Canvis

Una '''enciclopèdia''' ([[grec]]: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], ''instrucció en un círcul'') és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.

Una '''enciclopèdia''' ([[grec]]: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], ''instrucció en un círcul'') és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.

La noció més moderna d'enciclopèdia de propòsit general i d'àmplia distribució data de l'época de [[Denis Diderot]] i els [[enciclopedistes del sigle XVIII]]. El major èxit del periodo de l'[[Ilustració]] del [[sigle XVIII]] és la ''[[Encyclopédie]]'' compilada per un grup d'escritors i hòmens de ciència francesos. De manera plenament conscient, estos hòmens estaven donant l'esquena tant a la [[religió]] com a la [[metafísica]] com a fonts de coneiximent, veent en la [[ciència]] pura una nova força motriu intelectual. Van reunir en una vasta obra tots els coneiximents científics de l'época, no com un simple registre alfabètic, sino com un relat del modo científic d'enfrontar-se al món.  

La noció més moderna d'enciclopèdia de propòsit general i d'àmplia distribució data de l'época de [[Denis Diderot]] i els [[enciclopedistes del sigle XVIII]]. El major èxit del periodo de l'[[Ilustració]] del [[sigle XVIII]] és la ''[[Encyclopédie]] '' compilada per un grup d'escritors i hòmens de ciència francesos. De manera plenament conscient, estos hòmens estaven donant l'esquena tant a la [[religió]] com a la [[metafísica]] com a fonts de coneiximent, veent en la [[ciència]] pura una nova força motriu intelectual. Van reunir en una vasta obra tots els coneiximents científics de l'época, no com un simple registre alfabètic, sino com un relat del modo científic d'enfrontar-se al món.  

Estos escritors esperaven forjar un poderós instrument per a lluitar contra l'[[obscurantisme]] de les autoritats polítiques i religioses. La majoria de les figures culturals i científiques de l'época van colaborar en eixa empresa, destacant [[Jean Li Rond d'Alembert|D'Alembert]], [[Diderot]] i [[Voltaire]].

Estos escritors esperaven forjar un poderós instrument per a lluitar contra l'[[obscurantisme]] de les autoritats polítiques i religioses. La majoria de les figures culturals i científiques de l'época van colaborar en eixa empresa, destacant [[Jean Li Rond d'Alembert|D'Alembert]], [[Diderot]] i [[Voltaire]].

Entre les temàtiques, destaquen: ''Enciclopèdia Cattolica'', ''New Catholic Encyclopaedia'', ''Encyclopaedia Judaica'' i ''Encyclopedie de l'islam''

Entre les temàtiques, destaquen: ''Enciclopèdia Cattolica'', ''New Catholic Encyclopaedia'', ''Encyclopaedia Judaica'' i ''Encyclopedie de l'islam''

En l'adveniment de l'informàtica sorgixen les enciclopèdies [[multimèdia]] que afigen a la tradicional informació textual i pictòrica elements [[audiovisual]]s. Eixemples d'estes són ''[[Encarta]]'', ''[[Enciclonet]]'' i ''[[Wikipedia]]'' i [[Uiquipèdia en valencià]], que poden consultar-se per mig de discs òptics o en internet.

En l'adveniment de l'informàtica sorgixen les enciclopèdies [[multimèdia]] que afigen a la tradicional informació textual i pictòrica elements [[audiovisual]]s. Eixemples d'estes són ''[[Encarta]] '', ''[[Enciclonet]] '' i ''[[Wikipedia]] '' i [[Uiquipèdia en valencià]], que poden consultar-se per mig de discs òptics o en internet.

== Les primeres enciclopèdies ==

== Les primeres enciclopèdies ==

* 23-79. ''[[Naturalis Història]]'' de [[Plinio el Vell]].

* 23-79. ''[[Naturalis Història]] '' de [[Plinio el Vell]].

* 627-630. ''[[Etimologies]]'' de [[Sant Isidor]].

* 627-630. ''[[Etimologies]] '' de [[Sant Isidor]].

* 990 aprox. ''[[Sua]]'' de [[Suidas (lexicógraf)|Suidas]].

