12
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + Llínea 18:
Llínea 19: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Image:Joseserrano.jpg|right|thumb|Josep Serrano]]
[[Image:Joseserrano.jpg|right|thumb|Josep Serrano]]
[[Image:Josep_Serrano.JPG|right|thumb|Monument de Josep Serrano]]
'''Josep Serrano Simeón''' ([[Sueca]], [[Provincia de Valéncia|Valéncia]], [[14 d'octubre]] de [[1873]] - [[Madrit]], [[8 de març]] de [[1941]]), fon un [[compositor]] [[Valencià|valencià]].
'''Josep Serrano Simeón''' ([[Sueca]], [[Provincia de Valéncia|Valéncia]], [[14 d'octubre]] de [[1873]] - [[Madrit]], [[8 de març]] de [[1941]]), fon un [[compositor]] [[Valencià|valencià]].
El gust musical de Serrano anà calant en l'ambient madrileny i s'extengué per tota Espanya. En 1904 s'estrenà "La Torería", llibret escrit per Antonio Paso i compost per Serrano. Li seguirien, ara de la mà del poeta valencià Maximilia Thous, la sarsuela "Moros y Cristianos" i "La casita blanca". La vida començà a rodar-li be i ya no tenia que malviure de precaris treballs o demandar-li. Més be al contrari, el treball el buscava ya a ell. S'especialiçà en sarsueles. Se posà de moda el seu nom, son estil i sa música en tota Espanya, fama que aplegà fora les fronteres. En 1906 compongué i estrenà "La infanta de los bucles de oro", i més tart possaria en escena "El corneta de órdenes" i "El Olivar". Per entonces, Tomàs Trénor Palavicino, Marqués del [[Turia]], organisador de l'Exposició Regional de [[Valéncia]], li encarregà que componguera el Himne de aquella exposició, al que li posaria de lletra el poeta Maximilià Thous, i va ser estrenat solemnement davant el Rei Alfons XIII i la seua esposa en la visita a [[Valéncia]] per a l'inauguració de l'Exposició, el 22 de maig de 1909. La primera interpretació, l'estren mundial del [[Himne_oficial_de_la_Comunitat_Valenciana|Himne Regional]], corregué a càrrec de una massa orquestal i coral en la que participaren més de 100.000 ejecutants i va ser tan brillant que el Rei demanà que se repetira. La bellea i pompositat de l'himne feu que se convertira en l'himne oficial, reconegut en l'[[Estatut d'Autonomia]] com a símbol pàtrio musical de la comunitat. Per haver compost este himne i escrit "La canción del soldado", estrenada esta en gran èxit en la plaça de bous, de [[Valéncia]] en 1917, li otorgaren la Gran Creu al Mérit Militar. Quan se va vore en posiblitats económiques se casà en Isaura Gonzàlez Saporta en qui tingué tres fills: Lohengrin (qui moriria molt pronte), Francesc i Samuel.
El gust musical de Serrano anà calant en l'ambient madrileny i s'extengué per tota Espanya. En 1904 s'estrenà "La Torería", llibret escrit per Antonio Paso i compost per Serrano. Li seguirien, ara de la mà del poeta valencià Maximilia Thous, la sarsuela "Moros y Cristianos" i "La casita blanca". La vida començà a rodar-li be i ya no tenia que malviure de precaris treballs o demandar-li. Més be al contrari, el treball el buscava ya a ell. S'especialiçà en sarsueles. Se posà de moda el seu nom, son estil i sa música en tota Espanya, fama que aplegà fora les fronteres. En 1906 compongué i estrenà "La infanta de los bucles de oro", i més tart possaria en escena "El corneta de órdenes" i "El Olivar". Per entonces, Tomàs Trénor Palavicino, Marqués del [[Turia]], organisador de l'Exposició Regional de [[Valéncia]], li encarregà que componguera el Himne de aquella exposició, al que li posaria de lletra el poeta Maximilià Thous, i va ser estrenat solemnement davant el Rei Alfons XIII i la seua esposa en la visita a [[Valéncia]] per a l'inauguració de l'Exposició, el 22 de maig de 1909. La primera interpretació, l'estren mundial del [[Himne_oficial_de_la_Comunitat_Valenciana|Himne Regional]], corregué a càrrec de una massa orquestal i coral en la que participaren més de 100.000 ejecutants i va ser tan brillant que el Rei demanà que se repetira. La bellea i pompositat de l'himne feu que se convertira en l'himne oficial, reconegut en l'[[Estatut d'Autonomia]] com a símbol pàtrio musical de la comunitat. Per haver compost este himne i escrit "La canción del soldado", estrenada esta en gran èxit en la plaça de bous, de [[Valéncia]] en 1917, li otorgaren la Gran Creu al Mérit Militar. Quan se va vore en posiblitats económiques se casà en Isaura Gonzàlez Saporta en qui tingué tres fills: Lohengrin (qui moriria molt pronte), Francesc i Samuel.
