Canvis

Dels segles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes ([[ibers]]). Sembla que en esta época també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la [[Segona Guerra Púnica]] i després s'hi van establir els romans.

Dels segles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes ([[ibers]]). Sembla que en esta época també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la [[Segona Guerra Púnica]] i després s'hi van establir els romans.

En sentit estricte dons, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ya s'havien instalat des de l'any 218 aC, i la varen convertir en una fortificació militar, nomenada ''Iulia Augusta Paterna Faventia [[Barcino]]'', que era situada sobre'l nomenat ''Mons Taber'', una chicoteta elevació on hui es troba el barri de la catedral i la [[plaça de Sant Jaume]]. Al segle II fon emmurallada per orde de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades aumentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Estes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.  

En sentit estricte dons, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ya s'havien instalat des de l'any 218 aC, i la varen convertir en una fortificació militar, nomenada ''Iulia Augusta Paterna Faventia [[Barcino]] '', que era situada sobre'l nomenat ''Mons Taber'', una chicoteta elevació on hui es troba el barri de la catedral i la [[plaça de Sant Jaume]]. Al segle II fon emmurallada per orde de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades aumentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Estes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.  

Al [[segle V]] Barcelona fon ocupada pels visigots d'[[Ataülf]] (any 415), provinents del nort d'[[Europa]] i hi van instalar la cort per un breu periodo de temps. El 531 Amalric hi fon assessinat. Posteriorment al [[segle VIII]], fon conquerida pel valí [[Al-Hurr ath-Thaqafí]] i s'inicià un periodo de quasi un segle de domini musulmà en el nom de [[Madinat Barshaluna]], fins a [[Conquesta de Barshiluna|l'any 801 que fon ocupada]] pels carolingis que la convertiren en la capital del [[Comtat de Barcelona]] i la incorporaren a la [[Marca Hispànica]]. La potència econòmica de la ciutat i la seua situació estratègica van fer que els musulmans hi tornaren el 985 comandants per [[Almansor]] que [[Destrucció de Barcelona|l'ocupà durant uns mesos]]. Posteriorment [[Borrell II]] reemprengué la reconstrucció el [[985]] i donà pas al periodo comtal

Al [[segle V]] Barcelona fon ocupada pels visigots d'[[Ataülf]] (any 415), provinents del nort d'[[Europa]] i hi van instalar la cort per un breu periodo de temps. El 531 Amalric hi fon assessinat. Posteriorment al [[segle VIII]], fon conquerida pel valí [[Al-Hurr ath-Thaqafí]] i s'inicià un periodo de quasi un segle de domini musulmà en el nom de [[Madinat Barshaluna]], fins a [[Conquesta de Barshiluna|l'any 801 que fon ocupada]] pels carolingis que la convertiren en la capital del [[Comtat de Barcelona]] i la incorporaren a la [[Marca Hispànica]]. La potència econòmica de la ciutat i la seua situació estratègica van fer que els musulmans hi tornaren el 985 comandants per [[Almansor]] que [[Destrucció de Barcelona|l'ocupà durant uns mesos]]. Posteriorment [[Borrell II]] reemprengué la reconstrucció el [[985]] i donà pas al periodo comtal