Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
6 bytes afegits ,  18:33 10 jun 2013
m
Text reemplaça - ']]''' a ']] '''
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Jazz.jpg|thumb|200px|Una banda de jazz tocant en un local]]
 
[[Image:Jazz.jpg|thumb|200px|Una banda de jazz tocant en un local]]
El '''''Jazz''''' és un [[gènero musical]], originari de [[Nova Orleans]] ([[Louisiana]], [[Estats Units d'Amèrica]]), a on es barreja una rítmica pròpia dels negres nortamericans (''[[blues]]'', principalment, pero també les ''work songs'', el ''ragtime'', les cançons dels "Minstrels") en una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer ([[trompeta]], [[corneta]], [[clarinet]], [[trombó]], [[tuba]], [[contrabaix|baix]], [[bombo]] i [[platerets]]).
+
El '''''Jazz''''' és un [[gènero musical]], originari de [[Nova Orleans]] ([[Louisiana]], [[Estats Units d'Amèrica]]), a on es barreja una rítmica pròpia dels negres nortamericans (''[[blues]] '', principalment, pero també les ''work songs'', el ''ragtime'', les cançons dels "Minstrels") en una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer ([[trompeta]], [[corneta]], [[clarinet]], [[trombó]], [[tuba]], [[contrabaix|baix]], [[bombo]] i [[platerets]]).
    
Quan estos conjunts s'estabilisaren, substituïren la tuba pel [[contrabaix]], el bombo i platerets per la [[Bateria (instrument musical)|bateria]] i s'afegí el [[piano]]. Esta era la formació de l'Original [[Dixieland Jazz Band]], un grup blanc que amprà la paraula ''jazz'' per primera vegada, en [[1917]].  
 
Quan estos conjunts s'estabilisaren, substituïren la tuba pel [[contrabaix]], el bombo i platerets per la [[Bateria (instrument musical)|bateria]] i s'afegí el [[piano]]. Esta era la formació de l'Original [[Dixieland Jazz Band]], un grup blanc que amprà la paraula ''jazz'' per primera vegada, en [[1917]].  
Llínea 8: Llínea 8:  
En l'estil nomenat "Chicago" - o ''hot jazz'' - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el [[saxofó]] (tenor i alt, principalment), la [[guitarra]] i el [[violí]]. Atres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibrafon, els saxofons barítons i soprano, la [[flauta]], l'orgue i diferents tipos de [[percussió]] (conga , bongos). Aixina, els cantants, tan importants ya des dels inicis dels ''blues'', adoptaren el llenguage nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al ''jazz''.  
 
En l'estil nomenat "Chicago" - o ''hot jazz'' - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el [[saxofó]] (tenor i alt, principalment), la [[guitarra]] i el [[violí]]. Atres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibrafon, els saxofons barítons i soprano, la [[flauta]], l'orgue i diferents tipos de [[percussió]] (conga , bongos). Aixina, els cantants, tan importants ya des dels inicis dels ''blues'', adoptaren el llenguage nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al ''jazz''.  
   −
Un atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]]'', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.  
+
Un atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.  
   −
Després de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]]'' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]]'' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.
+
Després de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.
   −
Des de finals dels 60 i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]]'', ''jazz rock'' o el ''[[funky]]'' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.
+
Des de finals dels 60 i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.
    
== Principals músics ==
 
== Principals músics ==

Menú de navegació