Canvis

==== La guerra civil: una croada ====

==== La guerra civil: una croada ====

El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. La [[Església Catòlica]], el de la qual poder havia sigut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Treze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants van ser asassinats per revolucionaris oposats al colp militar, que equiparaven a l'Església Espanyola en la dreta. Es va saquejar i va agarrar foc a esglésies i monestirs. Davant d'esta barbàrie, l'Església va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Església''».

El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. La [[Església Catòlica]], el de la qual poder havia sigut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Treze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants van ser asassinats per revolucionaris oposats al colp militar, que equiparaven a l'Església Espanyola en la dreta. Es va saquejar i va agarrar foc a esglésies i monasteris. Davant d'esta barbàrie, l'Església va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Església''».

La realitat no era senzilla, puix alguns de què es trobaven en el ban republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per la qual cosa els capellans bascos van patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />

La realitat no era senzilla, puix alguns de què es trobaven en el ban republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per la qual cosa els capellans bascos van patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />