Canvis

Guillem de Castro (edita)

Revisió de 18:30 10 jun 2013

21 bytes afegits , 18:30 10 jun 2013

m

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

Llínea 1: Llínea 1:

'''Guillem de Castro i Bellvís''' ([[Valéncia]], [[4 de novembre]] de [[1569]] – [[Madrit]], [[28 de juliol]] de [[1631]]), en [[espanyol]] ''Guillén de Castro'', fon un [[dramaturc]] valencià d'[[Espanya]], considerat com el més important de la [[escola valenciana]] de fins del [[sigle XVI]] i un dels més destacats de la [[comedia nova lopesca]], desenrollada a partir de la irrupció en el teatre de [[Lope de Vega]].

−

Contant les seues comèdies publicades —Un total de 26— I les que se li poden atribuir, es conserven d'este autor al voltant de 35 obres dramàtiques. La seua fama es deu principalment a la seua obra ''[[Les joventuts del Cid]]'' (escrita entre [[1605]]<ref>La data ''post quem'' més autorisada actualment és [[1605]] per ser la de publicació del ''Romancer i Història del Cid'' de Juan d'Escobar ([[Lisboa]], [[1605]]) que conté diversos romanços utilisats directament per Guillem de Castro com a font de la seua obra. Veja: {{Cita|S. Arata reconeix clarament el paper que va eixercir en els antecedents de la peça La ''Història i Romancer del Cid'', de Juan d'Escobar, Lisboa 1605, edició que continua desconeixent C. Faliu en 1989, a pesar de la seua publicació per Antonio Rodríguez-Moñino, en [[1973]] (Madrid, Castalia). S. Arata atribuïx com a terme ''post quem'' de la redacció de la peça de Guillem la data de publicació d'aquella important recopilació de romanços (que fon tema d'estudi de la nostra tesi no publicada, ''El «Romancer i Història del Cid» de Juan d'Escobar, [[1605]]'', Toulouse-LeMirail, [[1977]]).|Françoise Cazal, ''op. cit.'', [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/072/072_095.Pdf ps. 93-123].}}

+

Contant les seues comèdies publicades —Un total de 26— I les que se li poden atribuir, es conserven d'este autor al voltant de 35 obres dramàtiques. La seua fama es deu principalment a la seua obra ''[[Les joventuts del Cid]] '' (escrita entre [[1605]]<ref>La data ''post quem'' més autorisada actualment és [[1605]] per ser la de publicació del ''Romancer i Història del Cid'' de Juan d'Escobar ([[Lisboa]], [[1605]]) que conté diversos romanços utilisats directament per Guillem de Castro com a font de la seua obra. Veja: {{Cita|S. Arata reconeix clarament el paper que va eixercir en els antecedents de la peça La ''Història i Romancer del Cid'', de Juan d'Escobar, Lisboa 1605, edició que continua desconeixent C. Faliu en 1989, a pesar de la seua publicació per Antonio Rodríguez-Moñino, en [[1973]] (Madrid, Castalia). S. Arata atribuïx com a terme ''post quem'' de la redacció de la peça de Guillem la data de publicació d'aquella important recopilació de romanços (que fon tema d'estudi de la nostra tesi no publicada, ''El «Romancer i Història del Cid» de Juan d'Escobar, [[1605]] '', Toulouse-LeMirail, [[1977]]).|Françoise Cazal, ''op. cit.'', [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/072/072_095.Pdf ps. 93-123].}}

−

Veja també en el pròlec a l'edició de [[1996]] de ''Les joventuts de Rodrigo'' de Stefano Arata: {{Cita|En el que a la nostra comèdia es referix, si la data ''davant de quem'' de [[1615]] resulta verosímil, el terme ''post quem'' té que anitciparse a 1605, any en què es publica la ''Història i Romancer del Cid'' de Juan d'Escobar, llibre que va tindre certa importància en la gènessi de l'obra, i que Bruerton per error pensava publicat només set anys més tard.|Stefano Arata, «Pròleg», ''op. cit.'', ps. XXXII-XXXIII.}}</ref> i [[1615]]), basada en el cicle de [[romanç]]s [[Rodrigo Díaz de Vivar|cidianos]], que fon imitada per [[Pierre Corneille]] en ''[[Le Cid]]'' ([[1636]]).

