Llínea 138: |
Llínea 138: |
| *'''Església Parroquial'''. Era la de l'antic Convent de Dominics, construïda en el [[segle XVIII]]. El 2 d'octubre de [[1870]] va ser destruïda parcialment per un terratrémol. Consta de nau central en capelles laterals entre els contraforts. Està dividida en dos pisos, l'inferior és del [[segle XVIII]], reconstruït i el superior més modern. En l'interior guarda la image de Santa Maria de Carlet, del segle [[XIII]]. | | *'''Església Parroquial'''. Era la de l'antic Convent de Dominics, construïda en el [[segle XVIII]]. El 2 d'octubre de [[1870]] va ser destruïda parcialment per un terratrémol. Consta de nau central en capelles laterals entre els contraforts. Està dividida en dos pisos, l'inferior és del [[segle XVIII]], reconstruït i el superior més modern. En l'interior guarda la image de Santa Maria de Carlet, del segle [[XIII]]. |
| | | |
− | *'''[[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|Ermita de Sant Bernat''']]. És una capella de planta centralisada. Consta d'una doble planta que és de forma heptagonal per l'exterior, única a Europa, i circular en l'interior. L'espai central està cobert en una airosa cúpula de teules blaves sobre tambor. En el tambor, també heptagonal, s'òbrin finestres circulars. El cos que rodeja l'espai central té un pis alt, en el que s'òbrin balcons. Es va construir sobre el palau del rei moro que havia martirisat el seu fill [[Bernardo d'Alzira (màrtir)|San Bernardo d'Alzira]] i les seues germanes, María i Gràcia, per haver-se convertit al cristianisme. | + | *'''[[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|Ermita de Sant Bernat]] '''. És una capella de planta centralisada. Consta d'una doble planta que és de forma heptagonal per l'exterior, única a Europa, i circular en l'interior. L'espai central està cobert en una airosa cúpula de teules blaves sobre tambor. En el tambor, també heptagonal, s'òbrin finestres circulars. El cos que rodeja l'espai central té un pis alt, en el que s'òbrin balcons. Es va construir sobre el palau del rei moro que havia martirisat el seu fill [[Bernardo d'Alzira (màrtir)|San Bernardo d'Alzira]] i les seues germanes, María i Gràcia, per haver-se convertit al cristianisme. |
| | | |
| === Monuments civils === | | === Monuments civils === |
Llínea 146: |
Llínea 146: |
| *'''Parc Escolar'''. Ubicat prop de l'estació, constituïx un bell eixemple d'arquitectura pedagògica, en aules independents rodejades de jardins, en un saló d'actes flanquejat per la biblioteca i el museu, que va ser remodelat i restaurat en [[1978]]. Un conjunt de vivendes ben planificades constituïen les residències de mestres i mestres al creuar el carrer. En el parc escolar es va construir inicialment un mapa en relleu d'Espanya, de grans proporcions, i que servia de recurs didàctic. | | *'''Parc Escolar'''. Ubicat prop de l'estació, constituïx un bell eixemple d'arquitectura pedagògica, en aules independents rodejades de jardins, en un saló d'actes flanquejat per la biblioteca i el museu, que va ser remodelat i restaurat en [[1978]]. Un conjunt de vivendes ben planificades constituïen les residències de mestres i mestres al creuar el carrer. En el parc escolar es va construir inicialment un mapa en relleu d'Espanya, de grans proporcions, i que servia de recurs didàctic. |
| | | |
− | *'''[[Mercat municipal de Carlet|Mercat Municipal''']]. Ubicat junt en el riu Magre en el punt on ho creua la carretera cap a [[Alginet]]. La seua fachada és una bella mostra d'art-decó presidida per l'escut republicà de '''Carlet'''. La resta de l'edifici és una nau metàlica. | + | *'''[[Mercat municipal de Carlet|Mercat Municipal]] '''. Ubicat junt en el riu Magre en el punt on ho creua la carretera cap a [[Alginet]]. La seua fachada és una bella mostra d'art-decó presidida per l'escut republicà de '''Carlet'''. La resta de l'edifici és una nau metàlica. |
| | | |
| *'''Teatre El Segle'''. La fachada consta de dos cossos d'arcades espayades. Un fris ampli, on es troba el ròtul, la separa del frontó ondulat. Dos fines pilastres esquadrades estan coronades per sengles florons. | | *'''Teatre El Segle'''. La fachada consta de dos cossos d'arcades espayades. Un fris ampli, on es troba el ròtul, la separa del frontó ondulat. Dos fines pilastres esquadrades estan coronades per sengles florons. |
Llínea 155: |
Llínea 155: |
| == Festes locals == | | == Festes locals == |
| | | |
− | *'''[[Carnestoltes''']]. Estes festes ancestrals van ser recuperades darrere de la transició política espanyola, recuperant les desfilades de caraces i el tradicional Ball de Carnestoltes, actes que se celebraven abans de la [[Guerra Civil]], en els distints Casinos i Associacions Carletinas. | + | *'''[[Carnestoltes]] '''. Estes festes ancestrals van ser recuperades darrere de la transició política espanyola, recuperant les desfilades de caraces i el tradicional Ball de Carnestoltes, actes que se celebraven abans de la [[Guerra Civil]], en els distints Casinos i Associacions Carletinas. |
| | | |
− | *'''[[Falles''']]. Estes festes han adquirit, des de fa uns anys, gran auge entre la societat de Carlet, implantant-se a nivell tant festiu com cultural. | + | *'''[[Falles]] '''. Estes festes han adquirit, des de fa uns anys, gran auge entre la societat de Carlet, implantant-se a nivell tant festiu com cultural. |
| | | |
− | *'''[[Sant Vicent Ferrer''']]. Es caracterisa per les paelles que se celebren en la zona montanyosa que la rodeja, així com per les tradicionals "mones" en chocolate. | + | *'''[[Sant Vicent Ferrer]] '''. Es caracterisa per les paelles que se celebren en la zona montanyosa que la rodeja, així com per les tradicionals "mones" en chocolate. |
| | | |
| *'''Romeria de Sant Bernat'''. La festa de Sant Bernat, patró de Carlet, se celebra el dia 23 de juliol en una tradicional romeria. | | *'''Romeria de Sant Bernat'''. La festa de Sant Bernat, patró de Carlet, se celebra el dia 23 de juliol en una tradicional romeria. |