Canvis

[[Image:lomar.jpg|thumb|right|300px|<center>Llop Marsupial</center>]]

[[Image:lomar.jpg|thumb|right|300px|<center>Llop Marsupial</center>]]

El '''llop marsupial''' o '''tilacino''' ([[nom científic]] '''''Thylacinus cynocephalus'''''), també conegut com '''llop de Tasmania''', '''tigre de Tasmania''' i '''tilacin''', fon un [[marsupial]] [[carnívor]] del [[holocé]]. Era natiu de [[Austràlia]] i [[Nova Guinea]] i es pensa que se va [[extinció|extinguir]] en el [[sigle XX]]. Es tractava de l'últim membre vivent del seu [[gènero (biologia)|gènero]] (''[[Thylacinus]]''), vivint els atres membres en temps prehistòrics a partir de principis del [[miocé]].<ref name="Dingo" />

El '''llop marsupial''' o '''tilacino''' ([[nom científic]] '''''Thylacinus cynocephalus'''''), també conegut com '''llop de Tasmania''', '''tigre de Tasmania''' i '''tilacin''', fon un [[marsupial]] [[carnívor]] del [[holocé]]. Era natiu de [[Austràlia]] i [[Nova Guinea]] i es pensa que se va [[extinció|extinguir]] en el [[sigle XX]]. Es tractava de l'últim membre vivent del seu [[gènero (biologia)|gènero]] (''[[Thylacinus]] ''), vivint els atres membres en temps prehistòrics a partir de principis del [[miocé]].<ref name="Dingo" />

El llop marsupial es va extinguir en el [[continent australià]] milers d'anys abans de l'arribada dels [[Història d'Austràlia|colons europeus]], pero va sobreviure en [[Tasmania]] junt en atres [[endemisme|espècies endèmiques]], incloent el [[diable de Tasmania]]. Generalment sol culpar-se de la seua extinció a la caça intensiva, incentivà per recompenses, pero podrien haver contribuït atres factors, com per eixemple les [[malaltia|malalties]], la introducció dels [[gos]]sos, o l'ocupació del seu [[hàbitat]] pels humans.<ref name="Dingo" /> Encara que se'l considera oficialment extingit, encara hi ha els que diuen haver-ho vist.

El llop marsupial es va extinguir en el [[continent australià]] milers d'anys abans de l'arribada dels [[Història d'Austràlia|colons europeus]], pero va sobreviure en [[Tasmania]] junt en atres [[endemisme|espècies endèmiques]], incloent el [[diable de Tasmania]]. Generalment sol culpar-se de la seua extinció a la caça intensiva, incentivà per recompenses, pero podrien haver contribuït atres factors, com per eixemple les [[malaltia|malalties]], la introducció dels [[gos]]sos, o l'ocupació del seu [[hàbitat]] pels humans.<ref name="Dingo" /> Encara que se'l considera oficialment extingit, encara hi ha els que diuen haver-ho vist.

El llop marsupial modern va aparéixer per primera vegada fa quatre millons d'anys. Les espècies de la família [[Thylacinidae]] daten del principi del [[miocé]]; des de principis dels [[anys 1990]], s'han recuperat fòssils de al menys set espècies extintes en [[Riversleigh]], part de [[Lawn Hill National Park]] al nort-oest de [[Queensland]].<ref name="AM2">{{Cita web|url=http://www.amonline.net.au/fossil_sites/riversleigh.htm|título=Riversleigh|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref> <ref name="AM3">{{Cita web|url=http://www.amonline.Net.Au/thylacine/08.htm|título= Is there a fossil Thylacine?|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=anglés}}</ref> ''[[Nimbacinus dicksoni]]'' és la més antiga de les set espècies fòssils descrites, posseint vint-i-tres millons d'anys d'edat. Este [[tilacínit]] era molt més chicotet que els seus parents moderns.<ref name="LK1">{{Cita web|url=http://www.lostkingdoms.com/facts/factsheet22.htm|título=Lost Kingdoms: Dickson's Thylacine (''Nimbacinus dicksoni'')|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=21 de novembre de 2006|idioma=inglés}}</ref> L'espècie més gran, ''[[Thylacinus potens]]'', que va conseguir la mesura d'un [[llop]], fon l'única que va sobreviure en el [[miocé]] superior.<ref name="LK2">{{Cita web|url=http://www.lostkingdoms.com/facts/factsheet38.htm|título=Lost Kingdoms: Powerful Thylacine (''Thylacinus potens'')|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=21 de novembre de 2006|idioma=inglés}}</ref> A finals del [[Plistocé]] i principis del [[holocé]], el llop marsupial modern se [[biogeografia|distribuïa]] (sense arribar a ser numerós) a través de [[Austràlia]] i [[Nova Guinea]].<ref name="Dingo">{{Cita publicación|publicación=The Holocene|título= Causes of extinction of vertebrates during the Holocene of mainland Austràlia: arrival of the dingo, or human impact?|autor=C.N. Johnson i S, Wroe|volumen=13|número=6|fecha=noviembre de 2003|páginas=941–948|idioma=inglés}}</ref>