* 990 aprox. ''[[Sua]] '' de [[Suidas (lexicógraf)|Suidas]].

* c. 1180 ''[[Hortus deliciarum]]'', de [[Ferrada de Landsberg]].

* c. 1180 ''[[Hortus deliciarum]] '', de [[Ferrada de Landsberg]].

* 12?? ([[sigle XIII]]). ''[[Speculum Majus]]'' de [[Vincent de Beauvais]].

* 12?? ([[sigle XIII]]). ''[[Speculum Majus]] '' de [[Vincent de Beauvais]].

* 1260-1267. ''[[Els Llibres del Tesor]]'' de [[Brunetto Latini]].

* 1260-1267. ''[[Els Llibres del Tesor]] '' de [[Brunetto Latini]].

* 1403-1407. ''[[Yongle Dadian]]'' (????) (durant la [[Dinastia Ming]]).

* 1403-1407. ''[[Yongle Dadian]] '' (????) (durant la [[Dinastia Ming]]).

* 1559. ''[[Encyclopaedia seu orbis disciplinarum tam sacrarum quam prophanarum epistemon]]'' de [[Paul Scalich]].

* 1559. ''[[Encyclopaedia seu orbis disciplinarum tam sacrarum quam prophanarum epistemon]] '' de [[Paul Scalich]].

* 1620. ''[[Instauratio Magna]]'' (no acabat) i ''[[Novum Organum]]'' de [[Francis Bacon]].

* 1620. ''[[Instauratio Magna]] '' (no acabat) i ''[[Novum Organum]] '' de [[Francis Bacon]].

* 1630. ''[[Encyclopaedia Cursus Philosophici]]'' de [[Johann Heinrich Alsted]].

* 1630. ''[[Encyclopaedia Cursus Philosophici]] '' de [[Johann Heinrich Alsted]].

* 1704. ''[[Lèxic technicum]]'' de [[John Harris]].

* 1704. ''[[Lèxic technicum]] '' de [[John Harris]].

* 1726. ''[[Gujin tushu jicheng]]'' (??????) - dirigida per [[Chen Menglei]] (???) i més tard per [[Jiang Tingxi]] (???) ([[Dinastia Qing]]).

* 1726. ''[[Gujin tushu jicheng]] '' (??????) - dirigida per [[Chen Menglei]] (???) i més tard per [[Jiang Tingxi]] (???) ([[Dinastia Qing]]).

* 1728. ''[[Cyclopaedia]]'' de [[Ephraim Chambers]].

* 1728. ''[[Cyclopaedia]] '' de [[Ephraim Chambers]].

* 1750. ''[[l'Encyclopédie]]'' de [[Denis Diderot]].

* 1750. ''[[l'Encyclopédie]] '' de [[Denis Diderot]].

* 1768-1771. ''[[Enciclopèdia Britànica]]'', publicada originàriament per Adam i Charles Black.

* 1768-1771. ''[[Enciclopèdia Britànica]] '', publicada originàriament per Adam i Charles Black.

* 1796-1808. ''[[Conversations-Lexikon mit vorzüglicher Rücksicht auf Die gegenwärtigen Zeiten]]'' de [[Renatus Gotthelf Löbel]] i [[Christian Wilhelm Franke]], publicada en [[Leipzig]]. La seua segona edició (1812-1819) és ya la ''[[Enciclopèdia Brockhaus]]''.  

* 1796-1808. ''[[Conversations-Lexikon mit vorzüglicher Rücksicht auf Die gegenwärtigen Zeiten]] '' de [[Renatus Gotthelf Löbel]] i [[Christian Wilhelm Franke]], publicada en [[Leipzig]]. La seua segona edició (1812-1819) és ya la ''[[Enciclopèdia Brockhaus]] ''.  

* 1847-1853. ''[[Encyclopédie moderne. Dictionnaire abrégé dónes sciences, dónes lettres, dónes arts, de l'industrie, de l'agriculture et Du commerce]]'' (París: Firmin Didot Frères, 1847-1853, 30 vols.) Dirigida per [[Léon Renier]].  

