Canvis

De l'antiga església gòtica del [[segle XIV]], destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en [[1382]] com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de [[1420]], presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.

De l'antiga església gòtica del [[segle XIV]], destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en [[1382]] com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de [[1420]], presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.

   

   

==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]]''' ====.

==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal''']] ====.

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]]''' ====

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó''']] ====

La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a [[1366]]. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre [[1724]] i [[1766]] sobre atres dos més antics d'orige medieval.

La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a [[1366]]. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre [[1724]] i [[1766]] sobre atres dos més antics d'orige medieval.

=== Civils ===

=== Civils ===

==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]]''' ====

==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament''']] ====

Substituïx el vell ''Palau de la Vila'', construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre [[1689]] i [[1716]], baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.

Substituïx el vell ''Palau de la Vila'', construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre [[1689]] i [[1716]], baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.

[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|<center>Torre campanar'''El Fadri'''.</center>]]

[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|<center>Torre campanar'''El Fadri'''.</center>]]

==== '''''[[El Fadrí]]''''' ====.  

==== '''''[[El Fadrí''']]'' ====.  

De propietat municipal i separat de la veïna concatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terraça arrematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terraça. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de ''la torre de Pisa de Castelló''.

De propietat municipal i separat de la veïna concatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terraça arrematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terraça. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de ''la torre de Pisa de Castelló''.

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]]''' ====  

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus''']] ====  

Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en [[1932]], havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del [[segle XX]]. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.

Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en [[1932]], havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del [[segle XX]]. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.

===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]]''' ====

===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts''']] ====

===='''[[Llonja del Cànem]]''' ====

===='''[[Llonja del Cànem''']] ====

===='''[[parc Ribalta (Castelló)|'''parc Ribalta]]''' ====

===='''[[parc Ribalta (Castelló)|'''parc Ribalta''']] ====

====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|'''Plaça de l'Independència''']]:''la [[Fanal]]'' ====

====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|'''Plaça de l'Independència''']]:''la [[Fanal]]'' ====

====Religiosos====

====Religiosos====

*'''Iglésia de la Puríssima Sanc'''.

*'''Iglésia de la Puríssima Sanc'''.

*'''[[Iglésia]] de la [[Santíssima Trinitat]]'''.

*'''[[Iglésia]] de la [[Santíssima Trinitat''']].

*'''Iglésia de [[Sant Agustí]]'''.

*'''Iglésia de [[Sant Agustí''']].

*'''Iglésia de la [[Sagrada Família]]'''.

*'''Iglésia de la [[Sagrada Família''']].

*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs]]'''.

*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs''']].

====Civils====

====Civils====

*[[Plaça Major (Castelló)|'''Plaça major''']].

*[[Plaça Major (Castelló)|'''Plaça major''']].

*'''[[Teatre]] Principal'''.

*'''[[Teatre]] Principal'''.

*'''[[Casino]] Antic'''.

*'''[[Casino]] Antic'''.

*'''[[Auditori]] i [[Palau de Congressos]]'''.

*'''[[Auditori]] i [[Palau de Congressos''']].

*'''[[Porta]] del [[Sol]]'''.

*'''[[Porta]] del [[Sol''']].

*'''[[Plaça la Paz (Castelló)|Quiosc de la Plaça de la Paz]]'''.

*'''[[Plaça la Paz (Castelló)|Quiosc de la Plaça de la Paz''']].

*'''[[Casa]] dels [[Caragol|Caragoles]]'''.

*'''[[Casa]] dels [[Caragol|Caragoles''']].

*'''[[Ficus]] milenari''': en la [[Plaça María Agustina (Castelló)|Plaça María Agustina]].

*'''[[Ficus]] milenari''': en la [[Plaça María Agustina (Castelló)|Plaça María Agustina]].

*'''[[Olivo|Olivera]] centenària''', al final de l'[[avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].

*'''[[Olivo|Olivera]] centenària''', al final de l'[[avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].

===Museus===

===Museus===

*'''[[Museus de Castelló|Centre d'Art Contemporàneu]]'''.

*'''[[Museus de Castelló|Centre d'Art Contemporàneu''']].

*'''[[Museus de Castelló|Museu Etnològic Municipal]]''':en la [[ermita]] de ''Sant Jaume de Fadrell'' ([[Sant Jaume]]).

*'''[[Museus de Castelló|Museu Etnològic Municipal''']]:en la [[ermita]] de ''Sant Jaume de Fadrell'' ([[Sant Jaume]]).

==Parcs, jardins i plages==

==Parcs, jardins i plages==

*I els '''Jardins del Port'''.

*I els '''Jardins del Port'''.

A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]]''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià''']], emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

Les [[plages]] de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grao]] (a uns 4 o 5 [[km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis:

Les [[plages]] de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grao]] (a uns 4 o 5 [[km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis: