Llínea 14: |
Llínea 14: |
| Ademés, la fiabilitat i l'us de tecnologies dominades per la indústria nacional van contribuir que foren unitats de bon rendiment, com les [[Classe Descoberta F-50/F-60|Descoberta]] (no confondre en les [[Classe Descoberta|Descoberta]] dels anys huitanta F-30) o els [[Classe Liniers|Liniers]], en els que compartien tecnologia de màquines, en una vida operativa prou llarga: fins a 28 anys. | | Ademés, la fiabilitat i l'us de tecnologies dominades per la indústria nacional van contribuir que foren unitats de bon rendiment, com les [[Classe Descoberta F-50/F-60|Descoberta]] (no confondre en les [[Classe Descoberta|Descoberta]] dels anys huitanta F-30) o els [[Classe Liniers|Liniers]], en els que compartien tecnologia de màquines, en una vida operativa prou llarga: fins a 28 anys. |
| | | |
− | Tenim que dir, no obstant, que tant el ''[[Vasco Núñez de Balboa]]'' com el ''[[Martín Alonso Pinzón]]'' van tindre problemes en la planta motriu degut a la mala calitat dels acers amprats en les seues calderes, que van portar com a conseqüència la prematura retirada de servici d'estos dos barcos. | + | Tenim que dir, no obstant, que tant el ''[[Vasco Núñez de Balboa]] '' com el ''[[Martín Alonso Pinzón]] '' van tindre problemes en la planta motriu degut a la mala calitat dels acers amprats en les seues calderes, que van portar com a conseqüència la prematura retirada de servici d'estos dos barcos. |
| | | |
| ==Modernisacions== | | ==Modernisacions== |
| | | |
− | Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]]'' i el ''[[Legazpi]]'', van ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaèrea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, van continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat. | + | Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]] '' i el ''[[Legazpi]] '', van ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaèrea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, van continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat. |
| | | |
| De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. La resta dels barcos de la classe van complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida. | | De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. La resta dels barcos de la classe van complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida. |