Canvis

La '''soja'''(''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a [[China]], [[Japó]], [[Corea]] i [[Taiwan]]. Actualment se cultiva en gran quantitat a tota [[Àsia]], [[Estats Units]] i  a l'oest d'[[Àfrica]]. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, tot i que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]].  

La '''soja''' (''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a [[China]], [[Japó]], [[Corea]] i [[Taiwan]]. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota [[Àsia]], [[Estats Units]] i  a l'oest d'[[Àfrica]]. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, encara que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]].  

== Etimologia ==

== Etimologia ==

El '''brot''' és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat  i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les '''fulles''' són [[alterna|alternes]], compostes trifoliades en [[folíol|folíols]] ovalats i [[peciol|peciols]] curts,  les fulles basals acostumen a ser  simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.

El '''brot''' és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat  i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les '''fulles''' són [[alterna|alternes]], compostes trifoliades en [[folíol|folíols]] ovalats i [[peciol|peciols]] curts,  les fulles basals acostumen a ser  simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.

La soja té  '''inflorescències''' [[racemiforme|racemiformes]] en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les '''flors''' són hermafrodites, pentàmeres i [[zigomorfa|zigomorfes]]. La '''[[corola''']] està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent.  El [[càliç (botànica)|càliç]] està format per 5 [[sépal|sépals]] soldats. L’'''[[androna''']] consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el '''[[gineceu''']] està format per un únic ovari, monocarpelar.

La soja té  '''inflorescències''' [[racemiforme|racemiformes]] en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les '''flors''' són hermafrodites, pentàmeres i [[zigomorfa|zigomorfes]]. La '''[[corola]] ''' està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent.  El [[càliç (botànica)|càliç]] està format per 5 [[sépal|sépals]] soldats. L’'''[[androna]] ''' consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el '''[[gineceu]] ''' està format per un únic ovari, monocarpelar.

La soja és una lleguminosa i com a tal el seu '''fruit''' és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les '''llavors''' poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres.  Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.  

La soja és una lleguminosa i com a tal el seu '''fruit''' és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les '''llavors''' poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres.  Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.  

La part que s'utilisa medicinalment és la llavor.

La part que s'utilisa medicinalment és la llavor. Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics.

 

Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics.

 

 

=== Usos medicinals ===

=== Usos medicinals ===

* La lecitina de soja promou la presència de [[HDL-colesterol]] en front [[LDL-colesterol]].

* La lecitina de soja promou la presència de [[HDL-colesterol]] en front [[LDL-colesterol]].

* Atres: per l'elaboració de [[farina]], [[pa]], [[oli]], [[llet]]... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.

* Atres: per l'elaboració de [[farina]], [[pa]], [[oli]], [[llet]]... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.

== Derivats de la soja ==

== Derivats de la soja ==

* '''[[Tempeh''']]: És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en [[proteïnes]], greixos insaturats, [[vitamines]] del grup B (B1, B2 i B12) i [[minerals]] ([[calci]], [[fòsfor]], [[ferro]]).  

* '''[[Tempeh]] ''': És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en [[proteïnes]], greixos insaturats, [[vitamines]] del grup B (B1, B2 i B12) i [[minerals]] ([[calci]], [[fòsfor]], [[ferro]]).  

* '''[[Tofu''']], soja quallada o "[[formage]]" de soja: [[quallada]] de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic.

* '''[[Tofu]] ''', soja quallada o "[[formage]]" de soja: [[quallada]] de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic.

* '''[[Farina de soja''']] o '''Kinako''': Molt rica en proteïnes. .

* '''[[Farina de soja]] ''' o '''Kinako''': Molt rica en proteïnes. .

* '''[[Oli de soja''']]: Bona font de [[greix poliinsaturat|greixos poliinsaturats]], en especial d'[[àcit linoleic]].

* '''[[Oli de soja]] ''': Bona font de [[greix poliinsaturat|greixos poliinsaturats]], en especial d'[[àcit linoleic]].

* '''[[Lecitina''']]: Molt interessant en el control del [[colesterol]] en la [[sanc]] i en el [[metabolisme]] dels greixos.  

* '''[[Lecitina]] ''': Molt interessant en el control del [[colesterol]] en la [[sanc]] i en el [[metabolisme]] dels greixos.  

* '''[[Llet de soja|Beguda de soja''']] o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en [[calci]], [[vitamina B12]] i [[vitamina A|vitamines A]] i [[vitamina D|D]], aixinaí com incloure aromes ([[vainilla]], [[armela]], etcétera.) i suc, i vers la llet de [[vaca]], la llet de soja no conté ni [[lactosa]], ni vitamina B12 ni [[greix saturat|greixos saturats]], ni [[colesterol]].

* '''[[Llet de soja|Beguda de soja]] ''' o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en [[calci]], [[vitamina B12]] i [[vitamina A|vitamines A]] i [[vitamina D|D]], aixinaí com incloure aromes ([[vainilla]], [[armela]], etcétera.) i suc, i vers la llet de [[vaca]], la llet de soja no conté ni [[lactosa]], ni vitamina B12 ni [[greix saturat|greixos saturats]], ni [[colesterol]].

* '''[[Tamari''']], '''[[salsa de soja''']] o '''[[shoyu''']]: Salsa que s'elabora a partir de soja, [[blat]] i [[sal comuna|sal]]. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran quantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap [[cereal]], i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat.

* '''[[Tamari]] ''', '''[[salsa de soja]] ''' o '''[[shoyu]] ''': Salsa que s'elabora a partir de soja, [[blat]] i [[sal comuna|sal]]. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran cantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap [[cereal]], i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat.

* '''[[Brots de soja''']] o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]].

* '''[[Brots de soja]] ''' o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]].

* '''[[Miso''']]: pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...).

* '''[[Miso]] ''': pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...).

 

== Bibliografia ==  

== Bibliografia ==  

 

* Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.

* Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.

* Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914

* Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914

== Enllaços externs ==

== Referències ==

{{Traduït de|ca|Soia}}

{{Commonscat|Glycine max}}

{{Wikispecies|Glycine max}}

* [http://www.guardian.co.uk/food/Story/0,,1828158,00.html Guardian - Should we worry about soya in our food?] {{en}}

[[Categoria:Botànica]]

[[Categoria:Botànica]]