Per a la coronació pontificada de l'image de la Verge dels desamparats, en l'any 1923, la Diputació de Valéncia li encarregà l'himne oficial de la Coronació, pero ell no se va atrevir perque veïa que era una obra massa important per a ell i l'encàrrec li causava molt de respecte. Compongué, no obstant, una peça musical "ad hoc" que se titulà "Valencia Canta", homenage musical a la mare de Deu dels Desamparats. Esta composició s'estrenà en la plaça de la Verge de [[Valéncia]] el 24 de maig de 1923, dins del programa oficial de les festes de la coronació de la Verge davant un nutrit auditori que abarrotava la plaça. En 1929 la comissió de la Falla del carrer de la Pau de [[Valéncia]] l'encarregà un himne per a la mateixa, i compongué el pasdoble "El Fallero", pasdoble que se havia convertit pràcticament en l'himne de les [[falles]]. Es la peça musical més repetida en el mon faller al llarc de l'any.
Escrigué una opera que no va concloure al morir-se el 8 de març de 1941, "La venta de los gatos". Dos anys més tart s'estrenà en el teatre principal de Valéncia després de que acabara de musicar-la el mestre Estela.
Valéncia i moltisims pobles valencians, han dedicat carrers en el seu recort. La capital ademés li alçà un monument en la avinguda del Regne de Valéncia. Totes les bandes de la [[Comunitat Valenciana]] tenen en el seu repertori obres musicals del mestre Serrano, i la gran majoria dels pasdobles que interpreten les bandes valencianes en el seus desfiles han segut composts per ell. El ser valencià el va fer compondre una música molt mediterrànea i en fortes reminiscències àraps, com correspon a l'ancestral cultura valenciana.
==Obres==
(Llista no exhaustiva)
===Sarsuela===
* 1888 ''Un poble de la Ribera'' - [[llibret]]: [[Francesc Roig Bataller]]
* 1888 ''Alerta, que és estudiant!'' - llibret: [[Francesc Roig Bataller]]
* 1896 ''Les Albaes'' - llibret: C. LLinàs
* 1900 ''El motete'' - llibret: [[Serafín Álvarez Quintero]] i [[Joaquín Álvarez Quintero]]
* 1900 ''El corneta de órdenes'' - llibret: [[Carlos Arniches]]
* 1901 ''Coplas y vino'' - llibret: [[Francisco Tristan Larios]]
* 1902 '' El Olivar'' - (en col·laboració amb: T Barrera Saavedra) - llibret: A. Melantuch i C. García Arista
* 1902 ''La Torre del Oro'' - (en col·laboració amb: [[Gerónimo Giménez]])
* 1902 ''La mazorca roja'', 1 acte - llibret: Francisco Tristan Larios
* 1902 ''El jaleo nacional'' - (en col·laboració amb : [[Vicent Lleó]] i R. Calleja) - llibret: S.M. Granés
* 1902 ''Don miguel de Mañara'' - llibret: F. Pérez Capo
* 1903 ''El solo de trompa'' - llibret: [[Antonio Paso]] i D. Jiménez Prieto
* 1903 ''El pelotón de los torpes'' - (en col·laboració amb : A. Rubio) - llibret: [[Antonio Paso]] i [[Ramón Asensio Mas]]
* 1903 ''El vals de las olas'' - llibret: [[Antonio Paso]] i [[Ramón Asensio Mas]]
* 1903 ''La reina mora'', 1 acte - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1904 ''El trébol'' - (en col·laboració amb: [[Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán]]) - llibret: Antonio Paso i J. Abati
* 1904 ''La Torería'', 1 acte - llibret: [[Antonio Paso]] i [[Ramón Asensio Mas]]
* 1904 ''La casita blanca'' - [[Maximilià Thous]] i E. Cerdá
* 1904 ''...Y no es noche de dormir'' - (en col·laboració amb: [[Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán]]) - llibret: A. Casero i A. Larrubiera
* 1904 ''Las estrellas'' (en col·laboració amb: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches
* 1905 ''Moros y Cristianos'', 1 acte - llibret: [[Maximilià Thous]] i Agustín Cerdá
* 1905 ''El Mal de amores'', 1 acte - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1905 ''El Amor en el Teatro'', 1 acte (en col·laboració amb: [[Ruperto Chapí]]) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1905 ''El contrabandp'' (en col·laboració amb J. Fernández Pacheco)
* 1905 ''El perro chico'' en col·laboració amb: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Alvarez