+

Veja també en el pròlec a l'edició de [[1996]] de ''Les joventuts de Rodrigo'' de Stefano Arata: {{Cita|En el que a la nostra comèdia es referix, si la data ''davant de quem'' de [[1615]] resulta verosímil, el terme ''post quem'' té que anitciparse a 1605, any en què es publica la ''Història i Romancer del Cid'' de Juan d'Escobar, llibre que va tindre certa importància en la gènessi de l'obra, i que Bruerton per error pensava publicat només set anys més tard.|Stefano Arata, «Pròleg», ''op. cit.'', ps. XXXII-XXXIII.}}</ref> i [[1615]]), basada en el cicle de [[romanç]]s [[Rodrigo Díaz de Vivar|cidianos]], que fon imitada per [[Pierre Corneille]] en ''[[Le Cid]] '' ([[1636]]).

== Biografia ==

−

Fill de Castellana Bellvís, noble valenciana els antepassats del qual deyen remontar-se al rei [[Joan I d'Aragó]] i de Francesc de Castro i Palafox, «ilustre cavaller»,<ref>Veja respecte d'això de la suposta pero errònea ascendència de [[Laín Calvo]] per part Paterna la tesis doctoral de Domingo Carvajal (2006), que afirma {{Cita|El marchamo de noblea dels antepassats paterns de Guillem es remontaria tan sols al seu yayo, el senyor [[Beltrán de Castro]], a qui Carles I hauria otorgat el privilegi de noblea per a ell i per a tot el seu llinage el 9 d'octubre de [[1542]], en recompensa pels servicis prestats en la campanya de les Índies [...] alguns estudiosos com E. Mérimée (p. xij de la «Introducció» al seu ''Première partie de joventuts del Cid'', (Toulouse, E. Privat, [[1890]]) han fet descendir erròneament [a Francisco de Castro i Palafox] del juge castellà Laín Calvo i del Cid.|Gemma Domingo Carvajal, ''op. cit.'', [http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0228106-104711//02.GDC_CAP2.Pdf ps. 3 i 4.]}}</ref> als vint-i-un anys va intervindre en una coneguda justa poètica celebrada durant les bodes de Francesc Palafox, [[senyor d'Ariza]] i Lucrècia de Moncada; les esposalles i la participació del jove poeta fon reflectida per [[Francisco Agustín i Tárrega]] en la seua comèdia ''El prat de [[Valéncia]]''.

+

Fill de Castellana Bellvís, noble valenciana els antepassats del qual deyen remontar-se al rei [[Joan I d'Aragó]] i de Francesc de Castro i Palafox, «ilustre cavaller»,<ref>Veja respecte d'això de la suposta pero errònea ascendència de [[Laín Calvo]] per part Paterna la tesis doctoral de Domingo Carvajal (2006), que afirma {{Cita|El marchamo de noblea dels antepassats paterns de Guillem es remontaria tan sols al seu yayo, el senyor [[Beltrán de Castro]], a qui Carles I hauria otorgat el privilegi de noblea per a ell i per a tot el seu llinage el 9 d'octubre de [[1542]], en recompensa pels servicis prestats en la campanya de les Índies [...] alguns estudiosos com E. Mérimée (p. xij de la «Introducció» al seu ''Première partie de joventuts del Cid'', (Toulouse, E. Privat, [[1890]]) han fet descendir erròneament [a Francisco de Castro i Palafox] del juge castellà Laín Calvo i del Cid.|Gemma Domingo Carvajal, ''op. cit.'', [http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0228106-104711//02.GDC_CAP2.Pdf ps. 3 i 4.]}}</ref> als vint-i-un anys va intervindre en una coneguda justa poètica celebrada durant les bodes de Francesc Palafox, [[senyor d'Ariza]] i Lucrècia de Moncada; les esposalles i la participació del jove poeta fon reflectida per [[Francisco Agustín i Tárrega]] en la seua comèdia ''El prat de [[Valéncia]] ''.