El llop marsupial modern va aparéixer per primera vegada fa quatre millons d'anys. Les espècies de la família [[Thylacinidae]] daten del principi del [[miocé]]; des de principis dels [[anys 1990]], s'han recuperat fòssils de al menys set espècies extintes en [[Riversleigh]], part de [[Lawn Hill National Park]] al nort-oest de [[Queensland]].<ref name="AM2">{{Cita web|url=http://www.amonline.net.au/fossil_sites/riversleigh.htm|título=Riversleigh|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref> <ref name="AM3">{{Cita web|url=http://www.amonline.Net.Au/thylacine/08.htm|título= Is there a fossil Thylacine?|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=anglés}}</ref> ''[[Nimbacinus dicksoni]] '' és la més antiga de les set espècies fòssils descrites, posseint vint-i-tres millons d'anys d'edat. Este [[tilacínit]] era molt més chicotet que els seus parents moderns.<ref name="LK1">{{Cita web|url=http://www.lostkingdoms.com/facts/factsheet22.htm|título=Lost Kingdoms: Dickson's Thylacine (''Nimbacinus dicksoni'')|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=21 de novembre de 2006|idioma=inglés}}</ref> L'espècie més gran, ''[[Thylacinus potens]] '', que va conseguir la mesura d'un [[llop]], fon l'única que va sobreviure en el [[miocé]] superior.<ref name="LK2">{{Cita web|url=http://www.lostkingdoms.com/facts/factsheet38.htm|título=Lost Kingdoms: Powerful Thylacine (''Thylacinus potens'')|editorial=Australian Museum|fecha=1999|fechaacceso=21 de novembre de 2006|idioma=inglés}}</ref> A finals del [[Plistocé]] i principis del [[holocé]], el llop marsupial modern se [[biogeografia|distribuïa]] (sense arribar a ser numerós) a través de [[Austràlia]] i [[Nova Guinea]].<ref name="Dingo">{{Cita publicación|publicación=The Holocene|título= Causes of extinction of vertebrates during the Holocene of mainland Austràlia: arrival of the dingo, or human impact?|autor=C.N. Johnson i S, Wroe|volumen=13|número=6|fecha=noviembre de 2003|páginas=941–948|idioma=inglés}}</ref>

Com a eixemple de [[evolució convergent]], el llop marsupial presentava un gran paregut en els [[cànit]]s del [[hemisferi Nort]]: [[dent]]s esmolats, [[mandíbula]]s potents, [[digitígrado|talons alçats]] i la mateixa forma general. Com el llop marsupial ocupava la mateixa [[caseta ecològica]] en [[Austràlia]] que els cànits de la resta del món, va desenrollar moltes de les seues adaptacions. A pesar d'açò, no té relació [[filogenètica]] pròxima en els depredadors de l'hemisferi Nort; el seu parent més pròxim vivent és el diable de Tasmania (''[[Sarcophilus harrisii]]'').<ref name="PWS2">{{Cita web|url=http://www.parks.tas.gov.au/index.aspx?base=4765|título=Threatened Species: Thylacine - Tasmanian tiger, ''Thylacinus cynocephalus''|editorial=Parks and Wildlife Service, Tasmania|fecha=16 de juliol de 2008|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref>

