Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | image_mapa = 250px-United States (orthographic projection) svg.png | | | image_mapa = 250px-United States (orthographic projection) svg.png |
| | | |
− | | lema_nacional =<br />''[[E Pluribus Unum]]'' ([[llatí]]: «De molts, u»; des de 1789)<br />''[[In God We Trust]]'' ([[Idioma anglés|anglés]]: «En Deu confiem»; des de 1956) | + | | lema_nacional =<br />''[[E Pluribus Unum]] '' ([[llatí]]: «De molts, u»; des de 1789)<br />''[[In God We Trust]] '' ([[Idioma anglés|anglés]]: «En Deu confiem»; des de 1956) |
| | himne_nacional =[[The Star-Spangled Banner]] | | | himne_nacional =[[The Star-Spangled Banner]] |
| | capital =[[Washington, DC]] | | | capital =[[Washington, DC]] |
Llínea 95: |
Llínea 95: |
| [[Image:778px-WomanFactory1940s.jpg|thumb|250px|Durant la Segona Guerra Mundial el treball de les nortamericanes en les fàbriques va contribuir a tirar avant la producció de suministraments]] | | [[Image:778px-WomanFactory1940s.jpg|thumb|250px|Durant la Segona Guerra Mundial el treball de les nortamericanes en les fàbriques va contribuir a tirar avant la producció de suministraments]] |
| | | |
− | A l'esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en [[1914]], els Estats Units es mantingué neutral. Els nortamericans es van solidarisar en els britànics i francesos, a pesar que molts ciutadans, sobretot els originaris d'[[Irlanda]] i [[Alemanya]], s'opongueren a l'intervenció.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, p. 576. ISBN 0-395-51372-3.</ref> En [[1917]], els Estats Units es sumaren als [[aliats]], contribuint a la derrota de les ''[[Potències centrals]]''. Poc favorable a participar en assunts europeus, el Senat no ratificà el [[Tractat de Versalles]], que va establir la [[Societat de nacions]]. El país aplicà una política de [[unilateralisme]], que rallava en el [[aïllacionisme]].<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Súper Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, p. 418. ISBN 0-7386-0070-9.</ref> En [[1920]], el [[Declaració dels Drets de la Dòna i la Ciutadania|moviment dels drets de la dòna]] va guanyar l'aprovació d'una esmena constitucional per a otorgar a les dònes el [[sufragi]]. En part degut al seu servici en la guerra, els americans natius obtingueren la ciutadania dels Estats Units en la Llei de ciutadania índia de [[1924]]. | + | A l'esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en [[1914]], els Estats Units es mantingué neutral. Els nortamericans es van solidarisar en els britànics i francesos, a pesar que molts ciutadans, sobretot els originaris d'[[Irlanda]] i [[Alemanya]], s'opongueren a l'intervenció.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, p. 576. ISBN 0-395-51372-3.</ref> En [[1917]], els Estats Units es sumaren als [[aliats]], contribuint a la derrota de les ''[[Potències centrals]] ''. Poc favorable a participar en assunts europeus, el Senat no ratificà el [[Tractat de Versalles]], que va establir la [[Societat de nacions]]. El país aplicà una política de [[unilateralisme]], que rallava en el [[aïllacionisme]].<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Súper Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, p. 418. ISBN 0-7386-0070-9.</ref> En [[1920]], el [[Declaració dels Drets de la Dòna i la Ciutadania|moviment dels drets de la dòna]] va guanyar l'aprovació d'una esmena constitucional per a otorgar a les dònes el [[sufragi]]. En part degut al seu servici en la guerra, els americans natius obtingueren la ciutadania dels Estats Units en la Llei de ciutadania índia de [[1924]]. |
| | | |