* 1847-1853. ''[[Encyclopédie moderne. Dictionnaire abrégé dónes sciences, dónes lettres, dónes arts, de l'industrie, de l'agriculture et Du commerce]] '' (París: Firmin Didot Frères, 1847-1853, 30 vols.) Dirigida per [[Léon Renier]].  

* 1840-1855. ''[[Diccionari enciclopèdic]]'' de [[Joseph Meyer]], publicat per l'editorial Bibliographisches Institut en 52 volums.

* 1840-1855. ''[[Diccionari enciclopèdic]] '' de [[Joseph Meyer]], publicat per l'editorial Bibliographisches Institut en 52 volums.

* 1851-1855. ''[[Enciclopèdia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]]'' (Madrid: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]].

* 1851-1855. ''[[Enciclopèdia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]] '' (Madrid: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]].

== Característiques d'un text enciclopèdic ==

== Característiques d'un text enciclopèdic ==

== Enciclopèdies en Espanya ==

== Enciclopèdies en Espanya ==

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de calitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]]'' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]]'' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]]'' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de lliteratura, ciencias y arte]]'' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i calitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de calitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]] '' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]] '' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]] '' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de lliteratura, ciencias y arte]] '' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i calitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellano]] ''[[Enciclopedia Espasa, historia de una aventura editorial]]'' (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellano]] ''[[Enciclopedia Espasa, historia de una aventura editorial]] '' (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.

Contemporànea a l'Espasa és l'[[Enciclopedia ilustrada Segui|''Enciclopèdia ilustrada Segui. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades en Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Segui, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser la més popular. Un atra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionario enciclopedico popular ilustrado Salvat|''Diccionario enciclopedico popular ilustrado'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com la més completa i de major calitat, el ''Diccionario enciclopedico Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]]'', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon l'[[Enciclopèdia Monitor|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascícul]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament senyes concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».

Contemporànea a l'Espasa és l'[[Enciclopedia ilustrada Segui|''Enciclopèdia ilustrada Segui. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades en Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Segui, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser la més popular. Un atra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionario enciclopedico popular ilustrado Salvat|''Diccionario enciclopedico popular ilustrado'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com la més completa i de major calitat, el ''Diccionario enciclopedico Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]] '', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon l'[[Enciclopèdia Monitor|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascícul]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament senyes concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».

Entre les enciclopèdies espanyoles més modernes es troba la ''[[Gran Enciclopèdia Rialp]]'' (coneguda abreviadament com ''GER''), en 25 volums, que conté, a diferència de les enciclopèdies de Salvat, artículs extensos, firmats i en bibliografia (seguint el model de la «Macropaedia» de l'[[Enciclopèdia Británica|''Britànica'']]). Tenint en conte les seues característiques, dispon d'un extens índex alfabètic per a localisar ràpidament senyes concretes. Moltes atres editorials ([[Editorial Labor|Labor]], [[Editorial Bibliograf|Bibliograf]], [[Editorial Everest|Everest]], [[Editorial Ramón Sopena|Sopena]]) han publicat diverses enciclopèdies de distinta amplitut, que es van renovant en noves edicions i es posen al dia. Ademés Espasa Calpe ha editat abundants enciclopèdies ademés de la célebre ''Espasa''.

Entre les enciclopèdies espanyoles més modernes es troba la ''[[Gran Enciclopèdia Rialp]] '' (coneguda abreviadament com ''GER''), en 25 volums, que conté, a diferència de les enciclopèdies de Salvat, artículs extensos, firmats i en bibliografia (seguint el model de la «Macropaedia» de l'[[Enciclopèdia Británica|''Britànica'']]). Tenint en conte les seues característiques, dispon d'un extens índex alfabètic per a localisar ràpidament senyes concretes. Moltes atres editorials ([[Editorial Labor|Labor]], [[Editorial Bibliograf|Bibliograf]], [[Editorial Everest|Everest]], [[Editorial Ramón Sopena|Sopena]]) han publicat diverses enciclopèdies de distinta amplitut, que es van renovant en noves edicions i es posen al dia. Ademés Espasa Calpe ha editat abundants enciclopèdies ademés de la célebre ''Espasa''.