Com a eixemple de [[evolució convergent]], el llop marsupial presentava un gran paregut en els [[cànit]]s del [[hemisferi Nort]]: [[dent]]s esmolats, [[mandíbula]]s potents, [[digitígrado|talons alçats]] i la mateixa forma general. Com el llop marsupial ocupava la mateixa [[caseta ecològica]] en [[Austràlia]] que els cànits de la resta del món, va desenrollar moltes de les seues adaptacions. A pesar d'açò, no té relació [[filogenètica]] pròxima en els depredadors de l'hemisferi Nort; el seu parent més pròxim vivent és el diable de Tasmania (''[[Sarcophilus harrisii]] '').<ref name="PWS2">{{Cita web|url=http://www.parks.tas.gov.au/index.aspx?base=4765|título=Threatened Species: Thylacine - Tasmanian tiger, ''Thylacinus cynocephalus''|editorial=Parks and Wildlife Service, Tasmania|fecha=16 de juliol de 2008|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref>

{{Cita|Son fàcils de distinguir d'un gos autèntic per les ralles de l'esquena, pero l'esquelet és més difícil de distinguir. Els estudiants de zoologia d'Oxford havien d'identificar cent eixemplars zoològics com a part del seu examen final. Pronte es va córrer la veu que, si mai es trobaven un cràneu de "gos", era segur identificar-ho com a llop marsupial ya que alguna cosa tan obvi com un cràneu de gos havia de ser una trampa. Un any, els examinadors els van preparar una doble trampa i van incloure un autèntic cràneu de gos. La manera més fàcil de distinguir-los són els dos forats prominents a l'os palatal, forats generalment característics dels marsupials. Richard Dawkins - ''[[The Ancestor's Tale]]''}}

{{Cita|Son fàcils de distinguir d'un gos autèntic per les ralles de l'esquena, pero l'esquelet és més difícil de distinguir. Els estudiants de zoologia d'Oxford havien d'identificar cent eixemplars zoològics com a part del seu examen final. Pronte es va córrer la veu que, si mai es trobaven un cràneu de "gos", era segur identificar-ho com a llop marsupial ya que alguna cosa tan obvi com un cràneu de gos havia de ser una trampa. Un any, els examinadors els van preparar una doble trampa i van incloure un autèntic cràneu de gos. La manera més fàcil de distinguir-los són els dos forats prominents a l'os palatal, forats generalment característics dels marsupials. Richard Dawkins - ''[[The Ancestor's Tale]] ''}}

== Descobriment i taxonomia ==

== Descobriment i taxonomia ==

Els [[aborígens australians|aborígens australians]] van ser els primers a entrar en contacte en els llops marsupials. S'han trobat numerosos eixemples de gravats i [[art aborige]] que daten almenys del [[1000 a. C.]]<ref name="rockart">{{Cita web|url=http://www.abc.net.au/science/news/ancient/AncientRepublish_1265476.htm|título=Rock art chous attempts to save thylacine|autor=Anna Salleh|editorial=ABC Science Online|fecha=15 de desembre de 2004|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref> Poden vore's [[petroglif]]s del llop marsupial en el [[Dampier Rock Art Precinct]] de la [[península de Burrup]] en [[Austràlia Occidental]]. Quan van arribar els primers exploradors a finals del sigle XVIII, l'animal ya era rar en [[Tasmaniana]]; en [[1642]], quan [[Abel Tasman]] va arribar per primera vegada al territori els europeus podrien haver tingut contacte en ell. L'expedició de Tasman va informar de les calcigades de "bésties salvages en arpes com les d'un tigre."<ref name="REMP">Rembrants. D. (1682). "A short relation out of the journal of Captain Abel Jansen Tasman, upon the Discovery of the ''South Terra incògnita''; not long since published in the Low Dutch". ''Philosophical Collections of the Royal Society of London'', (6), 179-86. Quoted in Paddle (2000) p.4</ref> [[Marc-Joseph Marion Du Fresne]], que va desembarcar en [[1772]], va informar de l'existència d'un "gat tigre".<ref name="ROTHP">Roth H.L. (1891). "Crozet'S Voyage to Tasmaniana, New Zealand, etc....1771–1772.". London. Truslove and Shirley. Quoted in Paddle (2000) p.4</ref> No pot atribuir-se a ciència certa el llop marsupial a l'animal observat, puix el [[gat marsupial de cua tacada]] (''Dasyurus maculaels teus'') té una aparença semblant. La primera observació indiscutible fon d'exploradors francesos el dia [[13 de maig]] del [[1792]], com ho explica el naturaliste francés [[Jacques Labillardière]] en el seu diari de l'expedició encapçalada per [[Antoine Bruny d'Entrecasteaux]]. Aixina i tot, no fon fins al [[1805]] que [[William Paterson]], tinent governador de Tasmaniana, va enviar una descripció detallada, publicada en la ''[[Sydney Gazette]]'' i en el ''New South Wales Advertiser''.<ref>The Last Tasmanian Tiger: The History and Extinction of the Thylacine. Robert Paddle. 2000.  Cambridge University Press.Pág. 3 Isbn = 0-521-53154-3.  Anglés}}</ref>

