Llínea 169: |
Llínea 169: |
| [[Image: Untitled22.JPG|125px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]] | | [[Image: Untitled22.JPG|125px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]] |
| | | |
− | *''[[Círcul Alzireny]]'', denominat popularment ''La Gallera'' per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[segle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local. | + | *''[[Círcul Alzireny]] '', denominat popularment ''La Gallera'' per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[segle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local. |
| {{AP|Círcul Alzireny}} | | {{AP|Círcul Alzireny}} |
| * '''Gran Teatre'''. Edifici modernista d'interessant interior, construït en [[1921]]. S'ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l'últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre. | | * '''Gran Teatre'''. Edifici modernista d'interessant interior, construït en [[1921]]. S'ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l'últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre. |
Llínea 195: |
Llínea 195: |
| *'''Montanyeta del Salvador''': se tracta d'un altet, cobert de [[bosc mediterràneu]], que ha quedat completament rodejada per l'entramat urbà. En la seua cima s'alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch. | | *'''Montanyeta del Salvador''': se tracta d'un altet, cobert de [[bosc mediterràneu]], que ha quedat completament rodejada per l'entramat urbà. En la seua cima s'alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch. |
| | | |
− | Fora del casc urbà trobem interessants paisages i parages naturals. En la planura destaquen les cases de camp, les alqueries i els horts de tarongers, en una de les superfícies més extenses d'[[Espanya]] dedicades al seu cultiu, immortalisats per [[Sorolla]] en la seua obra ''[[Valéncia]]'', dins del conjunt ''Visió d'Espanya'' per a l''''[[Hispanic Society of America]] ''' de [[Nova York]]. | + | Fora del casc urbà trobem interessants paisages i parages naturals. En la planura destaquen les cases de camp, les alqueries i els horts de tarongers, en una de les superfícies més extenses d'[[Espanya]] dedicades al seu cultiu, immortalisats per [[Sorolla]] en la seua obra ''[[Valéncia]] '', dins del conjunt ''Visió d'Espanya'' per a l''''[[Hispanic Society of America]] ''' de [[Nova York]]. |
| | | |
| En les serres de Corbera, la Murta i Les Agulles se troben els valls de la Murta en el seu monasteri, abans mencionat, la vall de ''La Casella'' i la seua ''reserva de cérvols'' i la vall d'''Aigües Vives'', que alberga el [[Convent d'Aigües Vives|monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives]]. Les altures d'estes serres son el ''Tallat Roig'' (394 m.), la ''Creu del Cardenal'' (543 m.), les ''Orelles de Ruc'' (592 m.) i la ''Ralla'' (625 m.). | | En les serres de Corbera, la Murta i Les Agulles se troben els valls de la Murta en el seu monasteri, abans mencionat, la vall de ''La Casella'' i la seua ''reserva de cérvols'' i la vall d'''Aigües Vives'', que alberga el [[Convent d'Aigües Vives|monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives]]. Les altures d'estes serres son el ''Tallat Roig'' (394 m.), la ''Creu del Cardenal'' (543 m.), les ''Orelles de Ruc'' (592 m.) i la ''Ralla'' (625 m.). |