No va tardar molt a ingressar en la famosa [[Acadèmia dels Nocturns]] de Valéncia en el seudònim de «Secret». En este ambient es va iniciar en el cultiu les lletres i la composició de comèdies en el mencionat dramaturc, el canonge Tárrega, [[Gaspar Aguilar]] i [[Miguel Beneyto]], en els que publica les seues dos primeres obres teatrals, ''L'amor constant'' i ''El cavaller bovo'', en una edició conjunta de [[1608]].<ref>VV. AA., ''Dotze comèdies famoses de quatre poetes naturals de la [...] ciutat de Valéncia'', Valéncia, Aurelio Mey, [[1608]].</ref>

Llínea 16: Llínea 16:

Buscant ampar, cap a [[1601]] va entrar al servici de [[Carlos de Borja]], [[ducat de Gandía|duc de Gandia]], com «procurador general». En [[1606]] es troba en [[Itàlia]] servint al [[virrei de Nàpols]], [[Juan Alonso Pimentel d'Herrera]], [[comte de Benavente]], i poc després fon nomenat pel virrei [[governador]] de [[Scigliano]]. Va tornar cap a [[1609]] a Valéncia, a on va contraure una greu malaltia que li va mantindre convalescent durant tres anys. En la seua ciutat natal va intentar revitalisar les acadèmies poètiques creant en [[1616]] la «[[Acadèmia dels Montanyesos del Parnàs]]».<ref>Vicente L. Simó Santonja, [http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/08/03/academia_de_los_montaneses_del_parnaso_1 «Acadèmia dels montanyesos del Parnàs»], ''Valéncia Hui'', 3-8-2008.</ref> En [[1618]] s'imprimix en [[Valéncia]] la ''Primera Part'' de les seues comèdies, dotze obres que comprenien drames des de la seua primera etapa valenciana de 1593.<ref>Guillén de Castro, ''Primera Part de les comèdies del senyor Guillén de Castro natural de la ciutat de Valéncia'', Valéncia, Felipe Mey, [[1618]].</ref>

−

A finals d'eixe any o començaments del [[1619]] va anar a provar fortuna en l'escena [[Madrit|madrilenya]] servint a [[Juan Téllez Girón]], [[marqués de Peñafiel]], primogènit del senyor [[Pedro Téllez-Girón (I Duc d'Osuna)|Pedro Girón]], [[Duc d'Osuna]]; allí participa en numerosos certàmens poètics, com els convocats en [[1619]] per la beatificació i canonisació de [[Isidre Llaurador|sant Isidre]]. En este periodo es va intensificar notablement la seua activitat lliterària. Les seues obres són representades per la companyia de [[Antonio de Prado]] i obté el ple reconeiximent com a poeta dramàtic, puix rep els elogis de [[Lope de Vega]], [[Miguel de Cervantes]], [[Baltasar Gracián]] i d'atres dramaturcs contemporaneus. La seua obra ''[[Les joventuts del Cid]]'' fon valorada ya en estos anys com un fita del drama històric nacional. També va triumfar en la comèdia, mercé a l'èxit de la mitològica ''Dido i Enees'', que va supondre el torrejament de l'actriu Ángela Dido, al paper de la qual va deure el seu nom artístic.

+

A finals d'eixe any o començaments del [[1619]] va anar a provar fortuna en l'escena [[Madrit|madrilenya]] servint a [[Juan Téllez Girón]], [[marqués de Peñafiel]], primogènit del senyor [[Pedro Téllez-Girón (I Duc d'Osuna)|Pedro Girón]], [[Duc d'Osuna]]; allí participa en numerosos certàmens poètics, com els convocats en [[1619]] per la beatificació i canonisació de [[Isidre Llaurador|sant Isidre]]. En este periodo es va intensificar notablement la seua activitat lliterària. Les seues obres són representades per la companyia de [[Antonio de Prado]] i obté el ple reconeiximent com a poeta dramàtic, puix rep els elogis de [[Lope de Vega]], [[Miguel de Cervantes]], [[Baltasar Gracián]] i d'atres dramaturcs contemporaneus. La seua obra ''[[Les joventuts del Cid]] '' fon valorada ya en estos anys com un fita del drama històric nacional. També va triumfar en la comèdia, mercé a l'èxit de la mitològica ''Dido i Enees'', que va supondre el torrejament de l'actriu Ángela Dido, al paper de la qual va deure el seu nom artístic.