Finalment, és oportú aludir a dos enciclopèdies espanyoles i modernes de característiques especials, la ''[[Enciclopedia Hispánica]]'' i la ''[[Gran Enciclopedia de España]]''. Les dos estan «especialisades», per dir-ho aixina, en la cultura hispànica i en els temes i personages que tenen relació en Espanya i Hispanoamèrica. La primera, ademés, presenta una disposició pareguda a la ''Britannica 3'' (en quatre parts: «Macropedia», «Micropedia», «Temapedia» i «Datapedia»), encara que dista molt de conseguir la calitat del model.<ref name="bne"/>

Finalment, és oportú aludir a dos enciclopèdies espanyoles i modernes de característiques especials, la ''[[Enciclopedia Hispánica]] '' i la ''[[Gran Enciclopedia de España]] ''. Les dos estan «especialisades», per dir-ho aixina, en la cultura hispànica i en els temes i personages que tenen relació en Espanya i Hispanoamèrica. La primera, ademés, presenta una disposició pareguda a la ''Britannica 3'' (en quatre parts: «Macropedia», «Micropedia», «Temapedia» i «Datapedia»), encara que dista molt de conseguir la calitat del model.<ref name="bne"/>

== Enciclopèdies en Hispanoamèrica ==

== Enciclopèdies en Hispanoamèrica ==

Els antecedents de registres documentals que demostren coneiximent en [[Amèrica]] estan en els solcs i murs de pedra tallada en escritura jeroglífica americana, aixina com en còdexs pertanyents a les cultures [[maya]], [[asteca]] i [[inca]].

Els antecedents de registres documentals que demostren coneiximent en [[Amèrica]] estan en els solcs i murs de pedra tallada en escritura jeroglífica americana, aixina com en còdexs pertanyents a les cultures [[maya]], [[asteca]] i [[inca]].

Els inques van usar el [[quipu]]. Fon en el [[sigle XVI]] quan s'imprimixen els verdaders documents de referència gràcies a l'arribada de l'[[imprenta]] a Amèrica. Una de les primeres enciclopèdies d'esta época fon la ''[[Historia general de las cosas de la Nueva España]]'' de fra [[Bernardino de Sahagún]]. Es té també la ''[[Biblioteca Hispanoamerica Septentorial]]'' de [[José Marià Beristáin]].

Els inques van usar el [[quipu]]. Fon en el [[sigle XVI]] quan s'imprimixen els verdaders documents de referència gràcies a l'arribada de l'[[imprenta]] a Amèrica. Una de les primeres enciclopèdies d'esta época fon la ''[[Historia general de las cosas de la Nueva España]] '' de fra [[Bernardino de Sahagún]]. Es té també la ''[[Biblioteca Hispanoamerica Septentorial]] '' de [[José Marià Beristáin]].

Obres espanyoles importants sobre [[Amèrica Llatina]] van ser el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispano Americano]]'' en 28 volums (1883-1910) i la ''[[Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana]]'' de [[Editorial Espasa-Calpe]], en 70 volums (1908-1930).

Obres espanyoles importants sobre [[Amèrica Llatina]] van ser el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispano Americano]] '' en 28 volums (1883-1910) i la ''[[Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana]] '' de [[Editorial Espasa-Calpe]], en 70 volums (1908-1930).

Obres enciclopèdiques importants dels països d'Amèrica són:

Obres enciclopèdiques importants dels països d'Amèrica són:

* En [[Mèxic]] el ''[[Diccionari Enciclopèdic UTEHA]]'', publicat en [[1950]].

* En [[Mèxic]] el ''[[Diccionari Enciclopèdic UTEHA]] '', publicat en [[1950]].

* Obres argentines són ''[[Diccionari Enciclopédico Gran Omeba]]'' i ''[[Diccionario Enciclopédico Quillet]]''.

* Obres argentines són ''[[Diccionari Enciclopédico Gran Omeba]] '' i ''[[Diccionario Enciclopédico Quillet]] ''.

== Enciclopèdies electròniques en espanyol ==

== Enciclopèdies electròniques en espanyol ==