| Durant la major part de la [[anys 1920|década de 1920]], els Estats Units fruïxen d'un periodo de prosperitat disminuint el desequilibri mentres creixien els guanys de les granges industrials. Un aument del deute i un mercat de valors unflat culminà en la [[Dijous Negro|caiguda de 1929]] que desencadenà la Gran Depressió. Després de la seua elecció com a president en [[1932]], [[Franklin D. Roosevelt]] va respondre en el [[New Doneal]], una série de polítiques d'aument de l'intervenció del govern en l'economia. La [[Dust Bowl]] de mijan dels [[anys 30|anys 1930]] deixà diverses comunitats d'agricultors empobrits i estimulant una nova onada de migració occidental. La nació es recupera de la depressió econòmica, fins a la movilisació industrial estimulada per la seua entrada en la [[Segona Guerra Mundial]]. Els Estats Units, oficialment neutral durant les primeres etapes de la guerra, inicià el suministrament de material als aliats en març de [[1941]] a través del [[Programa de Préstam i Arrendament]]. | | Durant la major part de la [[anys 1920|década de 1920]], els Estats Units fruïxen d'un periodo de prosperitat disminuint el desequilibri mentres creixien els guanys de les granges industrials. Un aument del deute i un mercat de valors unflat culminà en la [[Dijous Negro|caiguda de 1929]] que desencadenà la Gran Depressió. Després de la seua elecció com a president en [[1932]], [[Franklin D. Roosevelt]] va respondre en el [[New Doneal]], una série de polítiques d'aument de l'intervenció del govern en l'economia. La [[Dust Bowl]] de mijan dels [[anys 30|anys 1930]] deixà diverses comunitats d'agricultors empobrits i estimulant una nova onada de migració occidental. La nació es recupera de la depressió econòmica, fins a la movilisació industrial estimulada per la seua entrada en la [[Segona Guerra Mundial]]. Els Estats Units, oficialment neutral durant les primeres etapes de la guerra, inicià el suministrament de material als aliats en març de [[1941]] a través del [[Programa de Préstam i Arrendament]]. |
Llínea 208: |
Llínea 208: |
| A principis del [[sigle XX]], la població nortamericana estava en una mija d'edat de 23 anys, lo qual fea que es considerara com un país jove. En l'actualitat, la mija se situa en els 35,3 anys, la més alta de tots els temps. La [[piràmide d'edat]] de la població nortamericana ha pres una forma més rectangular, és dir, més estable, en 2000 que en 1900 quan esta era en la seua totalitat progressiva. Les proporcions no escomencen a decaure en cada grup d'edat fins després de les edats de 35-39 anys (que correspon essencialment a la gent que va nàixer entre [[1960]] i [[1964]]). Algunes variacions en la piràmide ocorren en el ranc d'edats de 20 a 29 anys, on s'observa un entrada en esta. Açò és conseqüència dels pocs naiximents que es donaren lloc en els setanta degut, segurament, a l'aparició de la píndola anticonceptiva. | | A principis del [[sigle XX]], la població nortamericana estava en una mija d'edat de 23 anys, lo qual fea que es considerara com un país jove. En l'actualitat, la mija se situa en els 35,3 anys, la més alta de tots els temps. La [[piràmide d'edat]] de la població nortamericana ha pres una forma més rectangular, és dir, més estable, en 2000 que en 1900 quan esta era en la seua totalitat progressiva. Les proporcions no escomencen a decaure en cada grup d'edat fins després de les edats de 35-39 anys (que correspon essencialment a la gent que va nàixer entre [[1960]] i [[1964]]). Algunes variacions en la piràmide ocorren en el ranc d'edats de 20 a 29 anys, on s'observa un entrada en esta. Açò és conseqüència dels pocs naiximents que es donaren lloc en els setanta degut, segurament, a l'aparició de la píndola anticonceptiva. |
| | | |
− | Durant este sigle, la població de més de 65 anys s'ha multiplicat per deu. En [[1900]] eren 3,1 millons i en [[2000]] foren 35,0 millons de persones. En l'actualitat són 37 millons. Així mateix, es produirà un ràpit creiximent de la població major de 64 anys en [[2011]], quan la primera generació del ''[[baby-boom]]'' aplegue a l'edat de 65 anys. Segons les proyeccions de l'Oficina del Cens arribarien a la sifra de 40.244.000 de persones en [[2010]]. | + | Durant este sigle, la població de més de 65 anys s'ha multiplicat per deu. En [[1900]] eren 3,1 millons i en [[2000]] foren 35,0 millons de persones. En l'actualitat són 37 millons. Així mateix, es produirà un ràpit creiximent de la població major de 64 anys en [[2011]], quan la primera generació del ''[[baby-boom]] '' aplegue a l'edat de 65 anys. Segons les proyeccions de l'Oficina del Cens arribarien a la sifra de 40.244.000 de persones en [[2010]]. |
| | | |
| == Cultura == | | == Cultura == |