Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  17:24 10 jun 2013
m
Text reemplaça - ']]'''' a '''']]'
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png|thumb|right|300px|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>]]'''Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució van interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:
+
[[Image:800px-Historical nations spain.svg.png|thumb|right|300px|<center>Nacionalitats històriques reconegudes en [[Espanya]]</center>''']]Nacionalitat històrica ''',<ref>Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (reformat en 2006, edició de les Corts Valencianes) ([http://www.cortsvalencianes.es/descarga/destacados/ESTATUTO.Pdf PDF]). Proyecte de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ([http://web.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/6/bopibs/bopib-06-130-01.pdf#page=34]).</ref> '''realitat nacional''',<ref>Reforma d'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, Congrés dels Diputats ([http://www.Congrés.Es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_246-01.PDF PDF])</ref> '''caràcter nacional'''<ref>"Acort sobre criteris per a un Estatut [d'autonomia de Galícia] de tots", firmat pel Partit Socialiste de Galícia i el Bloc Nacionaliste Gallec ([http://www.Bng-galiza.Org/futuretense_cs/Archiu/TEXT%20VA ACORDAR,0.Pdf])</ref> o, simplement, '''nacionalitat'''<ref>Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 1981 ([http://www.juntadeandalucia.es/SP/JDA/CDA/Secciones/Simbolos_de_Andalucia/JDA-Indice_Simbolos/0,20314,,00.Html]) Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ([http://www.gencat.cat/generalitat/cas/estatut/index.htm]), Reforma d'Estatut de les Illes Canàries ([http://www.gobcan.es/reformaestatuto/index.aspx])</ref> és un terme recurrent en la [[política espanyola]] usat per a designar a aquelles [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] en una identitat colectiva, [[llingüística]] o [[cultura]]l diferenciada del rest del [[Estat]]. La majoria dels ponents de la Constitució van interpretar, durant el debat d'esta en el [[Congrés dels Diputats]], que el concepte constitucional «nacionalitat» és sinònim de «[[nació]]»:
    
{{cita|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; només la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, només això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
 
{{cita|El concepte de nació no es pot acunyar a voluntat; no basta una particularitat llingüística, ètnica o administrativa; només la suma d'un gran territori compacte, de tradició cultural comuna i en proyecció universal; una viabilitat econòmica; una organisació política global, provada per sigles d'Història, només això constituïx una nació. I no és el moment de tornar sobre el fet indiscutible que nació i nacionalitat és el mateix.|[http://www.congreso.es/public_oficiales/L0/CONG/DS/C_1978_059.PDF Manuel Fraga]}}
Llínea 11: Llínea 11:  
La [[Constitució Espanyola de 1978]] reconeix l'existència de regions i nacionalitats, i els concedix l'autonomia sense establir diferències administratives entre elles.
 
La [[Constitució Espanyola de 1978]] reconeix l'existència de regions i nacionalitats, i els concedix l'autonomia sense establir diferències administratives entre elles.
   −
{{cita|'''La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.'''|'''[[Constitució espanyola de 1978]]'''|#GGC11C}}
+
{{cita|'''La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.'''|'''[[Constitució espanyola de 1978''']]|#GGC11C}}
    
S'han considerat nacionalitats totes aquelles [[Comunitat Autònoma|Comunitats autònomes]] que van obtindre la seua autonomia per l'artícul 151 de la [[Constitució Espanyola de 1978]], donada la coincidència que durant el procés estatuïxen-te (de constitució de les diverses comunitats autònomes) es va donar entre aquelles que gogen d'òrguens [[preautonomía|preautonómics]] reconeguts llegalment i forts partits nacionalistes i les que finalment van utilisar la via de constitució establida en este artícul. D'esta manera, [[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]] i [[Andalusia]] van utilisar el procediment ràpit regulat en el dit precepte constitucional i es van constituir en comunitats autònomes en un alt nivell de competències. El rest de comunitats autònomes (exceptuant  [[Navarra]], que ho va fer per un camí particular d'acort en el seu [[règim foral]]) es van constituir pel procediment senyalat per l'artícul 143 de la Constitució, que els impon la llimitació temporal de 5 anys per a poder reformar els seus Estatuts i ampliar les competències assumides.
 
S'han considerat nacionalitats totes aquelles [[Comunitat Autònoma|Comunitats autònomes]] que van obtindre la seua autonomia per l'artícul 151 de la [[Constitució Espanyola de 1978]], donada la coincidència que durant el procés estatuïxen-te (de constitució de les diverses comunitats autònomes) es va donar entre aquelles que gogen d'òrguens [[preautonomía|preautonómics]] reconeguts llegalment i forts partits nacionalistes i les que finalment van utilisar la via de constitució establida en este artícul. D'esta manera, [[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]] i [[Andalusia]] van utilisar el procediment ràpit regulat en el dit precepte constitucional i es van constituir en comunitats autònomes en un alt nivell de competències. El rest de comunitats autònomes (exceptuant  [[Navarra]], que ho va fer per un camí particular d'acort en el seu [[règim foral]]) es van constituir pel procediment senyalat per l'artícul 143 de la Constitució, que els impon la llimitació temporal de 5 anys per a poder reformar els seus Estatuts i ampliar les competències assumides.
Llínea 17: Llínea 17:  
La diferenciació entre estes comunitats, a excepció d'Andalusia, i el rest, establida per la disposició transitòria segona de la Constitució, es basa en la celebració de plebiscits d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]:
 
La diferenciació entre estes comunitats, a excepció d'Andalusia, i el rest, establida per la disposició transitòria segona de la Constitució, es basa en la celebració de plebiscits d'autonomia durant la [[Segona República Espanyola]]:
   −
{{cita|'''Els territoris que en el passat hagueren plebiscitat afirmativament proyectes d'Estatut d'autonomia i conten, al temps de promulgar-se esta Constitució, en règims provisionals d'autonomia podran procedir immediatament en la forma que es preveu en l'apartat 2 de l'artícul 148, quan aixina ho acordaren, per majoria absoluta, els seus òrguens preautonòmics colegiats superiors, comunicant-ho al Govern. El proyecte d'Estatut serà elaborat d'acort en lo que establix l'artícul 151, número 2, a convocatòria de l'orgue colegiat preautonòmic.'''|'''[[Constitució espanyola de 1978]]'''|#GGC11C}}
+
{{cita|'''Els territoris que en el passat hagueren plebiscitat afirmativament proyectes d'Estatut d'autonomia i conten, al temps de promulgar-se esta Constitució, en règims provisionals d'autonomia podran procedir immediatament en la forma que es preveu en l'apartat 2 de l'artícul 148, quan aixina ho acordaren, per majoria absoluta, els seus òrguens preautonòmics colegiats superiors, comunicant-ho al Govern. El proyecte d'Estatut serà elaborat d'acort en lo que establix l'artícul 151, número 2, a convocatòria de l'orgue colegiat preautonòmic.'''|'''[[Constitució espanyola de 1978''']]|#GGC11C}}
    
En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.
 
En el cas de l'actual Comunitat Valenciana, en [[1937]] es va establir un Govern regional autònom en un context "revolucionari", durant la Guerra Civil, pero no hi ha consens com per a ser considerat precedent llegal.

Menú de navegació