Canvis

Tota esperança d'un ràpit desenllaç desapareix el [[21 de juliol]], el quint dia de rebelió, quan els sublevats van conquistar el port naval de [[Ferrol]]. El triumfo parcial de la sublevació militar anima a les potències fascistes a recolzar els rebels. En els primers dies mor el general Sanjurjo en un accident d'aviació, per la qual cosa el comandament dels rebels queda llavors repartit entre [[Emilio Mola]] i Franco.

Tota esperança d'un ràpit desenllaç desapareix el [[21 de juliol]], el quint dia de rebelió, quan els sublevats van conquistar el port naval de [[Ferrol]]. El triumfo parcial de la sublevació militar anima a les potències fascistes a recolzar els rebels. En els primers dies mor el general Sanjurjo en un accident d'aviació, per la qual cosa el comandament dels rebels queda llavors repartit entre [[Emilio Mola]] i Franco.

No obstant, el comandament dels nacionalistes fon asumit gradualment pel general Franco que liderava les forces que havia portat del Marroc. El [[1 d'octubre]] de 1936 fon nomenat Cap de l'Estat i va formar govern en [[Burgos]]. El [[3 de juny]] de [[1937]] mor en un altre accident d'avió el general [[Emilio Mola]], quedant definitivament Franco només al cap de la rebelió militar.

No obstant, el comandament dels nacionalistes fon asumit gradualment pel general Franco que liderava les forces que havia portat del Marroc. El [[1 d'octubre]] de 1936 fon nomenat Cap de l'Estat i va formar govern en [[Burgos]]. El [[3 de juny]] de [[1937]] mor en un atre accident d'avió el general [[Emilio Mola]], quedant definitivament Franco només al cap de la rebelió militar.

El president de la República Espanyola fins quasi el fi de la guerra fon [[Manuel Azaña]], un [[liberal]] anticlerical, procedent del partit [[Esquerra Republicana]]. En tant que El Govern republicà estava encapçalament, al començament de setembre de 1936, pel líder del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|partit socialiste]] [[Francisco Llarc Caballero]], seguit al maig de [[1937]] per [[Juan Negrín]], també socialiste, qui va romandre com a cap del Govern durant la resta de la guerra i va continuar com a cap del Govern republicà en l'exili fins a [[1945]].

El president de la República Espanyola fins quasi el fi de la guerra fon [[Manuel Azaña]], un [[liberal]] anticlerical, procedent del partit [[Esquerra Republicana]]. En tant que El Govern republicà estava encapçalament, al començament de setembre de 1936, pel líder del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|partit socialiste]] [[Francisco Llarc Caballero]], seguit al maig de [[1937]] per [[Juan Negrín]], també socialiste, qui va romandre com a cap del Govern durant la resta de la guerra i va continuar com a cap del Govern republicà en l'exili fins a [[1945]].

El 26 de de 1937, dos avions pilotats per rusos bombardegen al cuirasat alemany ''Deustchland'' en aigües de [[Eivisa]], matant a 22 mariners i ferint a 75, dels que més tard moririen 9.<ref>Thomas, tom II, p. 739.</ref>

El 26 de de 1937, dos avions pilotats per rusos bombardegen al cuirasat alemany ''Deustchland'' en aigües de [[Eivisa]], matant a 22 mariners i ferint a 75, dels que més tard moririen 9.<ref>Thomas, tom II, p. 739.</ref>

