19:  
== Filmografia com a director i guioniste ==
 
== Filmografia com a director i guioniste ==
 
[[Image:Berlanga-escopeta.jpg|thumb|200px|Cartell de película “La Escopeta Nacional" de Luis García Berlanga]]
 
[[Image:Berlanga-escopeta.jpg|thumb|200px|Cartell de película “La Escopeta Nacional" de Luis García Berlanga]]
*''[[Esa pareja feliz]]'' (1952). Codirigida en [[Juan Antonio Bardem]].  
+
*''[[Esa pareja feliz]] '' (1952). Codirigida en [[Juan Antonio Bardem]].  
*''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''  (1953). En [[Pepe Isbert]] i [[Manolo Morán]] com a protagonistes.  
+
*''[[Bienvenido, Mister Marshall]] ''  (1953). En [[Pepe Isbert]] i [[Manolo Morán]] com a protagonistes.  
*''[[Novio a la vista]]'' (1954). Menys satírica que la resta de les comedies pero molt satisfactòria. Rodada en [[Benicàssim]].
+
*''[[Novio a la vista]] '' (1954). Menys satírica que la resta de les comedies pero molt satisfactòria. Rodada en [[Benicàssim]].
*''[[Calabuch]]'' ([[1956]]). Esplèndida fabula coproducida en [[Itàlia]] i interpretada per l'entranyable actor secundari nortamericà [[Edmund Gwenn]]. Rodada en [[Peníscola]].
+
*''[[Calabuch]] '' ([[1956]]). Esplèndida fabula coproducida en [[Itàlia]] i interpretada per l'entranyable actor secundari nortamericà [[Edmund Gwenn]]. Rodada en [[Peníscola]].
*''[[Los jueves, milagro]]'' (1957).  
+
*''[[Los jueves, milagro]] '' (1957).  
*''[[Plácido]]'' (1961).  
+
*''[[Plácido]] '' (1961).  
*''[[Las cuatro verdades]]'' ("Les quatre vérités", (1963). Interessant adaptació de les fabules de [[Jean de la Fontaine]] en una coproducció franco-italo-hispano-alemana d'excelent repartiment. Els tres episodis restants estaven dirigits per [[René Clair]], [[Hervé Blomberger]] i [[Alessandro Blasetti]], i el metrage original de la cinta es va emetre en la TV francesa en el títul "Les Fables de la Fontaine" en 1964.
+
*''[[Las cuatro verdades]] '' ("Les quatre vérités", (1963). Interessant adaptació de les fabules de [[Jean de la Fontaine]] en una coproducció franco-italo-hispano-alemana d'excelent repartiment. Els tres episodis restants estaven dirigits per [[René Clair]], [[Hervé Blomberger]] i [[Alessandro Blasetti]], i el metrage original de la cinta es va emetre en la TV francesa en el títul "Les Fables de la Fontaine" en 1964.
*''[[El verdugo]]'' (1963).  
+
*''[[El verdugo]] '' (1963).  
*''[[Las pirañas]]'' (''La boutique'', (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es mes que digna.
+
*''[[Las pirañas]] '' (''La boutique'', (1967). Coproducida en Argentina, fon un dels fracassos de taquilla del gran realisador, encara que la película es mes que digna.
*''[[¡Vivan los novios!]]'' (1969). Una de les películes mes desconegudes i mes poc valorades del director pero que és una joya surrealista. Els protagonistes son [[José Luis López Vázquez]] i [[Laly Soldevila]].
+
*''[[¡Vivan los novios!]] '' (1969). Una de les películes mes desconegudes i mes poc valorades del director pero que és una joya surrealista. Els protagonistes son [[José Luis López Vázquez]] i [[Laly Soldevila]].
*''[[Tamaño natural]]'' ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes mes volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de [[Michel Piccoli]].
+
*''[[Tamaño natural]] '' ("Grandeur nature", (1974). Fon un dels proyectes mes volguts del seu director, devot amant de l'erotisme. Excelent actuació de [[Michel Piccoli]].
*''[[La escopeta nacional]]'' (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles.  
+
*''[[La escopeta nacional]] '' (1977). En un excelent repartiment, fon un triumfo comercial i la seua repercussió possibilità el rodage de dos seqüeles.  
*''[[Patrimonio nacional (película)|Patrimonio nacional]]'' (1981).
+
*''[[Patrimonio nacional (película)|Patrimonio nacional]] '' (1981).
*''[[Nacional III]]'' (1982).
+
*''[[Nacional III]] '' (1982).
*''[[La vaquilla]]'' (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comedia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60.  
+
*''[[La vaquilla]] '' (1985). L'últim gran èxit en taquilla del cineaste fon esta comedia sobre la guerra civil d'inqüestionable calitat, pese a que alguns sectors de la crítica la consideren inferior als seus grans guanys dels anys 60.  
*''[[Moros y cristianos]]'' ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies mes valencianes.
+
*''[[Moros y cristianos]] '' ([987). Una sàtira esperpèntica a a la valenciana. Una de les seues comedies mes valencianes.
*''[[Todos a la cárcel]]'' ([[1993]]). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla.
+
*''[[Todos a la cárcel]] '' ([[1993]]). Reconeiximent del cine espanyol a Berlanga concedint-li un Goya que, com sol succeir, no premia la seua millor película sino una trayectòria. El film decepcionà a la crítica i no fon un èxit de taquilla.
*''[[Blasco Ibáñez, la novela de su vida]]'' (per a televisió, (1997).
+
*''[[Blasco Ibáñez, la novela de su vida]] '' (per a televisió, (1997).
*''[[París-Tombuctú]]'' ([[1999]]). La seua última película, rodada en [[Peníscola]].
+
*''[[París-Tombuctú]] '' ([[1999]]). La seua última película, rodada en [[Peníscola]].
*''[[El sueño de la maestra]]'' (2002).
+
*''[[El sueño de la maestra]] '' (2002).
     

Menú de navegació