Els [[aborígens australians|aborígens australians]] van ser els primers a entrar en contacte en els llops marsupials. S'han trobat numerosos eixemples de gravats i [[art aborige]] que daten almenys del [[1000 a. C.]]<ref name="rockart">{{Cita web|url=http://www.abc.net.au/science/news/ancient/AncientRepublish_1265476.htm|título=Rock art chous attempts to save thylacine|autor=Anna Salleh|editorial=ABC Science Online|fecha=15 de desembre de 2004|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref> Poden vore's [[petroglif]]s del llop marsupial en el [[Dampier Rock Art Precinct]] de la [[península de Burrup]] en [[Austràlia Occidental]]. Quan van arribar els primers exploradors a finals del sigle XVIII, l'animal ya era rar en [[Tasmaniana]]; en [[1642]], quan [[Abel Tasman]] va arribar per primera vegada al territori els europeus podrien haver tingut contacte en ell. L'expedició de Tasman va informar de les calcigades de "bésties salvages en arpes com les d'un tigre."<ref name="REMP">Rembrants. D. (1682). "A short relation out of the journal of Captain Abel Jansen Tasman, upon the Discovery of the ''South Terra incògnita''; not long since published in the Low Dutch". ''Philosophical Collections of the Royal Society of London'', (6), 179-86. Quoted in Paddle (2000) p.4</ref> [[Marc-Joseph Marion Du Fresne]], que va desembarcar en [[1772]], va informar de l'existència d'un "gat tigre".<ref name="ROTHP">Roth H.L. (1891). "Crozet'S Voyage to Tasmaniana, New Zealand, etc....1771–1772.". London. Truslove and Shirley. Quoted in Paddle (2000) p.4</ref> No pot atribuir-se a ciència certa el llop marsupial a l'animal observat, puix el [[gat marsupial de cua tacada]] (''Dasyurus maculaels teus'') té una aparença semblant. La primera observació indiscutible fon d'exploradors francesos el dia [[13 de maig]] del [[1792]], com ho explica el naturaliste francés [[Jacques Labillardière]] en el seu diari de l'expedició encapçalada per [[Antoine Bruny d'Entrecasteaux]]. Aixina i tot, no fon fins al [[1805]] que [[William Paterson]], tinent governador de Tasmaniana, va enviar una descripció detallada, publicada en la ''[[Sydney Gazette]] '' i en el ''New South Wales Advertiser''.<ref>The Last Tasmanian Tiger: The History and Extinction of the Thylacine. Robert Paddle. 2000.  Cambridge University Press.Pág. 3 Isbn = 0-521-53154-3.  Anglés}}</ref>

