Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
37 bytes afegits ,  18:20 10 jun 2013
m
Text reemplaça - ']]''' a ']] '''
Llínea 9: Llínea 9:       −
Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Anals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de [[1799]], i que va canviar el seu nom en giner de [[1801]] pel d'''[[Anals de Ciències Naturals]]''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre [[1802]] a [[1803]] va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del [[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.
+
Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Anals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de [[1799]], i que va canviar el seu nom en giner de [[1801]] pel d'''[[Anals de Ciències Naturals]] ''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre [[1802]] a [[1803]] va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del [[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.
    
Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que  hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], la [[agronomia]], la [[geologia]], la hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], la [[arqueologia]] i molts dels principals camps de la [[indústria]].
 
Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que  hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], la [[agronomia]], la [[geologia]], la hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], la [[arqueologia]] i molts dels principals camps de la [[indústria]].
Llínea 24: Llínea 24:       −
* ''[[Aeginetia]]'' (1801)
+
* ''[[Aeginetia]] '' (1801)
 
* ''Alcina'' (1791)
 
* ''Alcina'' (1791)
* ''[[Angophora]]'' (1797)
+
* ''[[Angophora]] '' (1797)
* ''[[Anoda]]'' (1785)
+
* ''[[Anoda]] '' (1785)
 
* ''Arjona'' (1797)
 
* ''Arjona'' (1797)
* ''[[Assonia]]'' (1787)
+
* ''[[Assonia]] '' (1787)
* ''[[Bonplandia]]'' (1800)
+
* ''[[Bonplandia]] '' (1800)
* ''[[Bursaria]]'' (1797)
+
* ''[[Bursaria]] '' (1797)
* ''[[Calboa]]'' (1799)
+
* ''[[Calboa]] '' (1799)
* ''[[Calycera]]'' (1797)
+
* ''[[Calycera]] '' (1797)
 
* ''Carelia'' (1803)
 
* ''Carelia'' (1803)
 
* ''Carmona'' (1799)
 
* ''Carmona'' (1799)
* ''[[Cephalophora]]'' (1801)
+
* ''[[Cephalophora]] '' (1801)
* ''[[Cobaea]]'' (1791)
+
* ''[[Cobaea]] '' (1791)
 
* ''Cosmos'' (1791)
 
* ''Cosmos'' (1791)
 
{{col-3}}
 
{{col-3}}
* ''[[Cristaria]]'' (1799)
+
* ''[[Cristaria]] '' (1799)
* ''[[Cymbaecarpa]]'' (1803)
+
* ''[[Cymbaecarpa]] '' (1803)
 
* ''Dahlia'' (1791)
 
* ''Dahlia'' (1791)
* ''[[Dombeya]]'' (1787)
+
* ''[[Dombeya]] '' (1787)
* ''[[Dysodia]]'' (1802)
+
* ''[[Dysodia]] '' (1802)
* ''[[Eucryphia]]'' (1797)
+
* ''[[Eucryphia]] '' (1797)
* ''[[Eustephia]]'' (1794)
+
* ''[[Eustephia]] '' (1794)
* ''[[Francoa]]'' (1801)
+
* ''[[Francoa]] '' (1801)
* ''[[Franseria]]'' (1793)
+
* ''[[Franseria]] '' (1793)
* ''[[Galphimia]]'' (1799)
+
* ''[[Galphimia]] '' (1799)
* ''[[Glomeraria]]'' (1802)
+
* ''[[Glomeraria]] '' (1802)
* ''[[Gynopleura]]'' (1791)
+
* ''[[Gynopleura]] '' (1791)
* ''[[Heterospermum]]'' (1794)
+
* ''[[Heterospermum]] '' (1794)
* ''[[Huanaca]]'' (1801)
+
* ''[[Huanaca]] '' (1801)
 
{{col-3}}
 
{{col-3}}
* ''[[Lagascea]]'' (1803)
+
* ''[[Lagascea]] '' (1803)
* ''[[Lopezia]]'' (1791)
+
* ''[[Lopezia]] '' (1791)
* ''[[Palaua]]'' (1785)
+
* ''[[Palaua]] '' (1785)
* ''[[Pavonia]]'' (1787)
+
* ''[[Pavonia]] '' (1787)
* ''[[Perojoa]]'' (1797)
+
* ''[[Perojoa]] '' (1797)
* ''[[Ruizia]]'' (1786)
+
* ''[[Ruizia]] '' (1786)
* ''[[Selliera]]'' (1799)
+
* ''[[Selliera]] '' (1799)
* ''[[Stevia]]'' (1797)
+
* ''[[Stevia]] '' (1797)
* ''[[Tricycla]]'' (1801)
+
* ''[[Tricycla]] '' (1801)
* ''[[Vintenatia]]'' (1797)
+
* ''[[Vintenatia]] '' (1797)
* ''[[Viviania]]'' (1804)
+
* ''[[Viviania]] '' (1804)
* ''[[Willdenowa]]'' (1791)
+
* ''[[Willdenowa]] '' (1791)
* ''[[Ximenesia]]'' (1793)
+
* ''[[Ximenesia]] '' (1793)
     

Menú de navegació