Canvis

Després de cinc anys d'extrema inestabilitat i descontent civil, [[Mobutu Sese Seko|Joseph-Désiré Mobutu]], ara tinent general, recolzat per la [[CIA]], va derrocar per mig d'un [[colp d'Estat]] a Kasavubu en [[1965]], s'establí un sistema polític d'un sol partit i Mobutu se autoproclamà Cap d'Estat. Ocasionalment cridava a eleccions on ell era l'únic candidat. [[Image:Mobutu Sese Seko 1973.jpg|thumb|left|<center>Mobutu en 1973.</center>]]

Després de cinc anys d'extrema inestabilitat i descontent civil, [[Mobutu Sese Seko|Joseph-Désiré Mobutu]], ara tinent general, recolzat per la [[CIA]], va derrocar per mig d'un [[colp d'Estat]] a Kasavubu en [[1965]], s'establí un sistema polític d'un sol partit i Mobutu se autoproclamà Cap d'Estat. Ocasionalment cridava a eleccions on ell era l'únic candidat. [[Image:Mobutu Sese Seko 1973.jpg|thumb|left|<center>Mobutu en 1973.</center>]]

El país va fruir d'una relativa estabilitat, pero el govern del dictador Mobutu fon acusat de violacions als [[drets humans]], repressions, [[cult a la personalitat]] (cada billet congolés portava la seua image, el seu retrat estava posat en tots els edificis públics, en molts negocis i en cartells grans, i era comú que la gent ordinària vestira a la seua semblança) i corrupció extrema; en 1984 es digué que Mobutu posseïa quatre mil millons de dólars nortamericans, un import semblant al deute nacional, en les seus contes bancaris en Suïssa. Per a avivar el sentiment africaniste, va començar el 1 de juny de 1966 a renomenar les ciutats de la nació: Léopoldville es convertí en Kinshasa (el país era conegut com la República Democràtica del Congo-Kinshasa), Stanleyville fon nomenada a Kisangani i Elisabethville a Lumbumbashi. La campanya de renomenament de ciutats es va completar en els [[anys 1970|anys 70]]. En 1971 renomenà al país com '''[[República de Zaire]]''' (el quart canvi de nom en onze anys i el sext en el conte), el riu Congo es convertí en el Riu Zaire i l'any següent Mobutu es va canviar el nom a [[Mobutu Sese Seko]].

El país va fruir d'una relativa estabilitat, pero el govern del dictador Mobutu fon acusat de violacions als [[drets humans]], repressions, [[cult a la personalitat]] (cada billet congolés portava la seua image, el seu retrat estava posat en tots els edificis públics, en molts negocis i en cartells grans, i era comú que la gent ordinària vestira a la seua semblança) i corrupció extrema; en 1984 es digué que Mobutu posseïa quatre mil millons de dólars nortamericans, un import semblant al deute nacional, en les seus contes bancaris en Suïssa. Per a avivar el sentiment africaniste, va començar el 1 de juny de 1966 a renomenar les ciutats de la nació: Léopoldville es convertí en Kinshasa (el país era conegut com la República Democràtica del Congo-Kinshasa), Stanleyville fon nomenada a Kisangani i Elisabethville a Lumbumbashi. La campanya de renomenament de ciutats es va completar en els [[anys 1970|anys 70]]. En 1971 renomenà al país com '''[[República de Zaire''']] (el quart canvi de nom en onze anys i el sext en el conte), el riu Congo es convertí en el Riu Zaire i l'any següent Mobutu es va canviar el nom a [[Mobutu Sese Seko]].

Al pas de l'[[Història de la Unió Soviètica#Mijail Gorbatov: Els intents de reforma i el colapse de l'URSS|colapse de la Unió Soviètica]], les relacions en Estats Units es gelaren, Mobutu ya no era més un aliat necessari en la [[Guerra Freda]], i els seus oponents dins de Zaire van fer un pas al demandar reformes al sistema polític. Esta atmòsfera va contribuir a que Mobutu declarara la "''Tercera República''" en 1990, la constitució de la qual supondria un pas cap a la democratisació. Les reformes resultaren ser merament superficials i Mobutu continuà governant.

Al pas de l'[[Història de la Unió Soviètica#Mijail Gorbatov: Els intents de reforma i el colapse de l'URSS|colapse de la Unió Soviètica]], les relacions en Estats Units es gelaren, Mobutu ya no era més un aliat necessari en la [[Guerra Freda]], i els seus oponents dins de Zaire van fer un pas al demandar reformes al sistema polític. Esta atmòsfera va contribuir a que Mobutu declarara la "''Tercera República''" en 1990, la constitució de la qual supondria un pas cap a la democratisació. Les reformes resultaren ser merament superficials i Mobutu continuà governant.