La [[Unió Soviètica]] va vendre a la República una quantitat indeterminada d'armes, vehiculs i material. Alguns autors parlen de 680 avións, 331 carros de combat, 1.699 peces de artilleria, 60 cotes blindats, 450.000 fusells Mosin Nagant, 20.486 metralladores i fusells metralladors [[DPM]] i 30.000 tones de munició.<ref>José Mª Manrique Lucas Molina Franco, ''Les armes de la Guerra Civil Espanyola'', L'esfera dels llibres, ISBN 84-9734-475-8.</ref> La República presuntament va pagar estos i un altre enviaments en les reserves d'or del Banc d'Espanya. Cal tindre en conte que, llavors, Espanya poseïa la quarta reserva d'or més gran del món, en un valor aproximat de 783 millons de dòlars, dels que es van pagar als URS uns 500 millons de dòlars.<ref>Thomas, tom I, p. 483.</ref> Alguns han condemnat, possiblement en raó, als URS d'abusar de la precària situació republicana per a vendre'ls armes a preus excessius, arribant alguns (Gerald Howson) a parlar d'una verdadera ''estafa''. Els soviètics també van enviar molts assessors militars, els quals van participar activament, inclús en els combats.<ref>Thomas.</ref> Tant el ban nacional com els propis republicans van criticar l'eixida de reserves d'or, realisada en secret, sostenint que havia sigut un espoli, i es va encunyar l'expressió «L'or de Moscú», alegant que era una espècie de conte del Govern republicà, depositada a Moscou i no un pagament pel material bèlic adquirit.

La [[Unió Soviètica]] va vendre a la República una quantitat indeterminada d'armes, vehiculs i material. Alguns autors parlen de 680 avións, 331 carros de combat, 1.699 peces de artilleria, 60 cotes blindats, 450.000 fusells Mosin Nagant, 20.486 metralladores i fusells metralladors [[DPM]] i 30.000 tones de munició.<ref>José Mª Manrique Lucas Molina Franco, ''Les armes de la Guerra Civil Espanyola'', L'esfera dels llibres, ISBN 84-9734-475-8.</ref> La República presuntament va pagar estos i un atre enviaments en les reserves d'or del Banc d'Espanya. Cal tindre en conte que, llavors, Espanya poseïa la quarta reserva d'or més gran del món, en un valor aproximat de 783 millons de dòlars, dels que es van pagar als URS uns 500 millons de dòlars.<ref>Thomas, tom I, p. 483.</ref> Alguns han condemnat, possiblement en raó, als URS d'abusar de la precària situació republicana per a vendre'ls armes a preus excessius, arribant alguns (Gerald Howson) a parlar d'una verdadera ''estafa''. Els soviètics també van enviar molts assessors militars, els quals van participar activament, inclús en els combats.<ref>Thomas.</ref> Tant el ban nacional com els propis republicans van criticar l'eixida de reserves d'or, realisada en secret, sostenint que havia sigut un espoli, i es va encunyar l'expressió «L'or de Moscú», alegant que era una espècie de conte del Govern republicà, depositada a Moscou i no un pagament pel material bèlic adquirit.

==== COMINTERN ====

==== COMINTERN ====

=== Fotografia ===

=== Fotografia ===

::[[Robert Capa]], autor, entre moltes atres, de la polèmica instantània ''[[Mort del milicià]]'' (identificat com [[Federico Borrell]], pero que podria ser un altre dels morts en [[Turó Muriano]] el 5 de setembre de 1936), convertida en icona del sigle XX.<ref>Miguel Angel Villena [http://www.elpais.com/articulo/cultura/documental/desmonta/mito/miliciano/Robert/Capa/elpepucul/20081216elpepicul_4/Tes Un documental desmunta el mite del milicià de Robert Capa. "L'ombra de l'iceberg" sosté que el soldat mort no és Federico Borrell], El País 16/12/2008  

::[[Robert Capa]], autor, entre moltes atres, de la polèmica instantània ''[[Mort del milicià]]'' (identificat com [[Federico Borrell]], pero que podria ser un atre dels morts en [[Turó Muriano]] el 5 de setembre de 1936), convertida en icona del sigle XX.<ref>Miguel Angel Villena [http://www.elpais.com/articulo/cultura/documental/desmonta/mito/miliciano/Robert/Capa/elpepucul/20081216elpepicul_4/Tes Un documental desmunta el mite del milicià de Robert Capa. "L'ombra de l'iceberg" sosté que el soldat mort no és Federico Borrell], El País 16/12/2008  

</ref>

</ref>