|editorial=Victoria Museum

|editorial=Victoria Museum

|fecha=2007

|fecha=2007

|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref> Harris va classificar originàriament el llop marsupial dins el gènero ''[[Didelphis]]'', que [[Carl Von Linné|Linneo]] havia creat pels representants de l'orde [[Didelphimorphia]] de marsupials americans, descrivint-ho com ''Didelphis cynocephala''. El descobriment que els marsupials australians eren fonamentalment diferents dels gèneros de mamífers coneguts va conduir a la implementació del mètodo de classificació actual, i el [[1796]] [[Étienne Geoffroy Saint-Hilaire|Geoffroy Saint-Hilaire]] va crear el gènero ''[[Dasyurus]]'', on va situar el llop marsupial en [[1810]]. Per concordança entre la mescla de nomenclatures grega i llatina, el nom de l'espècie fon canviat a '' D. cynocephalus''. En [[1824]] [[Coenraad Jacob Temminck|Temminck]] va establir un nou gènero per a albergar-lo, ''[[Thylacinus]]''.<ref>The Last Tasmanian Tiger: The History and Extinction of the Thylacine. Robert Paddle. 2002. Cambridge University Press.  Pág.5 Isbn=0-521-53154-3. Anglés}}</ref> El seu nom comú prové directament del nom del gènero, originàriament del [[grec antiguo|griego]] ???A??? (''thylakos'', "butaca").<ref>The Concise Oxford Dictionary of English Etymology. T. F. Hoad (Ed.)1986. Oxford University Press. Isbn=0-19-863120-0  Anglés}}</ref>

|fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref> Harris va classificar originàriament el llop marsupial dins el gènero ''[[Didelphis]] '', que [[Carl Von Linné|Linneo]] havia creat pels representants de l'orde [[Didelphimorphia]] de marsupials americans, descrivint-ho com ''Didelphis cynocephala''. El descobriment que els marsupials australians eren fonamentalment diferents dels gèneros de mamífers coneguts va conduir a la implementació del mètodo de classificació actual, i el [[1796]] [[Étienne Geoffroy Saint-Hilaire|Geoffroy Saint-Hilaire]] va crear el gènero ''[[Dasyurus]] '', on va situar el llop marsupial en [[1810]]. Per concordança entre la mescla de nomenclatures grega i llatina, el nom de l'espècie fon canviat a '' D. cynocephalus''. En [[1824]] [[Coenraad Jacob Temminck|Temminck]] va establir un nou gènero per a albergar-lo, ''[[Thylacinus]] ''.<ref>The Last Tasmanian Tiger: The History and Extinction of the Thylacine. Robert Paddle. 2002. Cambridge University Press.  Pág.5 Isbn=0-521-53154-3. Anglés}}</ref> El seu nom comú prové directament del nom del gènero, originàriament del [[grec antiguo|griego]] ???A??? (''thylakos'', "butaca").<ref>The Concise Oxford Dictionary of English Etymology. T. F. Hoad (Ed.)1986. Oxford University Press. Isbn=0-19-863120-0  Anglés}}</ref>

Hi ha dates científics que indiquen que el tilacín és un grup [[Basal (filogènia)|basal]] en el [[arbre filogenètic]] de [[Dasyuromorphia]] i que el [[diable de Tasmaniana]] és l'espècie viva més pròxima. No obstant, un artícul publicat al giner de [[2009]] en la [[revista científica]] [[Genome Research]] basat en el [[genoma mitocondrial]] del tilacín sugerix que ''[[Myrmecobius fasciatus]]'' (el numbat) és el seu parent més pròxim.<ref name="GR1">{{cita web|url=http://genome.cshlp.Org/content/early/2009/01/12/gr.082628.108|título=The mitochondrial genome sequence of the Tasmanian tiger (Thylacinus cynocephalus)|editorial=Genome Research, CSH Press|fecha=12 de giner de 2009| fechaacceso = 5 de març de 2009}}</ref>

Hi ha dates científics que indiquen que el tilacín és un grup [[Basal (filogènia)|basal]] en el [[arbre filogenètic]] de [[Dasyuromorphia]] i que el [[diable de Tasmaniana]] és l'espècie viva més pròxima. No obstant, un artícul publicat al giner de [[2009]] en la [[revista científica]] [[Genome Research]] basat en el [[genoma mitocondrial]] del tilacín sugerix que ''[[Myrmecobius fasciatus]] '' (el numbat) és el seu parent més pròxim.<ref name="GR1">{{cita web|url=http://genome.cshlp.Org/content/early/2009/01/12/gr.082628.108|título=The mitochondrial genome sequence of the Tasmanian tiger (Thylacinus cynocephalus)|editorial=Genome Research, CSH Press|fecha=12 de giner de 2009| fechaacceso = 5 de març de 2009}}</ref>

=== Citades en el text ===

=== Citades en el text ===

{{listaref}}

{{listaref}}