Fon nomenat [[Orde de Santiago|cavaller de Santiago]] en [[1623]] encara que, pel fet que fon involucrat en [[1624]] com a supost instigador de la mort d'un cavalleriç del [[nunci]] (assunt del que fon absolt), no va poder vestir els codiciats hàbits. En [[1625]] va contraure nou matrimoni en Ángela María Salgado, una dama de companyia de l'esposa del seu protector el ya Duc d'Osuna, una jove més de trenta anys menor que ell. Estranya un matrimoni tan desigual quan en les seues comèdies havia satirisat sovint el casament entre hòmens d'edat provecta i jovenetes. No obstant Guillem havia passat tota la seua vida buscant la protecció de la noblea degut als seus freqüents problemes econòmics. El dot d'esta joveneta li va permetre passar en esplai els anys que li restaven de vida. En el terreny lliterari, mana imprimir la ''Part Segona'' de les seues comèdies,<ref>Guillén de Castro, ''Part Segona de les comèdies del senyor Guillem de Castro'', [[Valéncia]], Miguel Sorolla, [[1625]].</ref> que fon l'últim volum d'obres dramàtiques que va publicar. La resta de la seua obra atribuïda o en colaboració, ha segut recopilada a partir de manuscrits solts i edicions dels representants de l'época. Va morir el 28 de juliol de [[1631]] després de testar a favor de la seua esposa.

== Obra ==

−

Va compondre gran varietat d'obres teatrals. El seu [[drama]] més célebre és ''[[Les joventuts del Cid]]'', que més tart adaptaria [[Pierre Corneille|Corneille]] en ''[[El Cid (Corneille)|El Cid]]''. Va escriure una segona part d'esta obra, ''Les joventuts del Cid, comèdia segona'' o ''Segona de les gestes del Cid'' (com resa l'índex de l'edició de les seues comèdies), habitualment coneguda i editada com ''Les gestes del Cid''. També fon estimat per la seua creació de caràcters, mostra d'això seria l'engalanat protagoniste de ''El Narciso segons la seua opinió''.

+

Va compondre gran varietat d'obres teatrals. El seu [[drama]] més célebre és ''[[Les joventuts del Cid]] '', que més tart adaptaria [[Pierre Corneille|Corneille]] en ''[[El Cid (Corneille)|El Cid]] ''. Va escriure una segona part d'esta obra, ''Les joventuts del Cid, comèdia segona'' o ''Segona de les gestes del Cid'' (com resa l'índex de l'edició de les seues comèdies), habitualment coneguda i editada com ''Les gestes del Cid''. També fon estimat per la seua creació de caràcters, mostra d'això seria l'engalanat protagoniste de ''El Narciso segons la seua opinió''.

Tres de les seues peces s'inspiren en obres de [[Miguel de Cervantes]]: ''El curiós impertinent'', convertida en una tragèdia de to còmic, ''La força de la sanc'' i ''El senyor Quixot de la Mancha'', en la que els dos universals figures són només un contrapunt còmic d'humor directe d'entremés als amors creuats de Cardenio, Luscinda, Ferrando i Dorotea.

Llínea 32: Llínea 32:

De totes maneres el tiranicidi portat a les seues últimes conseqüències només fon mostrat en to de comèdia en ''Els malcasats de Valéncia'' i en una tragèdia pura: ''L'amor constant'', una de les seues dos primeres obres dramàtiques, composta entre [[1596]] i [[1599]]. En esta época el pensament [[Humanisme|humanista]] del [[sigle XVI]] abordava en freqüència estos assunts, com es pot observar en les tragèdies de [[Cristóbal de Virués]]. Posteriorment, d'acort en l'espirit dels pensadors polítics del [[sigle XVII|XVII]], '''Guillem de Castro''' s'abstindrà de propondre el regicidi com a solució als problemes d'un cos social oprimit. No obstant, el tema va seguir present d'alguna manera en ''Les joventuts del Cid. Comèdia segona'' en el tractament del personage de [[Sancho II de Castella]] qui, abusant de les seues prerrogatives reals, desobedix el testament de son pare [[Ferrando I el Magne]] i és mort a traïció per [[Vellido Dolfos]], a qui la providència divina infon valor. Ya no és una decisió humana, sino un castic del Deu cristià contra un mal rei.

−

En el terreny de la comèdia Guillem part sobretot del desenroll minuciós d'una intriga complexa, d'un embroll inteligent, basat en equívocs, malentesos, i virages en la [[peripècia]] que, no obstant, són solucionats com a premi a la virtut dels amants. Insistix en el plantejament dels problemes privats en el matrimoni, lo que és poc habitual en el teatre barroc espanyol. Juan Luis Alborg<ref>Juan Luis Alborg, ''Història de la lliteratura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. [[1967]]), ps. 335-344.</ref> aduïx l'eixemple de la doble insatisfacció conjugal de les parelles de ''Els mal casats de [[Valéncia]]''.

