Canvis

Anteriorment, L'Alcúdia de Carlet era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el [[segle XIX]] era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia de Carlet. En les zones de seca, predominaven els [[oliva|olivars]] i la [[garrofa|garrofera]]. En el [[segle XX]] s'introduí el cultiu de la [[taronja]], com en el resto de la comunitat i després se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia de Carlet, alguns dels quals, feren molts dines en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[segle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vingut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat.  

Anteriorment, L'Alcúdia de Carlet era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el [[segle XIX]] era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia de Carlet. En les zones de seca, predominaven els [[oliva|olivars]] i la [[garrofa|garrofera]]. En el [[segle XX]] s'introduí el cultiu de la [[taronja]], com en el resto de la comunitat i després se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia de Carlet, alguns dels quals, feren molts dines en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[segle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vingut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat.  

En els anys 60 i 70 del [[segle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]]''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]]''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''.  

En els anys 60 i 70 del [[segle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa''']], d'indústria mecànica com '''[[Istobal''']] o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''.  

El desenroll de dos polígons industrials al nort de la població (Polígon Industrial La Creu) i al sur (Polígon Industrial Camí Real), favorit per la construcció recent de l'autopista que rodeja la ciutat constituí el motor de dita transformació econòmica de la població.

El desenroll de dos polígons industrials al nort de la població (Polígon Industrial La Creu) i al sur (Polígon Industrial Camí Real), favorit per la construcció recent de l'autopista que rodeja la ciutat constituí el motor de dita transformació econòmica de la població.

== Monuments ==

== Monuments ==

[[Image: Iglesia_de_Alcudia_de_Carlet.JPG|thumb|left|300 px|<center>Iglésia de Sant Andreu en L'Alcúdia de Carlet</center>]]

[[Image: Iglesia_de_Alcudia_de_Carlet.JPG|thumb|left|300 px|<center>Iglésia de Sant Andreu en L'Alcúdia de Carlet</center>]]

* '''[[Iglesias de Sant Andreu (L'Alcúdia de Carlet)|Iglésia Parroquial]]'''. Dedicada a l'apòstol Sant Andreu, és de grans proporcions, sobreeixint un elevat campanariu i la cúpula chapada de taulells d'estil neoclàssic acabada en [[1780]]; té varios frescs pintats per [[Vergara (pintorVergara]]. El 6 d'octubre de 2006 és declarat BIC (Be d'Interés Cultural) en categoria de monument, per la [[Generalitat Valenciana]], que li otorga les normes i reglaments necessaris per a la seua condició de monument d'Interés Patrimonial i històric catalogat. El seu campanariu està lleument tort degut a les pluges que hagueren durant la seua construcció.

* '''[[Iglesias de Sant Andreu (L'Alcúdia de Carlet)|Iglésia Parroquial''']]. Dedicada a l'apòstol Sant Andreu, és de grans proporcions, sobreeixint un elevat campanariu i la cúpula chapada de taulells d'estil neoclàssic acabada en [[1780]]; té varios frescs pintats per [[Vergara (pintorVergara]]. El 6 d'octubre de 2006 és declarat BIC (Be d'Interés Cultural) en categoria de monument, per la [[Generalitat Valenciana]], que li otorga les normes i reglaments necessaris per a la seua condició de monument d'Interés Patrimonial i històric catalogat. El seu campanariu està lleument tort degut a les pluges que hagueren durant la seua construcció.

== Festes locals ==

== Festes locals ==