* 1906 ''La infanta de los bucles de oro'' - llibret: [[Sinesio Delgado]]
* 1906 ''La mala sombra'' - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1906 ''El pollo Tejada'', 1 acte (en col·laboració amb: [[Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán]]) - llibret: Carlos Arniches i [[Enrique Garcia Álvarez]]
* 1906 ''La noche de reyes'', 1 acte - llibret: Carlos Arniches
* 1907 ''La patria chica'', 1 acte (en col·laboració amb: Ruperto Chapí) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1907 ''Alma de Dios'', 1 acte (en col·laboració amb: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Álvarez
* 1907 ''La gente seria'', 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
* 1907 ''Nanita, Nana'' - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1907 ''La escala de Jacob'' (en col·laboració amb: E. Bru) - llibret: [[Maximilià Thous]] i E. Cerdá
* 1907 ''La banda nueva'' (en col·laboració amb: E. Bru) - llibret: [[Maximilià Thous]] i E. Cerdá
* 1907 ''La suerte loca'' (en col·laboració amb: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
* 1909 ''La Alegría del batallón'', 1 acte (en col·laboració amb: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i [[Félix Quintana]]
* 1910 ''El Trust de los tenorios'', 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Alvarez
* 1910 ''El palacio de los duendes'', 1 acte (en col·laboració amb: [[Amadeu Vives]]) - llibret: [[Sinesio Delgado]]
* 1911 ''El carro del sol, 1 acte (en col·laboració amb: Vives) - llibret: Maximilià Thous
* 1911 ''Barbarroja'' - llibret: Sinesio Delgado
* 1912 ''El fresco de Goya'' (en col·laboració amb: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán)
* 1913 ''Si yo fuera rey'' - llibret: A. López Monís
* 1913 ''La gentuza'' - llibret: Carlos Arniches
* 1914 ''El rey de la banca'' - llibret: E. Cerdá
* 1914 ''El amigo Melquíades'', 1 acte (en col·laboració amb: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches
* 1916 ''La Canción del olvido'', 1 acte - llibret: [[Federico Romero]] i [[Guillermo Fernández Shaw]]
* 1916 ''El príncipe Carnaval'', 1 acte (en col·laboració amb: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Ramón Asensio Mas i [[José Juan Cadenas Muñoz]]
* 1916 ''La Sonata de Grieg'' - llibret: [[Federico Romero]] i [[Guillermo Fernández Shaw]]
* 1916 ''El rey del corral'' - llibret: E. López Marín
* 1919 ''La venda en los ojos'' - llibret: J. Fernández del Villar
* 1919 ''Los leones de Castilla'' - llibret: J. Moyrón Sánchez
* 1922 ''El príncipe se casa'' - llibret. J.J. Cadenas
* 1924 ''Danza de apaches''
* 1924 ''La maga de Oriente'' (en col·laboració amb: E. Pérez Rosillo) - llibret: Sinesio Delgado
* 1926 ''Magda la tirana'' - llibret: P. Millán Astray
* 1927 ''Los de Aragón'', 1 acte - llibret: Juan José Lorente
* 1927 ''La Prisionera'' (en col·laboració amb: [[Francisco Balaguer Mariel]]) - llibret: Luis Fernandez de Sevilla i Anselmo C. Carreño
* 1927 ''Las Hilanderas'', 1 acte - llibret: [[Federico Oliver]]
* 1929 ''Los claveles'', 1 acte (en col·laboració amb: Federico Chueca) - llibret: [[Luis Fernández de Sevilla]] i [[Anselmo C. Carreño]]
* 1930 ''La dolorosa'', 2 actes - llibret: Juan José Lorente
* 1944 Data de l'estrena. ''Golondrina de Madrid'' Obra pòstuma (en col·laboració amb: J.M. Izquierdo) - llibret: Luis Fernandez de Sevilla
===Opera===
* 1943 Data de l'estrena. ''La Venta de los Gatos'', Obra òstuma, 2 actes - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero. Basada en un conte de [[Gustavo Adolfo Bécquer]].
===Obres per a banda===
* 1909 ''Himne de l'Exposició Regional Valenciana'' - text: Maximilià Thous
* 1917 ''La canción del soldado'', Himne
* 1923 ''València Canta!'', Himne
* 1929 ''El Fallero'', Pasdoble
* ''Del Perelló a Catarroja'', Pasdoble
===Obres per a orquestra===
* ''El miserere de la montaña'', Poema simfònic
===Atres===
Diverses cançons i peces de saló.
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]