+

En el terreny de la comèdia Guillem part sobretot del desenroll minuciós d'una intriga complexa, d'un embroll inteligent, basat en equívocs, malentesos, i virages en la [[peripècia]] que, no obstant, són solucionats com a premi a la virtut dels amants. Insistix en el plantejament dels problemes privats en el matrimoni, lo que és poc habitual en el teatre barroc espanyol. Juan Luis Alborg<ref>Juan Luis Alborg, ''Història de la lliteratura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. [[1967]]), ps. 335-344.</ref> aduïx l'eixemple de la doble insatisfacció conjugal de les parelles de ''Els mal casats de [[Valéncia]] ''.

Un dels seus grans temes és l'anàlisis de la verdadera amistat i l'integritat del valor i la virtut, tot això reflectit en una de les seues obres mestres, ''El curiós impertinent''. També destaca (i ho eixemplifica esta obra) el tractament de la dona com a personage fort que és capaç de manejar les voluntats dels personages circumdants i els fils del propi destí.

Llínea 43: Llínea 43:

La seua formació i apetències són les d'un cortesà humaniste, més que les d'un [[Teologia|teòlec]] com [[Calderón de la Barca|Calderón]] o un flare, com [[Tirso de Molina|Tirso]] o un especialiste en la història sagrada, ordenat sacerdot en la seua madurea, com Lope de Vega. La seua concepció urbana i profana de la dramatúrgia li va alluntar també del problema de l'honra del vilà i els problemes del camp espanyol.

−

Agarra els seus assunts de fonts molt diverses: de les llegendes històriques espanyoles, del romancer ([[El Cid|cidià]] i [[Carlomagno|carolingi]] en ''El naiximent de Montesinos'') i de la mitologia en ''Dido i Enees'' o ''Oroneta i Filomena''. També s'ha senyalat l'importància de l'observació de costums contemporànees (i inclús de les seues pròpies experiències matrimonials), present en obres com ''Els malcasats de [[Valéncia]]''.

+

Agarra els seus assunts de fonts molt diverses: de les llegendes històriques espanyoles, del romancer ([[El Cid|cidià]] i [[Carlomagno|carolingi]] en ''El naiximent de Montesinos'') i de la mitologia en ''Dido i Enees'' o ''Oroneta i Filomena''. També s'ha senyalat l'importància de l'observació de costums contemporànees (i inclús de les seues pròpies experiències matrimonials), present en obres com ''Els malcasats de [[Valéncia]] ''.

=== Personages ===

Llínea 88: Llínea 88:

==== ''El Narciso segons la seua opinió'' ====

−

Escrita entre [[1612]] i [[1615]], esta obra ha segut considerada el precedent de la «[[comèdia de figurant]]», desenrollada plenament en la segona generació de dramaturcs barrocs, en obres com ''[[El bonico el senyor Diego]]'' ([[1662]]), de [[Agustín Moreto]].

+

Escrita entre [[1612]] i [[1615]], esta obra ha segut considerada el precedent de la «[[comèdia de figurant]]», desenrollada plenament en la segona generació de dramaturcs barrocs, en obres com ''[[El bonico el senyor Diego]] '' ([[1662]]), de [[Agustín Moreto]].

==== ''Les joventuts del Cid'' ====

−

Composta entre [[1605]] i [[1615]] i de caràcter històric-llegendari, està inspirada en el cicle de [[romanç]]s sobre el Cid i ha segut considerada tradicionalment per la crítica com l'obra cima de Guillén de Castro. La intriga descendix d'una cadena que conecta l'èpica tardana de les ''[[Joventuts de Rodrigo]]'' i les cròniques [[Alfons X el Sabio|alfonsines]] en el romancer i d'ací es refon en la tradició dramàtica d'utilisar les llegendes històriques per a crear un teatre nacional, llabor que devem tant a Lope de Vega com a '''Guillén de Castro'''.<ref>Hostaler Romans ya parlava del «bon instint d'apoderar-se dels assunts històrics i cavallerescs nacionals més propis per a excitar la simpatia del públic espanyol, Calcant-los sobre els nostres antics romancers, i impregnant-los en el seu mateix colorit» en ''Dramàtics contemporanis a [[Lope de Vega]]'', [[Madrit]], Biblioteca d'Autors Espanyols, [[1951]] (1a edició de [[1857]]), p. XXIX. ''Apud'' Gemma Domingo Carvajal, [http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0228106-104711//02.GDC_CAP2.Pdf ''op. cit.'', cap. II, p. 39.]</ref>

