Canvis

Els primers portaavions foren acorassats o creuers grans als que se’ls llevava l’armament artiller i se’ls afegia una coberta de vol elevada sobre una estructura de bigues metaliques.

Els primers portaavions foren acorassats o creuers grans als que se’ls llevava l’armament artiller i se’ls afegia una coberta de vol elevada sobre una estructura de bigues metaliques.

En [[1918]] es començà a construir el primer portaavions concebut des de l’inici com a tal, el HMS Hermes britanic, que ya va incloure el pont de mando situat en un costat de la nau per a no destorbar en les operacions de despegue i apontage d’avions, encara que retarts en el seu desenrroll van permetre que el primer portaavions en entrar en servici actiu directament en eixa funcio siga el japones Hosho.

En [[1918]] es començà a construir el primer portaavions concebut des de l’inici com a tal, el HMS Hermes britanic, que ya va incloure el pont de mando situat en un costat de la nau per a no destorbar en les operacions de despegue i apontage d’avions, encara que retarts en el seu desenroll van permetre que el primer portaavions en entrar en servici actiu directament en eixa funcio siga el japones Hosho.

En els anys 30 [[Estats Units]], [[Japo]] i [[Gran Bretanya]] començaren a construïr portaavions cada vegada més grans, convençudes les dos primeres nacions de que seria el eix central de la nova guerra naval, en canvi [[Gran Bretanya]] mantenia la creença de que era un auxiliar dels acorassats i creuers, que seguirian seent els bucs principals de l’armada. Esta diferente concepcio de l’us del portaavions implicava tambe que els japonesos i norteamericans desenrrollaren caces i bombarders navals, els britanics mantingueren com principal avio embarcat al obsolet biplà torpeder Fairey Swordfish i un grapat de caces.

En els anys 30 [[Estats Units]], [[Japo]] i [[Gran Bretanya]] començaren a construïr portaavions cada vegada més grans, convençudes les dos primeres nacions de que seria el eix central de la nova guerra naval, en canvi [[Gran Bretanya]] mantenia la creença de que era un auxiliar dels acorassats i creuers, que seguirian seent els bucs principals de l’armada. Esta diferente concepcio de l’us del portaavions implicava tambe que els japonesos i norteamericans desenrollaren caces i bombarders navals, els britanics mantingueren com principal avio embarcat al obsolet biplà torpeder Fairey Swordfish i un grapat de caces.

[[Image:yorktown.jpg|right|thumb|300px|<center>portaavions USS Yorktown300</center>]]

[[Image:yorktown.jpg|right|thumb|300px|<center>portaavions USS Yorktown300</center>]]

Despres de la destruccio del poder aeronaval japones en la [[batalla de Midway]], l’enorm capacitat industrial nortamericana impusà, construïnt decenes de portaavions que aniquilaren completament a la poderosa flota japonesa, terminant la guerra en els jagantescs portaavions de la classe Midway. Ya no se construirien mes acorassats, el poder del portaavions era indiscutible.

Despres de la destruccio del poder aeronaval japones en la [[batalla de Midway]], l’enorm capacitat industrial nortamericana impusà, construïnt decenes de portaavions que aniquilaren completament a la poderosa flota japonesa, terminant la guerra en els jagantescs portaavions de la classe Midway. Ya no se construirien mes acorassats, el poder del portaavions era indiscutible.

A partir dels anys [[1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clasic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un angul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademes l’ampliacio de la coberta permet posar mes ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en febrer de [[1955]].

A partir dels anys [[1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clasic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un angul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademes l’ampliacio de la coberta permet posar mes ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en febrer de [[1955]].

[[Image:nimitz.gif|right|thumb|250px|<center>Portaavions USS Nimitz</center>]]

[[Image:nimitz.gif|right|thumb|250px|<center>Portaavions USS Nimitz</center>]]