+

Composta entre [[1605]] i [[1615]] i de caràcter històric-llegendari, està inspirada en el cicle de [[romanç]]s sobre el Cid i ha segut considerada tradicionalment per la crítica com l'obra cima de Guillén de Castro. La intriga descendix d'una cadena que conecta l'èpica tardana de les ''[[Joventuts de Rodrigo]] '' i les cròniques [[Alfons X el Sabio|alfonsines]] en el romancer i d'ací es refon en la tradició dramàtica d'utilisar les llegendes històriques per a crear un teatre nacional, llabor que devem tant a Lope de Vega com a '''Guillén de Castro'''.<ref>Hostaler Romans ya parlava del «bon instint d'apoderar-se dels assunts històrics i cavallerescs nacionals més propis per a excitar la simpatia del públic espanyol, Calcant-los sobre els nostres antics romancers, i impregnant-los en el seu mateix colorit» en ''Dramàtics contemporanis a [[Lope de Vega]] '', [[Madrit]], Biblioteca d'Autors Espanyols, [[1951]] (1a edició de [[1857]]), p. XXIX. ''Apud'' Gemma Domingo Carvajal, [http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0228106-104711//02.GDC_CAP2.Pdf ''op. cit.'', cap. II, p. 39.]</ref>

L'obra conté abundants passages de gran vigor poètic i emocionat lirisme, com es pot apreciar en el [[monòlec]] de Rodrigo que, després de conéixer l'afront patit per son pare, es dispon a reparar l'ofensa, conscient de la desgràcia que en els amors de Ximena tal acte pot ocasionar:

Llínea 145: Llínea 145:

'''Comèdies publicades'''

−

* ''[[L'amor constant]]'' (1596-99)

+

* ''[[L'amor constant]] '' (1596-99)

* ''El cavaller bovo'' (1595-1604, prob. A. De 1599)

−

* ''[[Dido i Enees (Guillem de Castro)|Dido i Enees]]'' (a. De 1599)

+

* ''[[Dido i Enees (Guillem de Castro)|Dido i Enees]] '' (a. De 1599)

* ''El desengany feliç'' (h. 1599)

* ''El naiximent de Montesinos'' (1595-1602, prob. H. 1599)

−

* ''[[El comte Alarcos]]'' (h. 1600-1602)

+

* ''[[El comte Alarcos]] '' (h. 1600-1602)

−

* ''[[Els malcasats de Valéncia]]'' (a. De 1608, 1595?-1604?)

+

* ''[[Els malcasats de Valéncia]] '' (a. De 1608, 1595?-1604?)

* ''La humilitat superba'' (a. De 1605, 1595?-1605?)

−

* ''[[El curiós impertinent (Guillem de Castro)|El curiós impertinent]]'' (h. 1606)

+

* ''[[El curiós impertinent (Guillem de Castro)|El curiós impertinent]] '' (h. 1606)

−

* ''[[El senyor Quixot de la Mancha (Guillem de Castro)|Don Quixot de la Mancha]]'' (h. 1606)

+

* ''[[El senyor Quixot de la Mancha (Guillem de Castro)|Don Quixot de la Mancha]] '' (h. 1606)

* ''El Comte d'Anar-los'' (1605-1608)

* ''Oroneta i Filomena'' (1608?-1612?)

* ''La veritat desentranyada i enganyós casament'' (1608?-1612?)

−

* ''[[La força de la sanc (Guillem de Castro)|La força de la sanc]]'' (1613-1614)

+

* ''[[La força de la sanc (Guillem de Castro)|La força de la sanc]] '' (1613-1614)

−

* ''[[El perfecte cavaller]]'' (1610?-1615?)

+

* ''[[El perfecte cavaller]] '' (1610?-1615?)

−

* ''[[El Narciso segons la seua opinió]]'' (1612?-1615?)

+

* ''[[El Narciso segons la seua opinió]] '' (1612?-1615?)

* ''[[Les joventuts del Cid]]. Comèdia primera'' (1605-1615)

* ''Les joventuts del Cid. Comèdia segona'' (1605-1615), coneguda com ''Les gestes del Cid''

Admin

Burócrates, Administradors d'interfaç, Administradors

3686

edicions